Autor: svilardell

Probablement aquest 28 de juny, dia de l’orgull LGTBIQ+, el sentim endins i l’expressem a l’espai públic d’una manera encara més significativa del que anys enrere ha estat. La raó, ben comentada i recomentada en les darreres setmanes: el lloc de poder institucional en què es troba, avui, l’extrema dreta en diversos territoris de l’Estat. I la inquietud, el temor, l’angoixa, que genera albirar l’espai que l’odi dels seus postulats i pràctiques pot arribar a tenir a la vida social. Desfer els guanys construïts durant dècades des de les organitzacions que lluiten per viure vides dignes i més lliures de…

Probablemente este 28 de junio, día del orgullo LGTBIQ+, lo sentimos muy internamente y lo expresamos en el espacio público de una forma aún más significativa de lo que años atrás hemos hecho. La razón, bien comentada y recomendada en las últimas semanas: el lugar de poder institucional en el que se encuentra, hoy, la extrema derecha en varios territorios del Estado. Y la inquietud, el temor, la angustia, que genera vislumbrar el espacio que el odio de sus postulados y prácticas puede llegar a tener en la vida social. Deshacer los avances construidos durante décadas desde las organizaciones que…

Era l’any 1993, algunes dones del moviment feminista havien començat a treballar en un nou projecte. Era necessari donar formació a moltes dones que no tenien accés al mercat de treball de forma efectiva. En aquell moment no hi havia llei d’igualtat, ni d’eradicació de les violències masclistes, ni tan sols es contemplaven plans d’igualtat i hi havia molts (encara més que actualment) llocs de treball en que les dones no tenien cap presència. Només 30 anys en els que han passat moltes coses. Va ser l’any en que la primera dona minera va ser acceptada al lloc de treball…

En 1993 algunas mujeres del movimiento feminista habían empezado a trabajar en un nuevo proyecto. Era necesario dar formación a muchas mujeres que carecían de acceso al mercado de trabajo de forma efectiva. En ese momento no había ley de igualdad, ni de erradicación de la violencia machista, ni siquiera se contemplaban planes de igualdad y había muchos (todavía más que actualmente) puestos de trabajo en los que las mujeres no tenían ninguna presencia. En sólo 30 años han pasado muchas cosas. Fue el año en que la primera mujer minera fue aceptada en el puesto de trabajo por el…

Las leyes nos dan acceso a los derechos pero la desigualdad no remite en clave de género. Las mujeres, el 51% de la población, la mayoría social, seguimos sufriendo discriminaciones cotidianas, violencias físicas, psicológicas, sociales e institucionales importantes a pesar de los avances. Cambiar la organización social del patriarcado es un reto titánico y es evidente que no es garantía de ejercicio de derechos. Con la nueva ley integral de libertad sexual el debate suscitado respecto a la garantía de derechos que recogen las leyes no es menor y genera muchas reflexiones de cómo se aplican, quiénes las aplica y…

Les lleis ens donen accés als drets, però la desigualtat no remet en clau de gènere.  Les dones, el 51% de la població, la majoria social,  seguim patint discriminacions quotidianes, violències físiques, psicològiques, socials i institucionals importants, malgrat els avenços. Canviar l’organització social del patriarcat és un repte titànic i és evident que no és garantia d’exercici de drets. Amb la nova llei integral de llibertat sexual el debat suscitat respecte a la garantia de drets que recullen les lleis no és menor i genera  moltes reflexions de com s’apliquen, qui les aplica i quins han de ser els indicadors …

Aquests dos anys de pandèmia molta gent s’ha trobat en una situació de precarietat que mai hauria imaginat. Crisi rere crisi es va engrandint el col·lectiu de persones en risc de pobresa i, les persones en pobresa extrema cada cop són més. Segons el darrer informe INSOCAT d’ECAS, el 26,3% de la població catalana està en risc de pobresa i exclusió social, la taxa de risc de pobresa és del 21,7% i la privació material severa és del 6’2%. De les gairebé 400.000 persones registrades a l’atur un 57% són dones, l’Atur femení ha anat augmentant de forma sostinguda els…

Estos dos años de pandemia mucha gente se ha encontrado en una situación de precariedad que jamás habría imaginado. Crisis tras crisis se va agrandando el colectivo de personas en riesgo de pobreza y, las personas en pobreza extrema cada vez son más. Según el último informe INSOCAT de ECAS, el 26,3% de la población catalana está en riesgo de pobreza y exclusión social, la tasa de riesgo de pobreza es del 21,7% y la privación material severa es del 6’2%. De las casi 400.000 personas registradas en paro un 57% son mujeres, el paro femenino ha ido aumentando de forma sostenida…