Autor: Gabriel Jaraba

No neixen cada dia artistes com Rosalia ni creixen a les branques dels arbres. El fenomen Rosalía parteix del talent i la creativitat. És fruit del treball i la formació de molts anys i de l’autenticitat arrelada en la cultura popular

No nacen cada día artistas como Rosalía ni crecen en las ramas de los árboles. El fenómeno Rosalía parte del talento y la creatividad. Es fruto del trabajo y la formación de muchos años y de la autenticidad arraigada en la cultura popular

Manuel Vázquez Montalbán era un escritor de una pieza, un militante comunista, un hombre solidario y un pensador crítico riguroso pero no un científico social ni un hechicero de la política tacticista

Manuel Vázquez Montalbán era un escriptor d’una peça, un militant comunista, un home solidari i un pensador crític rigorós però no un científic social ni un fetiller de la política tacticista

La figura de Pilar Rahola pasa por, guste o no, haberse encumbrado en la cima de toda una generación de periodistas catalanes de opinión. Este éxito puede ser explicado si no nos quedamos en las filias y fobias que ella despierta e intentamos averiguar los potenciales comunicativos que pueden explicar el alcance, limitaciones y circunstancias del personaje

La figura de Pilar Rahola passa per, agradi o no, haver-se encimbellat al capdamunt de tota una generació de periodistes catalans d’opinió. Aquest èxit pot ser explicat si no ens quedem en les fílies i les fòbies que ella desperta i mirem d’esbrinar els potencials comunicatius que poden explicar l’abast, limitacions i circumstàncies del personatge

La muerte de Pomés simboliza el fin de una manera de comprenderse como colectividad, como paisaje humano y social en toda su complejidad. Con la crisis del fotoperiodismo, no sólo perdemos fotógrafos, perdemos capacidad de mirada inteligente

La mort de Pomés simbolitza la fi d’una manera de comprendre’s com a col·lectivitat, com a paisatge humà i social en tota la seva complexitat. Amb la crisi del fotoperiodisme, no només perdem fotògrafs, perdem capacitat de mirada intel·ligent

A Catalunya, dos anys després dels atemptats les víctimes segueixen sense un homenatge públic i un memorial adient, i els ciutadans, privats de la manera pròpia d’expressar i canalitzar la pena de la pèrdua. Per això alguns familiars de les víctimes comencen a expressar certa incomoditat al respecte, quan les seqüeles de l’episodi han estat devorades per la política, igual que la política es va emparar indegudament de l’espontaneïtat de l’expressió del dolor l’endemà de l’esdeveniment

La reciente polémica con el ‘cumpleanys’ de Rosalía no va de lengua sino de poder, facilitada por dos elementos constantes en el catalán: la condición de lengua hipervigilada que cree que sólo se conservará si se mantiene pura, y el llamado ‘salvavidas de hierro’, que se lanza sobre expresiones culturales en peligro y que, desgraciadamente, en lugar de ser de corcho es de metal y las hunde todavía más