Ens situem en un present confús. Com se sent dir per les xarxes, tenim la sensació que això no és real perquè és la primera vegada que passa una cosa real, una cosa que afecta a tots. S’insisteix que el virus en si no distingeix nacions, classes o grups socials, pensaments polítics; pot ser que el virus no ho faci, però l’afecció de la pandèmia no és la mateixa per a tothom. Convertir cada persona, grup i societat en partícip d’aquest “nosaltres que som tots” és, a més d’una via de canalització de les decisions governamentals, una definició del ciutadà…
Autor: yaizaabm
Nos situamos en un presente confuso. Como se oye decir por las redes, tenemos la sensación de que esto no es real porque es la primera vez que ocurre algo real, algo que afecta a todos. Se insiste en que el virus en sí no distingue naciones, clases o grupos sociales, pensamientos políticos; puede que el virus no lo haga, pero la afección de la pandemia no es la misma para todos. Convertir a cada persona, grupo y sociedad en partícipe de ese “nosotros que somos todos” es, además de una vía de canalización de las decisiones gubernamentales, una definición…
