Tropiezo en Google con una foto del cardenal español Antonio Cañizares, actual arzobispo de Valencia, sentado en su trono, con cara de satisfacción no reprimida, rodeado de tres solícitos presbíteros. Luce una inmensa, quilométrica, capa roja, que lo envuelve y, a continuación, arrastra los pliegues esparcidos por el suelo. Explican que mide cinco metros. No lo discuto. Pero yo diría que tiene más. A su derecha, se perfila la bandera vaticana. O eso parece. Cuando se amplía el foco mediante una instantánea adicional, se observa la presencia de más hombres de fe rancia, uniformados con la debida sotana. Y otra…
Autor: srementol
Ensopego a Google amb una foto del cardenal espanyol Antonio Cañizares, actual arquebisbe de València, assegut en el seu tron, amb cara de satisfacció no reprimida, rodejat de tres sol·lícits preveres. Llueix una immensa, quilomètrica, capa vermella, que l’embolica i, a continuació, arrossega els plecs escampats davant seu. Expliquen que té cinc metres. No ho discuteixo. Però jo diria que en fa més. A seva dreta, es perfila la bandera Vaticana. O això sembla. Quan s’amplia el focus mitjançant una instantània addicional, s’observa la presència de més homes de fe rància, degudament ensotanats. I una altra foto mostra diverses dones…
Samuel Langhome Clemens, conegut com a Mark Twain, a més d’un gran escriptor i un orador fabulós, era una persona molt ocurrent. Hi ha qui el considera un dels humoristes més aguts. El millor. Molts el recordaran per Les Aventures de Tom Sawyer, i la seva continuació Les aventures de Huckleberry Finn, o per Un ianqui a la cort del rei Artús, o El príncep i el captaire, adaptades més tard al cinema i algunes com a musicals. Els seus llibres formaven part de la meva primera biblioteca i la de molts infants. Deia que fou un personatge ocurrent. Les seves sentències i aforismes…
Samuel Langhome Clemens, conocido como Mark Twain, además de un gran escritor y un orador fabuloso, era una persona muy ocurrente. Hay quién lo considera uno de los humoristas más agudos. El mejor. Muchos lo recordarán por Las Aventuras de Tom Sawyer, y su continuación Las aventuras de Huckleberry Finn, o por Un yanqui a la corte del rey Arturo, o El príncipe y el mendigo, adaptadas más tarde al cine y algunas como musicales. Sus libros formaban parte de mi primera biblioteca y la de muchos niños. Decía que fue un personaje ocurrente. Sus sentencias y aforismos son muy ingeniosas. Hay una que…
En algún momento de mi vida sentí una efímera pasión por la Edad Media. No me pregunten el porqué. No sabría decirlo. Era un sentimiento similar al que tienen los niños actuales por el mundo de los dinosaurios. Leí todo tipo de libros sobre la época, sus sociedades y sus personajes. Eso sí, sin ningún orden ni concierto. Carente de método. Los despachaba tal como llegaban. Y es por este motivo que no me considero un experto. Se trata de un periodo largo en la historia de la civilización occidental: casi mil años, entre la caída del imperio romano (finales…
En algun moment de la meva vida vaig sentir una efímera passió per l’Edat Mitjana. No em preguntin el perquè. No ho sabria dir. Era un sentiment similar al que tenen els infants actuals per al món dels dinosaures. Vaig llegir tota mena de llibres sobre l’època, les seves societats i els seus personatges. Això sí, sense cap ordre ni concert. Mancat de mètode. Els despatxava tal com arribaven. I és per aquest motiu que no em considero un expert. Es tracta d’un període llarg en la història de la civilització occidental: gairebé mil anys, entre la caiguda de l’imperi…
Ejercí de analista de relaciones internacionales, entre 1970 y 1980, a la Hoja del Lunes de Barcelona, el periódico (en formato diario) que editaba la Associació de la Premsa (ahora Col·legi de Periodistes). Como su nombre indica, esta publicación solo salía los lunes, el día en que el resto de medios impresos dejaban vacíos sus espacios en los quioscos. Cuando todavía había quioscos. Era una época bastante convulsa, en plena crisis del petróleo, con la guerra fría balanceándose entre la tensión y la distensión. Se aplicaba el plan K (K de Kissinger) y se imponía la doctrina Breznev, en el…
Vaig exercir d’analista de relacions internacionals, entre 1970 i 1980, a l’Hoja del Lunes de Barcelona, el periòdic (en format diari) que editava l’Associació de la Premsa (ara Col·legi de Periodistes). Com el seu nom indica, aquesta publicació només sortia els dilluns, el dia en què la resta de mitjans impresos deixaven buits els seus espais als quioscos. Quan encara hi havia quioscos. Era una època força convulsa, en plena crisi del petroli, amb la guerra freda balancejant-se entre la tensió i la distensió. S’aplicava el pla K (K de Kissinger) i s’imposava la doctrina Breznev, en el sentit de…
Cuando ejercía de periodista, y un tema me llamaba especialmente la atención, acostumbraba a construir una red gráfica de interconexiones. Primero, reunía las informaciones más relevantes, los documentos y los datos. Algunas eran de acceso abierto (y hacía un ejercicio de recopilación de noticias publicadas aquí y allá), y otras eran más o menos confidenciales. Consultaba a los expertos y, si podía, a los testigos directos. Y después, con todo aquel material, construía una especie de tablero de investigación (investigation board), con los correspondientes vectores de relación. Nada nuevo ni original. Era exactamente aquello que hacían los detectives o los…
Quan exercia de periodista, i un tema em cridava especialment l’atenció, acostumava a construir una xarxa gràfica d’interconnexions. Primer, reunia les informacions més rellevants, els documents i les dades. Algunes eren d’accés obert (i feia un exercici de recopilació de notícies publicades aquí i allà), i d’altres eren més o menys confidencials. Consultava els experts i, si podia, els testimonis directes. I després, amb tot aquell material, construïa una mena de tauler d’investigació (investigation board), amb els corresponents vectors de relació. Res de nou ni d’original. És exactament allò que feien els detectius o els analistes d’intel·ligència a les pel·lícules…
