Autor: Jordi Corominas i Julián

Mentrestant s’omplen els cartells propagandístics amb imminents jardins recuperats i la implementació d’asfalt al parc del nen de la rutlla, un error catastròfic generador de por entre els veïns, preocupats per si d’aquí poc tot s’assembli a les bateries antiaèries del Carmel i la proverbial pau se’n vagi en orris

Mientras se llenan los carteles propagandísticos con inminentes jardines recuperados y la implementación de asfalto en el parque del nen de la rutlla, un error catastrófico generador de miedo entre los vecinos, preocupados por si dentro de poco todo se parece a las baterías aéreas del Carmel y la proverbial paz se va al garete

El recinte va obrir les seves portes el 26 de setembre de 1899 i no va funcionar, cedint-se al cap d’uns mesos al nounat Futbol Club Barcelona, que va usar el complex com a vestuari i va jugar alguns partits en aquells terrenys, acabant-se l’episodi quan es va signar la seva venta per a iniciar l’execució de la meravella de Domènech i Montaner i l’equip més emblemàtic del país va recalar fins 1905 al camp de la carretera d’Horta

El recinto abrió sus puertas el 26 de septiembre de 1899 y no funcionó, cediéndose al cabo de unos meses al neonato Fútbol Club Barcelona, que usó el complejo como vestuario y jugó algunos partidos en esos terrenos, terminándose el episodio cuando se firmó su venta para iniciar la ejecución de la maravilla de Domènech i Montaner y el equipo más emblemático del país recaló hasta 1905 en el campo de la carretera de Horta

El detalle que llamó mi atención fue un zeppelín. Como ya era muy tarde y mi móvil es el peor fotógrafo del universo decidí volver una mañana para sacar bien la imagen

El detall que em va cridar l’atenció va ser un zepelí. Com que ja era molt tard i el meu mòbil és el pitjor fotògraf de l’univers, vaig decidir tornar un matí per a fer bé la foto

Me apetecía más comentar aspectos más mundanos, como el muro con la bandera del Barça o la plácida sensación de hallarme fuera del reglamento estipulado en la capital; sólo por eso ya vale la pena introducirse en este callejón. Pero sin molestar a los vecinos, privilegiados en peligro por la perverisón de querer igualarnos a todos, pero sin Comunismo, sólo con asepsia

Em venia més de gust comentar aspectes més mundans, com el mur amb la bandera del Barça o la plàcida sensació de trobar-me fora del reglament estipulat a la capital; només per això ja val la pena introduir-se en aquest passatge. Però sense molestar els veïns, privilegiats en perill per la perversió de voler igualar-nos a tots, però sense Comunisme, només amb asèpsia

Ens volen ensinistrats, assentint i en massa cap a una llista de preceptes perfectes per a tornar-nos ximples. Per això ara som una societat d’analfabets funcionals. Hi ha obligatorietat, sí, però no serveis perquè volen els llibres de text i la tasca docent com un altre sector més del seu camp de batalla, quelcom que l’esquerra no vol o no pot entendre

Nos quieren adocenados, asintiendo y en masa hacia una retahíla de preceptos perfectos para aborregarnos. Por eso ahora somos una sociedad de analfabetos funcionales. Hay obligatoriedad sí, pero no sirve porque quieren los libros de texto y la tarea docente como otro sector más de su campo de batalla, algo que la izquierda no quiere o no puede entender