La DANA no és un esdeveniment aïllat, sinó una manifestació d’una tendència creixent de fenòmens climàtics extrems, agreujats per la inacció i el negacionisme climàtic de les autoritats. És clar, ni el PP ni VOX tenen cap capacitat de controlar els esdeveniments meteorològics; però tenen l’obligació, com qualsevol institució, de salvaguardar la població en cas que es produeixin. El filòsof José Luis Villacañas, a la seva obra Neoliberalismo como teología política, analitza com el neoliberalisme s’ha convertit en una doctrina que, sota l’aparença de llibertat econòmica, imposa una lògica de mercat que impregna totes les esferes de la vida, incloent-hi…
Autor: Guillem Pujol
Guillem Pujol
Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.
El caso Errejón está en manos judiciales desde que la actriz Elisa Mouliáa y la presentadora Aída Nízar han presentado sus respectivas denuncias en los juzgados. Es posible que se sumen más denuncias en los próximos días, viendo la información que sigue publicándose. Ahora solo cabe apoyar a las víctimas, que lo que desean en estos momentos es que se las deje tranquilas. Y que la justicia sea rápida y eficiente, porque si no, no es justicia. En su carta de despedida, el exfundador de Podemos y exportavoz de Sumar escribía, en un tono deliberadamente obtuso para camuflar la insuficiencia…
El cas Errejón està en mans judicials des que l’actriu Elisa Mouliáa i la presentadora Aída Nízar han presentat les seves respectives denúncies als jutjats. És possible que en siguin més les que s’afegeixin en els dies entrants, veient les informacions que van sortint publicades. Ara només cal donar suport a les víctimes, que si alguna cosa desitgen en aquests moments és que les deixin tranquil·les. I que la justícia sigui ràpida i eficient, perquè si no, no és justícia. En la seva carta de comiat, l’exfundador de Podemos i exportaveu de Sumar, escrivia, en un to volgudament obtús per tal de camuflar la…
Junts per Catalunya celebra el seu quart Congrés Nacional aquest cap de setmana i ho farà, amb paraules de Josep Maria Cruset, director del Congrés, amb l’objectiu de “construir l’alternativa transversal per liderar el país, reforçar el camí cap a la independència i fixar un model de país de futur enfront del govern de base tripartita que governa la Generalitat amb mirada sucursalista”. L’alternativa transversal que menciona Cruset fa al·lusió a la vocació estesa entre tots els partits (potser menys la CUP) d’intentar vendre les seves posicions particulars com si es tractessin de posicions més o menys universals per tal d’ampliar la…
Junts per Catalunya celebra su cuarto Congreso Nacional este fin de semana y lo hará, en palabras de Josep Maria Cruset, director del Congreso, con el objetivo de “construir la alternativa transversal para liderar el país, reforzar el camino hacia la independencia y fijar un modelo de país de futuro frente al gobierno de base tripartita que gobierna la Generalitat con una mirada sucursalista”. La alternativa transversal que menciona Cruset hace alusión a la vocación extendida entre todos los partidos (quizás menos la CUP) de intentar vender sus posiciones particulares como si se tratara de posiciones más o menos universales…
Si hi ha alguna cosa que ha definit la relació entre Catalunya i Espanya en els darrers anys és la sensació de viure en una balança constant de soroll mediàtic i polític. Durant els anys més intensos del procés independentista, tots els focus semblaven estar a Catalunya: debats parlamentaris interminables, tribunals ocupats jutjant líders independentistes, mitjans nacionals i estrangers atents al minut a minut. La balança s’inclinava fortament cap a un costat, mentre que a Madrid es vivia una relativa calma política, almenys en comparació amb la tempesta catalana. Aquella època daurada per als titulars ha canviat, i sembla que…
En el año 1903, Theodor Herzl, líder del movimiento sionista, se enfrentaba a una de las decisiones más críticas y controvertidas de su vida política: aceptar o rechazar una oferta que podría haber alterado el curso de la historia judía. En medio de los pogromos y persecuciones antisemitas que azotaban Europa del Este, en especial tras los devastadores pogromos de Kishinev, el gobierno británico ofreció una solución inesperada: un territorio en África Oriental como refugio temporal para el pueblo judío. El llamado Plan Uganda, aunque en realidad hacía referencia a una región en la actual Kenia, fue propuesto por Joseph…
L’any 1903, Theodor Herzl, líder del moviment sionista, s’enfrontava a una de les decisions més crítiques i controvertides de la seva vida política: acceptar o rebutjar una oferta que podria haver alterat el curs de la història jueva. Enmig dels pogroms i les persecucions antisemites que sacsejaven l’Europa de l’Est, especialment després dels devastadors pogroms de Kishinev, el govern britànic va oferir una solució inesperada: un territori a l’Àfrica Oriental com a refugi temporal per al poble jueu. El que s’anomenava el Pla Uganda, tot i que en realitat feia referència a una regió de l’actual Kenya, va ser proposat…
Salvador Illa va sortir força aïrat del primer debat de política general. La política del parlar, la política sofista, es basa principalment en la capacitat de dialogar i d’exposar una sèrie d’arguments per convèncer l’espectador. En això, Illa està demostrant que funciona, que juga el paper que li toca. Tot i que potser no és tant que Salvador Illa sigui un brillant orador capaç. Potser, simplement, és que la seva manera de dur a terme aquesta activitat política entronca amb la necessitat general de la població catalana de tenir, almenys, una temporada de calma sense crits ni estridències innecessàries. En…
El somni del petit propietari s’esvaeix. En l’última dècada, el nombre de grans propietaris —bancs, fons d’inversió, etc.—, és a dir, entitats que valoren l’habitatge com un actiu de mercat, no para de créixer. Segons dades recopilades per Dani Domínguez en un article a La Marea, en l’última dècada el nombre de grans propietaris (aquells amb un total de 10 o més immobles) ha augmentat un 20,3% a tota Espanya, i un 15,90% a Catalunya. Les dades del cadastre, que, cal dir-ho, no distingeixen entre tipus diferents de propietats (habitatge, local, o altres), mostren una evolució preocupant. El gràfic següent…
