Comienzan las casi dos horas y media de La fiebre de Petrov y ya vemos una ejecución sumarísima de milicianos contra lo que se supone que son responsables políticos o económicos rusos. Sin pretenderlo, participa en ella el protagonista del film, Petrov (Semyon Serzin), que ha sido apeado de un autobús en el que viajan los personajes más estrambóticos de esta sociedad rusa, o postsoviética, como si Dostoievski, los describiera en el siglo XXI. El tobogán de situaciones cada vez más increíbles, empezando por las imágenes en color que se transforman en escenas en blanco y negro y viceversa, no cesa en ningún momento teniendo como único…
Autor: vbatalla
Comencen les gaire bé dues hores i mitja de La febre de Petrov i ja veiem una execució sumaríssima de milicians contra el que se suposa que són responsables polítics o econòmics russos. Hi participa una mica sense voler el protagonista del film, Petrov (Semyon Serzin), a qui l’han fet baixar d’un autobús on s’arrepleguen tota mena de personatges estrambòtics d’aquesta societat russa, o post-soviètica, que se’ns apareixen com si Dostoievski els descrivís al segle XXI. El tobogan de situacions més inversemblants unes que les altres, passant del color al blanc i negre i a l’inversa, no pararà en tota l’estona tenint…
Ryusuke Hamaguchi, el realitzador japonès de 42 anys actualment més en alça, no va arribar a les pantalles occidentals fins al seu llargmetratge del 2015 en cinc capítols i gaire bé cinc hores Senses (que a França es va veure als cinemes en tres parts). A l’Estat espanyol, a l’octubre s’estrena per primer cop una pel·lícula seva Guzen to Sozo (La ruleta del amor y la fantasía), presentada a la Berlinale al març passat. Però tant Senses, un elegant i sensible encreuament d’històries de parella i generacionals al Japó contemporani, com Asako 1 & 2, la seva primera participació en competició a Canes el 2018, han quedat…
Una espera tan prolongada per presentar en públic Benedetta, amb tota la càrrega eròtica i blasfema afegida, podia acabar convertint-se en un petard mullat. Però, no. És veritat que la pel·lícula de Verhoeven té aquells elements kitsch de les cintes de monges en convents i els fantasmes sexuals i que s’hi tracta tota mena de miracles, exorcismes i inquisicions que s’associa amb l’època de la Contrareforma, però insistim que el film va més enllà i s’acaba imposant als escepticismes per la seva contundència i la presència més que física de la belga Virginie Efira, entre mística i sàfica. Ni la mare…
Podría decirse que lo que ha hecho Todd Haynes en la hora y cincuenta minutos que dura The Velvet Underground es el testimonio visual definitivo de esta banda, porque poco más se puede ya añadir, tanto en lo que se refiere al fondo como en la forma. El imaginativo realizador utiliza material real, pero lo disloca en pantalla en forma de ventanas, hasta acabar convirtiéndolo en un mosaico pop y psicodélico, como el que patentó en los años sesenta Andy Warhol en la Factory neoyorquina, plataforma impulsora del grupo. Raramente aparece una sola imagen a la vez; estas se duplican, se cuatriplican…
Es pot dir que el que ha fet Todd Haynes en una hora i cinquanta minuts a The Velvet Underground és el testimoni visual definitiu d’aquesta banda perquè poca cosa més s’hi podria afegir, tant a nivell de fons com de forma. L’imaginatiu realitzador treballa amb material real, però el disloca a la pantalla en diferents finestres fins acabar convertint-lo en un mosaic pop i psicodèlic com el que va patentar als anys seixanta Andy Warhol des de la Factory novaiorquesa, plataforma d’impulsió del grup. Rarament, al documental, es manté una sola imatge a la vegada sinó que aquestes es parteixen, es…
A la inauguració del festival s’hi van congregar, a més, la nord-americana Jodie Foster que va rebre de les mans de Pedro Almodóvar una Palma d’Or d’Honor per la seva carrera, i l’últim guanyador del màxim guardó a Canes el 2019, el sud-coreà Bong Jong-hoo. La trobada entre Leos Carax, que el 2012 va renéixer entre la crítica i els espectadors amb la genial Holy Motors també presentada a Canes (i una altra vegada un Denis Lavant prodigi de la metamorfosi) i el grup històric californià Sparks es remunta al 2013. Des de llavors, ambdues entitats estaven gestant aquest musical, que té…
Aquest mes de juliol, del 5 al 25 de juliol, finalment s’arriba a aquesta xifra rodona de la mà d’un Olivier Py, a qui en conseqüència han renovat per un any més fins al 2022 la direcció del festival. Que s’encavalca amb multituds de convocatòries que vénen retardades de mesos anteriors. Però la programació es presenta igual d’ambiciosa i estimulant sota el profètic lema de Se souvenir de l’avenir (Recordar-se de l’avenir). I entre aquests demiürgs, s’hi troben la madrilenya Angélica Liddell i el valencià Marcos Morau. La primera estrena Liebestod. El olor a sangre no se me quita de los ojos. Juan…
De la Bienal de Danza de Lyon, que ha compartido algunos de sus espectáculos con Las Noches de Fourvière, provienen hasta cuatro piezas que se verán este verano en el anfiteatro de Montjuïc y el Mercat de les Flors: À un endroit du début, de Germaine Acogny; Re:Incarnation, de Qudus Onikeku; Wakatt, de Serge Aimé Coullibaly; y Transverse Orientation, del griego Dimitris Papaioannou; además del concierto de Fatoumata Diawara, que también estuvo presente en Lyon. Uno de los mayores protagonistas del mes de julio en Barcelona será el nigeriano Onikeku, con talleres y encuentros y que nos maravilló con su Re:Incarnation y la energía que desprendían sus bailarines…
De la Biennal de Dansa de Lió, que ha compartit alguns dels seus espectacles amb Les Nits de Fourvière, provenen fins a quatre peces que es veuran aquest estiu a l’amfiteatre de Montjuïc i al Mercat de les Flors: À un endroit du début, de Germaine Acogny; Re:Incarnation, de Qudus Onikeku; Wakatt, de Serge Aimé Coullibaly; i Transverse Orientation, del grec Dimitris Papaioannou; a més del concert de Fatoumata Diawara, que també va ser present a Lió. Un dels majors protagonistes del mes de juliol a Barcelona serà el nigerià Onikeku, amb tallers i trobades i que ens va meravellar amb el seu Re:Incarnation i l’energia que desprenien els…
