La historia empieza con la llegada del alto comisario para la Polinesia francesa en Tahití, De Roller, que interpreta Magimel con unas gafas de sol transparentes que no se quita nunca. Se sucederán una serie de reuniones con los responsables de la administración local, hablando con la lengua del archipiélago, del almirante que dirige el ejército y que niega que se tengan que retomar los ensayos nucleares en Mururoa, de alcaldes caciques en otras islas que esperan ser reelegidos, del movimiento independentista que se siente traicionado y avisa de que irán al combate, de la discoteca por la noche…
Autor: vbatalla
La història comença amb l’arribada de l’alt comissari per a la Polinèsia francesa a Tahití, De Roller, que interpreta Magimel amb unes ulleres de sol transparents que no es treu mai. Es succeiran una sèrie de reunions amb els responsables de l’administració local, parlant amb la llengua de l’arxipèlag, de l’almirall que dirigeix l’exèrcit i que nega que s’hagin de reprendre els assajos nuclears a Moruroa, d’alcaldes cacics d’altres illes que esperen ser reelegits, del moviment independentista que se sent traït i avisa que aniran al combat, de la discoteca de nit amb música hawaiana i cambrers i cambreres amb…
Entre realisme i records magnificats pel pas del temps, la seva diagnosi no és gens agradable encara que cinematogràficament productiva. En la mateixa vena social, Leila’s Brothers, de l’iranià Saeed Roustaee, intenta retratar la desclassada població del seu país però s’ofega en una sèrie d’esdeveniments més aviat anecdòtics. Capítol apart és Stars at Noon, de la francesa Claire Denis, que filma a Nicaragua una història d’amor anglosaxona sota fons repressiu que, malgrat els millors auguris, es queda en la superfície. Els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne ens van explicar, quan van rebre el Premi Lumière a Lió a tota una carrera, el seu dispositiu tan…
L’alacantina d’Oriola Elena López Riera ha obtingut amb el seu primer llargmetratge de ficció El agua a la seva mateixa comarca d’origen, i dins de la secció paral·lela de la Quinzena de Realitzadors, una molt bona acollida al Festival de Canes. Les crítiques, en general, han estat bones. El seu pas, als quaranta anys, del documental a la ficció se salda doncs amb bona nota. Encara que, des del 2015, ja havia realitzat tres curts: Pueblo, que va ser a la Quinzena d’aquell any; Las vísceras, que es va presentar al Festival de Locarno de 2016; i Los que desean, que va acabar emportant-se el 2018 el…
La alicantina de Orihuela Elena López Riera ha obtenido con su primer largometraje de ficción El agua en su misma comarca de origen, y dentro de la sección paralela de la Quincena de Realizadores, una muy buena acogida en el Festival de Cannes. Las críticas, en general, han sido buenas. Su paso, a los cuarenta años, del documental a la ficción se salda pues con buena nota. Aunque, desde el 2015, ya había realizado tres cortos: Pueblo, que estuvo en la Quincena de ese año; Las vísceras, que se presentó en el Festival de Locarno de 2016; y Los que desean, que acabó llevándose en 2018 el…
Porque muchas de sus profecías se han cumplido y, ahora, sólo tiene que transfigurarse en el cuerpo de su protagonista, encarnado por Viggo Mortensen, para continuar con sus performances artísticas, como la que nos ha presentado en el Festival de Cannes (estreno en las salas francesas el 25 de mayo). Por su parte, Park Chan-wook, maestro del terror gótico surcoreano, se reinventa en Heoji Kyolshim/Decision to Leave (Decisión de partir) con una mayor inspiración que en sus intentos anteriores. En sesión de medianoche, asistimos al documental Moonage Daydream, dos horas y veinte minutos de viaje con David Bowie a partir de entrevistas e imágenes de…
Perquè moltes de les seves profecies s’han complert i, ara, només ha de transfigurar-se en el cos del seu protagonista, encarnat per Viggo Mortensen, per continuar amb les seves performances artístiques, com la que ens ha presentat al Festival de Canes (estrena a les sales franceses aquest 25 de maig). Per la seva part, Park Chan-Wook, mestre del terror gòtic sud-coreà, es reinventa a Heojil Kyolshim/Decision to Leave (Decisió de marxar) amb una major inspiració que en els seus intents anteriors. En sessió de mitjanit, vam assistir al documental Moonage Daydream, dues hores i vint minuts viatjant amb David Bowie a partir d’entrevistes i imatges…
El film més impactant és el d’Ali Abbasi, Holy spider (L’aranya sagrada), sobre un Iran on les dones són les principals víctimes de la dictadura aiatol·là i on Abbasi confirma el seu domini per explicar les parts més inhòspites del ser humà. En una línia semblant, però sense aquesta qualitat cinematogràfica, es troba Tarik Saleh, que a Boy from heaven (El jove del cel) també dissecciona la perversa interrelació entre sunnites i poder militar a Egipte. Com a contrast, Ruben Östlund segueix escandalitzant a propis i estranys en la seva paràbola d’un món de rics a la deriva a Triangle of Sadness (Triangle de tristesa), tot…
L’estatunidenc James Gray, de 53 anys, és dels que fan una carrera pausada però sòlida i la seva autobiografia dels anys vuitanta Armageddon Time n’és una prova clara. El veterà polonès Jerzy Skolimowski factura una obra sideral als seus 84 anys de nom Hi-Han (Eo), a través dels ulls d’un ase. Mentre que el francès Arnaud Desplechin, de 61 anys, segueix donant voltes sobre si mateix sense arribar enlloc à Frère et sœur (Germà i germana). Fora del Palau de Festivals, a la Quinzena de Realitzadors, l’alacantina Elena López Riera ha presentat en canvi la seva òpera prima de ficció, El agua, prometedora de les seves possibilitats. El…
El estadounidense James Gray, de 53 años, es de los que tienen una carrera pausada pero sólida y su autobiografía Armageddon Time de los ochenta es la prueba de ello. El veterano director polaco Jerzy Skolimowski factura, a sus 84 años, una obra sideral titulada Hi-Han (Eo), a través de los ojos de un asno. Por su parte, el francés Arnaud Desplechin, de 61 años, sigue dando vueltas sobre sí mismo sin llegar a ninguna parte con Frère et soeur (Hermano y hermana). En cambio, fuera del Palacio de Festivales, en la Quincena de Realizadores, la alicantina Elena López Riera ha presentado su primera ópera prima…
