En Francia, se ha reabierto la cultura pero las fronteras continúan cerradas en otras regiones del mundo a causa de la pandemia. Finalmente, en este 7 de junio, es la kora de Sissoko y el violoncelo de Segal los instrumentos que se mezclan y se elevan tranquila y majestuosamente sobre el gran teatro galo-romano. Como ya lo han hecho antes dos veces en disco y como lo hacen en el tema Jeu sur la symphonie fantastique (Juego sobre la sinfonía fantástica de Berlioz), con el clarinetista Patrick Messina, en el último álbum de Sissoko, Djorou (No Format!, 2021), que en un espíritu más…
Autor: vbatalla
A França, s’ha reobert la cultura però les fronteres continuen tancades en d’altres regions del món a causa de la pandèmia. Finalment, en aquest 7 de juny, és la kora de Sissoko i el viol·loncel de Segal els instruments que es barregen i s’eleven tranquil·la i majestuosament sobre el gran teatre gal·lo-romà. Com ja ho han fet abans dues vegades en disc i com ho fan al tema Jeu sur la symphonie fantastique (Joc sobre la simfonia fantàstica de Berlioz), amb el clarinetista Patrick Messina, al darrer àlbum de Sissoko, Djorou (No Format!, 2021), que en un esperit més col·lectiu que mai…
Hi va haver una primera versió original francesa, La Magie lente, estrenada el 2018 amb l’actor Benoît Giros en aquest monòleg cru i polifònic i que ja porta més d’un centenar de representacions. Ara, hi ha una versió catalana dirigida pel mateix Notte en la pell, en aquest cas, de Marc Garcia Coté. Es va presentar durant deu dies a la sala Dau al Sec de Barcelona, a finals d’abril passat, i ja ha tingut d’altres actuacions com a Ripoll a principis de maig i a la qual vam podem assistir. A la tardor tornarà a Dau al Sec, productora d’aquesta nova…
Hubo una primera versión original francesa, La Magie lente, estrenada en 2018 con el actor Benoît Giros en este monólogo crudo y polifónico y que ya lleva más de un centenar de representaciones. Ahora, hay una versión catalana (La màgia lenta) dirigida por el propio Notte en la piel, en este caso, de Marc Garcia Coté. Se presentó durante diez días en la sala Dau al Sec de Barcelona, a finales de abril pasado, y ya ha tenido otras actuaciones como en Ripoll a principios de mayo y a la cual pudimos asistir. En otoño volverá a Dau al Sec, productora de…
Després de l’anulació l’any passat a causa de la Covid (i reemplaçada per l’etiqueta Selecció Oficial 2020), aquesta edició traslladada excepcionalment del 6 al 17 de juliol reuneix una gamma gegantina de cinema de totes les condicions, latituds i intencions que vol vèncer les pors deixades pel confinament de les sales i la dominació sobtada de les plataformes. En parlàvem en una entrevista amb el delegat general del festival, Thierry Frémaux. Més de seixanta pel·lícules (un centenar de programacions externes de la Quinzena de Realitzadors, la Setmana de la Crítica i l’ACID) estaran presents al Palau de Festivals amb una competició…
Después de la anulación el año pasado a causa de la Covid (y remplazada por la etiqueta Selección Oficial 2020), esta edición trasladada excepcionalmente del 6 al 17 de julio reúne una paleta gigante de cine de todas las condiciones, latitudes e intenciones que quiere vencer los miedos dejados por el confinamiento de las salas y la dominación repentina de las plataformas. Lo hablábamos en esta entrevista con el delegado general del festival, Thierry Frémaux. Más de sesenta películas (un centenar con las programaciones externas de la Quincena de Realizadores, la Semana de la Crítica y el ACID) estarán presentes en…
Amb el dibuixant català Kim, van guanyar el Premi Nacional de Còmic el 2010. La continuació El ala rota (Denoël Graphic, 2016; Norma Editorial), sobre la història oposada però com a un mirall de la seva mare, fins i tot es va publicar primer en francès. Ara, la francesa Denoël Graphic edita les dues obres com el díptic L’Épopée espagnole (L’Epopeia espanyola), d’on en resulta un recorregut pel segle XX espanyol del costat dels anònims. “Per abatre les parets de l’oblit, ambdós autors han edificat una altra paret creativa, composta de petites vinyetes, d’imatges, com una mena de globus de memòria que remunten a la…
Continúa desplazándose en bicicleta en Lyon, en París y su ciudad de nacimiento Tullins, cerca de Grenoble, en 1960. A sus sesenta años, ahora se ha sumergido en sus primeros treinta años durante los cuales se convirtió en cinturón negro (4art. dan) y profesor de judo, en paralelo a sus investigaciones sobre la historia del cine. Pero desde su entrada como asalariado en el Institut Lumière, presidido por Bertrand Tavernier, había dejado de practicar este arte marcial. Con Judoka (Stock, 2021), su segundo libro después de Sélection officielle (Grasset, 2017; Selección oficial, Ediciones 36), vuelve a su juventud y su aprendizaje de la vida lo que…
Continua desplaçant-se en bicicleta a Lió, a París i a la seva ciutat de naixement Tullins, prop de Grenoble, el 1960. Als seus seixanta anys, ara s’ha submergit en els seus primers trenta anys durant els quals es va convertir en cinturó negre (4art. dan) i professor de judo, en paral·lel a les seves recerques sobre la història del cinema. Però des de la seva entrada com assalariat a l’Institut Lumière, presidit per Bertrand Tavernier, havia deixat de practicar aquest art marcial. Amb Judoka (Stock, 2021), el seu segon llibre després de Sélection officielle (Grasset, 2017; Selección oficial, Ediciones 36), torna a la seva joventut i…
Aquest esperit sintetitzat al títol Nous, com a qüestionament de la identitat francesa el 2021, li va valdre al març passat el premi a la secció paral·lela Encounters de la Berlinale. Diop, nascuda el 1979 a la Cité dels 3000 d’Aulnay-sous-Bois -una de les estacions més populars i mestisses de la línia-, continua gratant amb les seves imatges la realitat que l’envolta després de sis altres documentals i d’haver rebut el César al millor curtmetratge el 2017 per Vers la tendresse (Cap a la tendresa). Fem l’entrevista per telèfon, a l’espera que Nous sigui emès a la cadena Arte a la tardor abans de la seva…
