Aislados en sus ensayos, actores/actrices, creadores/creadoras, técnicos/técnicas, estudiantes han querido reencontrarse con el público con quien han dejado de tener contacto y recordar así el carácter popular de estos espacios, al tiempo que observan las precauciones sanitarias necesarias. En la temporada del centenario del TNP, y como ya va ocurrió en Mayo del 68 con la primera ocupación del Teatro del Odeón en París, la transformación de los vestíbulos, las plateas, los atrios en ágoras de debate muestran que la pandemia no puede justificar que los espacios de mercancías estén abiertos y los de la cultura recluidos a la pequeña…
Autor: vbatalla
Aïllats en els seus assajos, actors/actrius, creadors/creadores, tècnics/tècniques, estudiants han volgut retrobar-se amb el públic amb qui han deixat de tenir contacte i recordar així el caràcter popular d’aquests espais, tot observant les precaucions sanitàries necessàries. A la temporada del centenari del TNP, i com ja va ocorre al Maig del 68 amb la primera ocupació del Teatre de l’Odeó a París, la transformació dels vestíbuls, les platees, els atris en àgores de debat mostren que la pandèmia no pot justificar que els espais de mercaderies estiguin oberts i els de la cultura reclosos a la petita pantalla. Un perfum…
En aquest sentit, la trenta-tresena edició occitana va conservar un alt nivell de qualitat, tant en ficció com en documental, destacant al primer registre la xilena Tengo miedo torero, de Rodrigo Sepúlveda, amb un Alfredo Castro superb en el seu paper de travesti sota la dictadura de Pinochet, i al segon la paraguaiana Apenas el sol, d’Arami Ullón, sobre la pèrdua de la cultura dels indis ayoreos. Es van emportar els màxims guardons, o quasi. La guanyadora al primer capítol va ser La chica nueva, de l’argentina Micaela Gonzalo, tot i que paga la pena aturar-se en d’altres cintes mexicanes, argentines, brasileres, colombianes…
Els pacients, inclòs el mateix psicoanalista, expliquen els seus traumes personals envoltats d’aquell clima de temor des d’un gabinet que es troba a l’est de la capital igual que la sala de concerts on es va produir la matança més gran. De cop i volta, ens veiem reflectits des del sofà en aquell saló tancat on s’analitza el conscient i el subconscient sense que nosaltres no puguem anar gaire més lluny sinó fixar la vista en la pantalla i les angoixes dels personatges que poden ser les nostres. És el que es coneix, en termes de Freud i Lacan, com…
Los pacientes, incluido el mismo psicoanalista, explican sus traumas personales rodeados de aquel clima de temor desde un gabinete que se halla en el este de la capital igual que la sala de conciertos donde se produjo la mayor matanza. De golpe, nos vemos reflejados desde el sofá en aquel salón cerrado donde se analiza el consciente y el subconsciente sin que nosotros podamos ir mucho más lejos más que fijar la vista en la pantalla y las angustias de los personajes que pueden ser las nuestras. Es lo que se conoce, en términos de Freud y Lacan, como una…
Aquesta història publicada originalment als Estats Units al 2017 (The hunting accident) i inèdita a l’Estat espanyol ha coronat una entrega de premis que cobreix el forat deixat per l’aplaçament del Festival d’Angulema al mes de juny (24-26) amb públic, exposicions i trobades amb autors i autores si la Covid ho permet. Entre els 44 títols de la selecció oficial, les apostes anaven més aviat cap a Rusty Brown (Delcourt), de Chris Ware, Kent State: quatre morts dans l’Ohio, de Derk Barckderf (Ça Et Là), o el multipremiat Peau d’homme (Glénat), de Hubert i Zanzim. Els guanyadors francesos, presents o…
Tampoc no hi ha un gran vencedor d’aquesta vetllada gravada i difosa des dels studis de Canal+ a París sense públic, però amb quasi tots els premiats presents, perquè les principals categories es troben bastant repartides: direcció per a Maïwenn per ADN; guió per a Stéphane Demoustier per La Fille au bracelet; millor imatge per a Hichame Alaouié per Été 85, de François Ozon; premi ex aequo de millor actriu per a Martine Chevallier i Barbara Sukowa per Deux, de Filippo Meneghetti, que a més guanya com a millor primera pel·lícula; premi de millor actor per a Sami Bouajila per Le Fils, del tunisià Mehdi Barsaoui. Mentre…
El conjunto de imágenes aterradoras de Bosco alertan no solo sobre la descomposición en este territorio, con un reguero de muertos, sino asimismo sobre la impotencia y a menudo complicidad de las autoridades mexicanas. Pero el fotoperiodista, que lleva una decena de años recorriendo conflictos por el mundo, ya está trabajando sobre una violencia más cercana como es la provocada por la cuarta de las mafias italianas: la menos conocida Società Foggiana de la región de Apulia de donde él es originario. La cuarentena de fotos que se podían ver en el convento de las Mínimas de Perpiñán de Guerrero, el…
El recull d’imatges esfereïdores de Bosco alerten no només sobre la descomposició en aquest territori, amb un reguer de morts, sinó així mateix sobre la impotència i sovint complicitat de les autoritats mexicanes. Però el fotoperiodista, que porta una desena d’anys recorrent conflictes al món, ja està treballant sobre una violència més propera com és la provocada per la quarta de les màfies italianes: la menys coneguda Società Foggiana de la regió de Pulla d’on ell n’és originari. La quarantena de fotos que es podien veure al convent de les Mínimes de Perpinyà de Guerrero, l’Estat oblidat (premi Visa d’Or Humanitària 2020…
En este sentido, porque hemos escuchado en casa más música que nunca y hemos querido hace de ello una selección de las novedades lo más amplia posible, cuando nos hemos dado cuenta habíamos acumulado más de veinte horas de canciones susceptibles de integrar una playlist en Spotify. Para proporcionar una escucha más ágil, hicimos una primera selección reduciéndolo a la mitad. Y, finalmente, lo hemos dejado en cuatro horas y media para que esta escucha se haga en unos términos razonables. Esto nos ha obligado a dejar fuera no solo buenas canciones, sino también temas representativos de buenos álbumes y…
