Un estudio del Instituto Europeo de Igualdad de Género (EIGE) –organismo de la Unión Europea– sobre la igualdad entre géneros, que se presentó hace un par de años, habla de la extrema lentitud de los avances hacia una plena igualdad y los considera “frágiles avances”. El estudio, entre otras cosas, mide la desigualdad en el ámbito de los cuidados, en cuanto al liderazgo y reparto, y la salud, por lo que se refiere al acceso a los servicios sanitarios. En ambos aspectos, España ha sufrido retrocesos en cuanto al reparto de los cuidados, y nada significativos –un 0’2%– en lo…
Autor: svilardell
Un estudi de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE) –organisme de la Unió Europea– sobre la igualtat entre gèneres, que es va presentar fa un parell d’anys, parla de la extrema lentitud dels avenços cap a una plena igualtat i els considera “fràgils avenços”. L’estudi, entre d’altres coses, medeix la desigualtat en àmbits com els treballs de cura, pel que fa al lideratge i repartiment, i la salut, en tant que accés als serveis sanitaris. En aquests dos aspectes, l’Estat espanyol ha patit retrocessos pel que fa al repartiment de les cures, i gens significatius –un 0’2%– pel que fa…
Probablement aquest 28 de juny, dia de l’orgull LGTBIQ+, el sentim endins i l’expressem a l’espai públic d’una manera encara més significativa del que anys enrere ha estat. La raó, ben comentada i recomentada en les darreres setmanes: el lloc de poder institucional en què es troba, avui, l’extrema dreta en diversos territoris de l’Estat. I la inquietud, el temor, l’angoixa, que genera albirar l’espai que l’odi dels seus postulats i pràctiques pot arribar a tenir a la vida social. Desfer els guanys construïts durant dècades des de les organitzacions que lluiten per viure vides dignes i més lliures de…
Probablemente este 28 de junio, día del orgullo LGTBIQ+, lo sentimos muy internamente y lo expresamos en el espacio público de una forma aún más significativa de lo que años atrás hemos hecho. La razón, bien comentada y recomendada en las últimas semanas: el lugar de poder institucional en el que se encuentra, hoy, la extrema derecha en varios territorios del Estado. Y la inquietud, el temor, la angustia, que genera vislumbrar el espacio que el odio de sus postulados y prácticas puede llegar a tener en la vida social. Deshacer los avances construidos durante décadas desde las organizaciones que…
Era l’any 1993, algunes dones del moviment feminista havien començat a treballar en un nou projecte. Era necessari donar formació a moltes dones que no tenien accés al mercat de treball de forma efectiva. En aquell moment no hi havia llei d’igualtat, ni d’eradicació de les violències masclistes, ni tan sols es contemplaven plans d’igualtat i hi havia molts (encara més que actualment) llocs de treball en que les dones no tenien cap presència. Només 30 anys en els que han passat moltes coses. Va ser l’any en que la primera dona minera va ser acceptada al lloc de treball…
En 1993 algunas mujeres del movimiento feminista habían empezado a trabajar en un nuevo proyecto. Era necesario dar formación a muchas mujeres que carecían de acceso al mercado de trabajo de forma efectiva. En ese momento no había ley de igualdad, ni de erradicación de la violencia machista, ni siquiera se contemplaban planes de igualdad y había muchos (todavía más que actualmente) puestos de trabajo en los que las mujeres no tenían ninguna presencia. En sólo 30 años han pasado muchas cosas. Fue el año en que la primera mujer minera fue aceptada en el puesto de trabajo por el…
Las leyes nos dan acceso a los derechos pero la desigualdad no remite en clave de género. Las mujeres, el 51% de la población, la mayoría social, seguimos sufriendo discriminaciones cotidianas, violencias físicas, psicológicas, sociales e institucionales importantes a pesar de los avances. Cambiar la organización social del patriarcado es un reto titánico y es evidente que no es garantía de ejercicio de derechos. Con la nueva ley integral de libertad sexual el debate suscitado respecto a la garantía de derechos que recogen las leyes no es menor y genera muchas reflexiones de cómo se aplican, quiénes las aplica y…
Les lleis ens donen accés als drets, però la desigualtat no remet en clau de gènere. Les dones, el 51% de la població, la majoria social, seguim patint discriminacions quotidianes, violències físiques, psicològiques, socials i institucionals importants, malgrat els avenços. Canviar l’organització social del patriarcat és un repte titànic i és evident que no és garantia d’exercici de drets. Amb la nova llei integral de llibertat sexual el debat suscitat respecte a la garantia de drets que recullen les lleis no és menor i genera moltes reflexions de com s’apliquen, qui les aplica i quins han de ser els indicadors …
Les estadístiques mostren que les dones som al centre de les violències, els feminicidis no són un relat, són una realitat. Davant això, lluny de fer un exercici de ciutadania responsable hi ha qui es dedica a fomentar discurs d’odi, misogínia i negació de les violències masclistes. Després d’anys de campanyes de sensibilització aquest tipus de posicionament té conseqüències: un de cada cinc joves no creu que existeixi la violència masclista i gairebé la meitat dels homes pensa que no és un problema greu per la societat. La violència masclista afecta, bàsicament les dones, però no només, afecta col·lectius específics…
La experiencia de las mujeres en el mercado laboral ha sido siempre una experiencia de desigualdad. La precariedad del mercado de trabajo ha sido siempre una realidad para las mujeres. Con las crisis acumuladas, la precariedad se ha instalado para todos y ha empeorado las condiciones de la mayoría de trabajo considerados “femeninos”. Los datos nos muestran que las mujeres asumen la mayoría de los trabajos de cuidado y que el mercado laboral es, muy a menudo, una extensión de los mismos. Durante la pandemia se ha puesto de manifiesto que los trabajos vinculados a la reproducción de la vida…
