Javier Onrubia (Pamplona, 1963) és professor del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona, on fa més de trenta anys que fa classe de psicologia de l’educació tant a futurs psicòlegs com a futurs mestres. Forma part també de l’Institut de Recerca en Educació i del Grup de Recerca en Interacció i Influència Educativa d’aquesta universitat, i ha escrit un munt de llibres i articles sobre orientació i millora de la pràctica educativa. El passat 29 de juny va participar en la jornada de cloenda de la Xarxa de Competències, en la qual també…
Autor: vsaura
El neuròleg càntabre Juan Fortea (1979) ha estat durant anys, diu, portador de males notícies per a les persones amb síndrome de Down i les seves famílies, però l’escenari està començant a canviar i ara s’obre un horitzó d’optimisme pel que fa a la millora de la seva qualitat i esperança de vida. Fortea és especialista en malalties neurodegeneratives, dirigeix la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau i la Unitat Alzheimer Down del mateix centre sanitari, la qual cosa l’ha convertit en un dels referents internacionals en un camp de recerca que té una importància cabdal per a…
El neurólogo cántabro Juan Fortea (1979) ha sido durante años, dice, portador de malas noticias para las personas con síndrome de Down y sus familias, pero el escenario está empezando a cambiar y ahora se abre un horizonte de optimismo en cuanto a la mejora de su calidad y esperanza de vida. Fortea es especialista en enfermedades neurodegenerativas, dirige la Unidad de Memoria del Hospital de Sant Pau y también la Unidad Alzheimer Down del mismo centro sanitario, lo que le ha convertido en uno de los referentes internacionales en un campo de investigación que tiene una importancia crucial para…
A raíz de la muerte de Toni Batllori he desempolvado un archivador que tenía sobre el Diari de Barcelona. Es decir, sobre su muerte como diario en papel. El viejo Brusi (sobrenombre con que se conocía al diario porque así se llamaba quien fuera su propietario durante parte del siglo XIX) salió por última vez como tal el 29 de abril de 1993. Al día siguiente se transmutó en Nou Diari, edición Barcelona, y así (mal)vivió sus últimos meses hasta que el 26 de enero de 1994 apareció por última vez en papel y tinta (con posterioridad ha tenido, y…
Arran de la mort de Toni Batllori he desempolsat un arxivador que tenia sobre el Diari de Barcelona. És a dir, sobre la seva mort com a diari en paper. El vell Brusi (sobrenom amb què es coneixia el diari perquè així es deia qui en va ser el seu propietari durant bona part del segle XIX) va sortir per últim cop com a Diari de Barcelona el 29 d’abril de 1993. L’endemà es va transmutar en Nou Diari, edició Barcelona, i així va (mal)viure els seus últims mesos fins que el 26 de gener de 1994 va aparèixer per…
Alba López (16 anys, a punt de 17) i Angie Paola Oliva (17) van acabar l’ESO el curs passat, en un institut de Sant Quirze del Vallès. Ni van graduar ni pensaven continuar estudiant. Però van tenir una bona orientació que les va redirigir cap al PFI d’Informàtica que es fa al Centre de Formació Municipal d’Adults L’Olivera de la mateixa localitat. Són les úniques noies d’aquest PFI, ara començaran unes pràctiques en una empresa de la zona, i asseguren estar motivades per seguir estudiant (“alguna cosa que m’agradi”, diu l’Angie) quan l’acabin. “Està més ben vist que un noi…
Alba López (16 años, a punto de 17) y Angie Paola Oliva (17) terminaron la ESO el pasado curso, en un instituto de Sant Quirze del Vallès. Ni se graduaron ni pensaban seguir estudiando. Pero tuvieron una buena orientación que las redirigió hacia el PFI de Informática que se hace en el Centro de Formación Municipal de Adultos L’Olivera de la misma localidad. Son las únicas chicas de este PFI, ahora empezarán unas prácticas en una empresa de la zona, y aseguran estar motivadas para seguir estudiando (“algo que me guste”, dice Angie) cuando lo acaben. “Está mejor visto que un chico abandone…
La universitat sembla no haver trobat encara la manera de posar fi a les anomenades capelletes, això és, la generació de regnes de taifes acadèmics per la via de promocionar professorat amb criteris més d’afinitat personal que meritocràtics. Un exemple s’acaba de viure, fa unes setmanes, a la Universitat de Barcelona, la més important de Catalunya i, d’acord amb tots els rànquings, la universitat espanyola amb més prestigi internacional. Al febrer, el rectorat va posar en marxa un Programa de Talent Intern per promocionar el professorat associat amb més arrelament a la institució, a partir de criteris objectius, però a l’hora…
La universidad parece no haber encontrado todavía la forma de poner fin a las llamadas capillas, esto es, la generación de reinos de taifas académicos por la vía de promocionar profesorado con criterios más de afinidad personal que meritocráticos. Un ejemplo se acaba de vivir, hace unas semanas, en la Universidad de Barcelona, la más importante de Cataluña y, de acuerdo con todos los rankings, la universidad española con mayor prestigio internacional. En febrero, el rectorado puso en marcha un Programa de Talento Interno para promocionar al profesorado asociado con mayor arraigo a la institución, a partir de criterios objetivos, pero a la…
Xiula es va crear fa 10 anys i des d’aleshores ha creat un estil propi, amb temes que interpel·len la infància amb paraules, sons i formes que tenen poc a veure amb els usos habituals. Part de l’èxit d’aquesta fòrmula s’ha d’atribuir al fet que els seus quatre integrants es van fer amics sent monitors de lleure quan rondaven la vintena, i que dos d’ells a més acabarien orientant la seva vocació cap a l’educació social. En el cas de Rikki Arjuna (Barcelona, 43 anys) va ser monitor d’esplai i de menjador escolar mentre es treia una enginyeria tècnica industrial…
