És poc conegut que Karl Marx (Trèveris 1818–Londres 1883) va fer la seva tesi doctoral sobre Epicur. La va titular “Diferència de la filosofia de la naturalesa en Demòcrit i Epicur” i la va defensar el 1841 a la Universitat de Jena. L’estructura i el funcionament acadèmics de l’època eren diferents dels actuals: no va tenir un director de tesi formal i la institució li va atorgar el grau de doctor en filosofia in absentia, és a dir, sense que hi fos present. La tesi no va ser publicada en vida de Marx; es va publicar pòstumament el 1902. Eren…
Autor: tvives
El nostre sistema econòmic actual no només modela el món que ens envolta, també selecciona la nostra manera de ser i de comportar-nos. Per exemple, les habilitats que avui es valoren i premien socialment són la competència, l’eficiència i el consum indiscriminat. En canvi, no es valoren les habilitats que són més necessàries per a la supervivència col·lectiva: compartir, evitar el malbaratament i de manera molt especial crear sistemes industrials circulars basats en la reutilització. ¿Què passarà quan les habilitats (que ens han fet creure que són essencials per a l’èxit al món modern) ens impedeixin crear una vida humana…
Els sindicats van sorgir a Europa durant la revolució industrial al segle XIX. L’emergent sistema productiu industrial va generar unes condicions socials completament diferents de les del passat que van provocar grans transformacions polítiques, econòmiques i culturals. Les classes socials (aristocràcia, clergat, burgesia i fins i tot els intel·lectuals) van haver de re acomodar-se a la nova situació no sense tensions i violències. Tot i això, els sindicats es van estendre per tot el món al llarg del segle XX, malgrat que en molts casos van ser reprimits per governs, sectors socials dominants o grans empreses que es negaven a…
En els darrers anys, tant a Europa com a les Amèriques, s’observa un rebuig progressiu a la democràcia i un augment del vot a partits d’extrema dreta. Des dels mitjans de comunicació, però també des del món acadèmic s’intenta entendre aquest fenomen que paradoxalment s’està donant en una societat que mai no havia gaudit de tant benestar, pau i progrés. Però abans de passar a analitzar les causes d’aquest rebuig a la societat actual, cal recordar que des de l’antiga Grècia fins als nostres dies hi ha hagut nombrosos crítics del sistema democràtic. Potser la crítica més antiga i sorprenent…
En España, la mayor parte de la población activa está empleada como asalariada. Según los datos más recientes del Instituto Nacional de Estadística (INE) y la Encuesta de Población Activa (EPA), alrededor del 84-85% de la población ocupada en España es asalariada. En Europa el porcentaje de asalariados es similar y en los últimos años hemos visto como una parte importante de la clase trabajadora ha comenzado a votar por partidos de derecha o extrema derecha. Concretamente en Francia con el ascenso del Frente Nacional y en Italia con partidos como La Liga, el porcentaje de trabajadores que vota a…
A Espanya, la major part de la població activa està emprada com a assalariada. Segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Enquesta de població activa (EPA), al voltant del 84-85% de la població ocupada a Espanya és assalariada. A Europa el percentatge d’assalariats és similar i els darrers anys hem vist com una part important de la classe treballadora ha començat a votar per partits de dreta o extrema dreta. Concretament a França amb l’ascens del Front Nacional i a Itàlia amb partits com La Lliga, el percentatge de treballadors que vota a la dreta pot…
