El Teo té 14 anys i viu amb la Maya, la seva mare, i el Raül, el seu germà petit de 10 anys. El confinament li ha alterat totes les rutines, com a tothom, però en el seu cas la qüestió és una mica més delicada, perquè es tracta d’un adolescent amb trastorn de l’espectre autista. La rutina va lligada a la seguretat. “N’hem hagut de fer noves, creant un horari visual amb pictogrames”, comenta la Maya. El Teo té llenguatge, però la seva comprensió s’assenta molt millor amb els pictogrames. També és especialment sensible als sorolls i a determinats…
Autor: victor
Les preinscripcions es faran en les setmanes estipulades? I les avaluacions? Es posposarà la selectivitat? Com s’ho faran els alumnes que fan pràctiques en empreses? I els que són a l’estranger? Què passa amb les oposicions del juny? Davant d’una situació excepcional, tota resposta és en condicional. Tot dependrà del que duri la crisi
¿Las preinscripciones se realizarán en las semanas estipuladas? ¿Y las evaluaciones? ¿Se pospondrá la selectividad? ¿Como lo harán los alumnos que hacen prácticas en empresas? ¿Y los que están en el extranjero? ¿Qué pasa con las oposiciones de junio? Ante una situación excepcional, toda respuesta es en condicional. Todo dependerá de lo que dure la crisis
A Catalunya, la taxa de fracàs escolar (concepte en el qual entraria l’abandonament dels estudis abans de l’obtenció del graduat o immediatament després) és elevada, ja que supera el 30%. Doncs pels alumnes d’origen marroquí –és a dir, pels nascuts al Marroc o pels nascuts a Catalunya de pares marroquins– aquesta xifra es duplica i arriba gairebé al 67%. Segons un estudi elaborat per la Fundació Ibn Battuta, el 33,1% dels alumnes d’origen marroquí que passen pel sistema educatiu l’abandonen abans de finalitzar l’ESO, mentre que el 33,7% pengen els estudis un cop finalitzada l’etapa d’escolarització obligatòria. L’estudi, però, opta…
Un alumno de origen marroquí tiene el doble de posibilidades de abandonar los estudios y no pasar de la ESO que uno autóctono. Lo constata un estudio hecho público por la Fundación Ibn Battuta, que pone como alternativa lo que llaman ‘modelo Aitona’: acompañamiento hecho por universitarios marroquíes a cambio de becas
