El drama de esta calle es la ligera invasión turística de los últimos tiempos. Antes confinaba con otras viviendas del Torrent de Carabassa, donde ahora se levantan dos escuelas, única molestia auditiva del entorno. A pesar de ser visibles desde el Carmel son un oasis casi irreal, una reliquia sobreviviente a la demoledora modernidad
Autor: Jordi Corominas i Julián
Jordi Corominas i Julián
Ciutadà europeu i escriptor. El meu últim llibre és La ciutat violenta.
Per a molts barcelonins el Carmel no existeix, només és un nom llunyà associat amb la misèria d’uns anys que, per sort, ja van quedar enrere. Si els nostres ciutadans es preocupessin més per aquesta part elevada, potser descobririen l’important de la seva tasca per aconseguir una veritable democràcia municipal.
Para muchos barceloneses el Carmel no existe, sólo es un nombre lejano asociado con la miseria de unos años que, por suerte, ya quedaron atrás. Si nuestros ciudadanos se preocuparan más por esta parte elevada quizá descubrirían lo importante de su labor para conseguir una verdadera Democracia municipal.
La casa Josep Sabadell produce una sensación agridulce. Es probable que nos resulte más significativa por hallarse en la periferia. Este don es su victoria y condena
La casa Josep Sabadell produeix una sensació agredolça. És probable que ens sembli més notòria per trobar-se a la perifèria. Aquest do és la seva victòria i la seva condemna
El tinent Costa fou afusellat al castell de Montjuic el 5 d’agost de 1938 per ser quintacolumnista a la Barcelona republicana de la Guerra Civil. Que jo sàpiga, i és quelcom indicador de la inapetència del servei documental del nostre Ajuntament, al llarg dels quaranta anys de segona Restauració ningú s’ha parat a investigar sobre aquests noms.
La casa Antonia Serra i Mas es de 1926 y es fácil observar su pertenencia al Noucentisme. La delata sus balcones centrales en la intersección de Pere IV y Pallars, una práctica de la época que aupaba la verticalidad y creaba un efecto visual imponente
La casa Antònia Serra i Mas és de 1926 i és fàcil observar la seva adscripció al Noucentisme. La delaten els balcons centrals a la intersecció de Pere IV i Pallars, una pràctica de l’època que reforçava la verticalitat i creava un imponent efecte visual
Ese día dos jóvenes corrieron desesperados. Van de la mano y el artista los engancha in extremis. Casi se salen del plano. Quieren abandonar una calle y durante mucho tiempo pensé en cómo luchaban por abandonar una esquina y dispersarse. Los enamorados son inseparables y él la protege. Acelera el ritmo y su unión casi se despega, pero no, son irrompibles en su fuga, un dúo condenado a permanecer unido en la soledad del entorno.
Aquell dia dos joves corregueren desesperats. Van de la mà i l’artista els atrapa in extremis. Gairebé surten del pla. Volen abandonar un carrer i durant molt de temps vaig pensar en com lluitaven per a abandonar una cantonada i dispersar-se. Els enamorats són inseparables i ell la protegeix. Accelera el ritme i la seva unió gairebé s’esmicola, però no, són irrompibles en la seva fuga, un duet condemnat a romandre unit enmig de la soledat dels voltants
