Nadie, excepto por extraños caprichos, suele querer pasear por la Diagonal, entre otras cosas porque no parece habilitada por paseando. De esta manera su legado arquitectónico, notable en ciertos tramos, queda totalmente eclipsado.
Autor: Jordi Corominas i Julián
Jordi Corominas i Julián
Ciutadà europeu i escriptor. El meu últim llibre és La ciutat violenta.
Ningú, excepte per estranys capricis, sol voler passejar per la Diagonal, entre altres coses perquè no sembla habilitada pel passejant. D’aquesta manera el seu llegat arquitectònic, notable en certs trams, resta totalment eclipsat.
Tota la resta ingressa en el vast horitzó de l’opinió col·lectiva, apassionant i apassionada en la faceta de descriure amb parayles aquest intrús entre la psicodèlia i una genialitat que la mentalitat del país és incapaç de subratllar a l’escapar-se dels seus paràmetres conformistes
Hablamos de mercado inmobiliario, y los intereses creados quieren sumirnos en la inopia intelectual, quedando el ciudadano y la misma belleza de Barcelona, indefensos ante los depredadores
Parlem de mercat immobiliari i els interessos creats que volen sumir-nos en la inòpia intel·lectual, quedant el ciutadà i la mateixa bellesa de Barcelona, indefensos davant els depredadors
Al Número 112 de Sant Antoni Maria Claret donem amb un dels blocs de pisos més fascinants de Barcelona. Per en Lluís Permanyer és un dels seus màxims símbols de lletjor; pel que fa a mi no sé si em passa com amb la gent que veus repetides vegades a l’autobús i amb els dies et sembla més guapa, però al veure’l sovint i observar-lo no em produeix cap sensació de rebuig
En el número 112 de Sant Antoni Maria Claret damos con uno de los bloques de pisos más fascinantes de Barcelona. Para Luís Permanyer es uno de sus máximos símbolos de fealdad; en lo que a mí respecta no se si me pasa como con la gente que ves repetidas veces en el bus y que con los días te parece más guapa, pero al verlo a menudo y observarlo no me produce ninguna sensación de rechazo
De esta manera Google no tiene ningún tipo de piedad a la hora de cancelar el pasado para crear una especie de eterno presente urbano. Lo mismo sucede con la Avenida Gaudí. Su actual estética está como congelada en el tiempo, sólo alterada por los rebaños de entusiastas turistas del templo de la Sagrada Família y ansiosos por comer paella a las seis de la tarde, cuando es más indigesta y sabrosa
L’autor del CLIP és Raimon Duran Reynals. Abans d’investigar la seva trajectòria veia l’obra que ens concerneix com un exemple característic d’una època, però ara, amb més dades no surto de la meva estupor en haver comprovat el seu caràcter conclusiu, la seva funció testamentaria en una singladura en sintetitzar-la no només des de l’arquitectònic, sinó des de l’estranya capacitat de tenir gairebé el do de la omnipresencia i ser invisible.
El autor del CLIP es Raimon Duran Reynals. Antes de investigar su trayectoria veía la obra que nos concierne como un ejemplo característico de una época, pero ahora, con más datos en mi haber, no salgo de mi estupor al haber comprobado su carácter conclusivo, su función testamentaria en una singladura al sintetizarla no sólo desde lo arquitectónico, sino desde la extraña capacidad de tener casi el don de la omnipresencia y ser invisible.
