Per a aconseguir-ho les dones, majoritàries a una vaga que implicà a més de seixanta-mil membres de la classe treballadora, apostaren per a reunir-se a plaça Catalunya, baixar la Rambla, creuar la Boqueria i arribar a la residència del governador civil a Pla de Palau. Aquestes marxes s’iniciaren el 5 d’agost de 1913 i esdevingueren un ritual diari. Que les manifestants no només fossin obreres féu entendre a les autoritats que es trobaven davant un veritable moviment social.
Autor: Jordi Corominas i Julián
Jordi Corominas i Julián
Ciutadà europeu i escriptor. El meu últim llibre és La ciutat violenta.
Para lograrlo, las mujeres, mayoritarias en una huelga que implicó además a sesenta mil miembros de la clase trabajadora, apostaron para reunirse en plaza Catalunya, bajar la Rambla, cruzar la Boqueria y llegar a la residencia del gobernador civil en Pla de Palau. Estas marchas se iniciaron el 5 de agosto de 1913 y se convirtieron en un ritual diario. Que los Manifestantes no sólo fueran obreras hizo entender a las autoridades que es encontraban ante un verdadero movimiento social.
La casa Barnolas, amb la seva excepcional portalada, és una raresa sense perill d’extinció. Potser només demana un xic més d’atenció, arraconada com es troba entre el futbol i el fum que cada dia la intoxica mentre només uns pocs la lloem amb ganes de desvelar els seus secrets.
La fuente del número 126 de la travessera de Gràcia, antaño una vía romana, no conserva su estado primigenio. Es de suponer que, más o menos a mediados de los años veinte del siglo pasado, el ceramista Salvador Sunet le dio su forma tradicional mediante una serie de azulejos con dos mascarones algo diabólicos que esputan agua hacia dos copas situadas en la parte inferior de su obra
La font del número 126 de la travessera de Gràcia, antany una via romana, no conserva el seu estat primigeni. És de suposar que, més o menys a mitjans dels anys vint del segle passat, el ceramista Salvador Sunet li va donar la seva forma tradicional mitjançant una sèrie de rajoles amb dos mascarons, alguna cosa diabòlics que esputen aigua cap a dues copes situades a la part inferior de la seva obra
La bancarrota de Atzeries no iba a finiquitar su sueño. De algún modo se las apañó para pactar con Belcebú, ganó el primer premio de la lotería y tirar hacia delante su inmueble, repleto de referencias luciferinas.
La bancarrota d’Atzeries no cancel·laria el seu somni. D’alguna manera s’arreglà per a pactar amb Mefistòfil, guanyar el primer premi de la loteria i tirar endavant amb l’immoble, ple de referències a Llucifer.
L’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia demostra massa coses que van des de la diversificació barcelonina per la màgia dels barris amb identitat de poble fins a l’absoluta necessitat de no donar res per fet i mirar cap amunt, una forma més de combatre la mandra
El Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia demuestra demasiadas cosas que van desde la diversificación barcelonesa por la magia de barrios con identidad de pueblo hasta la absoluta necesidad de no dar nada por sentado y mirar hacia arriba, otra forma de combatir la pereza
El drama d’aquest carrer és la lleugera invasió turística dels darrers temps. Abans confinava amb altres habitatges del Torrent del Carabassa, on ara s’alcen dues escoles, única molèstia auditiva de l’entorn. Malgrat ser visibles des del Carmel són un oasi gairebé irreal, una relíquia supervivent a la demolidora modernitat
