Autor: Guillem Pujol

Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.

Han passat deu anys des de la primera gran manifestació independentista i les coses han canviat substancialment. L’aplicació imparable de la llei del pèndol ha invertit tots i cadascun d’aquells sentiments primers i ha convertit la unitat en divisió, la il·lusió en desesperació, i la innocència en ràbia.El procés independentista sempre ha sigut dues coses absolutament diferents, però inextricablement inesperables l’una de l’altra: l’emoció sentida de milions de catalans que somiaven en recuperar el paradís perdut — doncs la independència s’ha alimentat, com no pot ser d’una altra manera, dels mites i ficcions d’una Catalunya passada lliure del jou de…

Read More

La Barcelona d’avui poc o res té a veure amb la Barcelona d’ahir. Les antigues fàbriques del Poble Nou s’han convertit en llocs fetitxe per a exposicions d’art i disseny cool, i el litoral barceloní, en altres temps ocupat per milers de barraquistes, és avui el lloc de peregrinació del turisme low cost europeu. Si bé les olimpíades de 1992 van ser el punt d’inflexió que va aconseguir convertir la Barcelona grisa i contaminada a la Barcelona guai —també contaminada— d’avui dia, la mutació de la ciutat durant el segle vint obeeix a una constant que ha determinat part del…

Read More

Ningú s’esperava que la reconfiguració de l’espai post convergent aniria tant per llarg. Ha passat tant de temps que, de fet, aquell espai polític hegemònic del centredreta català ja no existeix, i els elements que el componien s’han fet pedaços. Alguns d’aquests s’han integrat en altres formacions polítiques com ERC o el PSC; d’altres s’han esfumat per complet i ja no tornaran mai més. Formen part de la història de Catalunya. El vaixell s’enfonsa, però els tripulants semblen no adonar-se’n. El “gen convergent” perdura només en el fet de sentir-se hereus del patrimoni i institucions del país. Mostres d’aquest record…

Read More

Nadie se esperaba que la reconfiguración del espacio puesto convergente iría para tan largo. Ha pasado tanto ya tanto tiempo que, de hecho, aquel espacio político hegemónico de la centroderecha catalana ya no existe, y los elementos que lo componían se han dividido en distintas partes. Algunas de estas se han integrado en otras formaciones políticas como ERC o el PSC; otras se han esfumado por completo y ya no volverán nunca más. Forman parte de la historia de Cataluña. El barco se hunde, pero los tripulantes parecen no darse cuenta. El “gen convergente” perdura solo en el hecho de…

Read More

Entrevista amb Antonio Gómez, filòsof, escriptor, i professor de la Universitat de Barcelona. Ha publicat, entre altres, Ernesto Laclau i Chantal Mouffe: Populisme i hegemonia (2018, Ed. Gedisa), Maradona, un mite plebeu (2021, Ned Edicions) i, recentment, Els oblidats. Ficció d’un proletariat reaccionari (2022, Bellaterra Edicions). Parlem amb l’autor, arran de la seva última obra, sobre què significa ser obrer avui dia. Quan escoltem l’expressió “classe obrera” immediatament ens ve al capdavant un imaginari, en el qual se situa una certa estètica i un lloc de treball — la fàbrica — que igual té més a veure amb període històric determinat amb no amb la realitat actual,…

Read More

Antonio Gómez Vilar es filósofo, escritor, y profesor de la Universidad de Barcelona. Ha publicado, entre otros Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: Populismo y hegemonía (2018, Ed. Gedisa), Maradona, un mito plebeyo (2021, Ned Edicions) y, recientemente, Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (2022, Bellaterra Edicions). Hablamos con el autor, a raíz de su última obra, sobre lo que significa ser obrero hoy en día Cuando escuchamos la expresión “clase obrera” inmediatamente nos viene a la cabeza un imaginario, en el que se sitúa una cierta estética y un puesto de trabajo – la fábrica – que igual tiene…

Read More

José Montilla ha tingut una llarga trajectòria política a tots els nivells: local, autonòmic, i estatal. Nascut a Iznájar (Andalusia), va arribar a l’edat de setze anys a Catalunya amb la intenció de trobar una feina que li permetés albirar un futur millor per ell i la seva família; una feina que va compaginar en tot moment la militància política. Primer, en la lluita contra el franquisme. Després, amb la militància en el Partit dels Socialistes de Catalunya. L’entrevista, que dura al voltant de dues hores, versa sobre qüestions diverses. Preguntat sobre la seva relació amb els lobbies reconeix que…

Read More

1) Retirar la propietat intel·lectual de les vacunes i d’altres productes sanitaris, els anomenats “TRIPS waivers” Un dels punts centrals que estava sobre la taula era la proposta de renunciar a la protecció de patents per a les vacunes contra la COVID-19 amb la intenció de facilitar el seu accés al sud global perquè, en futures pandèmies, aquestes es poguessin produir sense l’autorització dels titulars de les patents. Principalment, l’Índia i Sud-àfrica — però també les principals institucions sanitàries i oenegés de tot el món —, han criticat insistentment el que s’ha anat dient “apartheid de vacunes”. Els països occidentals, principalment els…

Read More

Hay un comentario que se repite entre la gente de a pie en los todos los períodos históricos sin importar el contexto cultural o religioso. Un comentario que asume la impotencia de los que son muchos ante el poder de las élites, y que dice algo así: “no podemos ni imaginarnos lo que la gente con poder puede llegar a hacer”. Y, ciertamente, así es la mayoría de los casos. El mayor aliado de las elites es la opacidad que ellas mismas han constituido. El pueblo, el vulgo, la gente, siempre ha estado lejos de poder comprender al detalle el…

Read More

Hi ha un comentari que es repeteix entre la gent corrent en tots els períodes històrics sense importar el context cultural o religiós. Un comentari que assumeix la impotència dels que són molts davant del poder de les elits, i que diu una cosa així: “no podem ni imaginar-nos el que la gent amb poder pot arribar a fer”. I, certament, és així la majoria dels casos. L’aliat més gran de les elits és l’opacitat que elles mateixes han constituït. El poble, el vulgo, la gent sempre ha estat lluny de poder comprendre al detall el funcionament dels mecanismes del…

Read More