Autor: vsanclemente

El amigo Francesc Triola acaba de decirlo. Un grito de alerta que no se apaga. Recuerdo una época gloriosa, cuando con Xavier Riera éramos corresponsales en Madrid. Antes de las entradas en directo teníamos que oír a dos grandes maestros gritando: 1) Pep Cabayol, jefe de redacción y 2) el jefe de realización, Pancho Gispert. También Valentín Villagrasa Serrano le ponía este ímpetu. Lo mejor es que eran gritos de entusiasmo por como debíamos narrar las noticias que venían después. Los jefes eran los más valientes y entusiastas, ¡cosa que se nos contagiaba! Y esto no es un cuento. Siempre…

Read More

L’amic Francesc Triola acaba de dir-ho. Un crit d’alerta que no s’apaga. Recordo una època gloriosa, quan amb Xavier Riera érem corresponsals a Madrid. Abans de les entrades en directe haviem de sentir dos grans mestres cridant: 1) Pep Cabayol, cap de redacció i 2) el cap de realització, Pancho Gispert. També a en Valentín Villagrasa Serrano li posava aquest ànim. El més bo és que eren crits d’entusiasme per com haviem de narrar les notícies que venien després. Els jefes eren els més valents i entusiastes, quelcom que s’encomanava! I això no és un cuento. Sempre els agrairé aquella…

Read More