Autor: admin

Acaba de morir Ignasi Riera i Gassiot, El Nani. Ha marxat un gran amic del que les lloances oficials oblidaran el més destacat: la seva immensa humanitat, trasplantada jove a El Baix Llobregat i pausadament envellida a Madrid. Nosaltres vam tenir el privilegi de fer d’introductors vitals del revolucionari que acudia als barris per fer caure el franquisme i, amb la seva immersió, va descobrir que el més interessant de tot era la vida del barri. La lluita contra la dictadura havia de passar primer pel Bar Jaen. Al costat dels seus amics Vazquez Montalban i Paco Candel va deixar…

Si hi ha alguna cosa que es pot aprendre de les identitats comunitàries i/o nacionals que no estan recolzades o correspostes fidelment per un Estat és que un no pot emparar-se en els formalismes de la documentació per a sostenir aquesta identitat. Això es tradueix en el fet que, en el nostre cas específic, ser català no es fonamenta en un passaport i sembla difús i insuficient delimitar la catalanitat exclusivament al lloc de naixement. Tal vegada per aquest motiu, en potser un dels seus moments de major lucidesa política, Jordi Pujol va dir allò de “català és qui viu…

La pel·lícula El contable (The Accountant, 2016), dirigida per Gavin O’Connor amb guió de Bill Dubuque, està protagonitzada per l’actor Ben Affleck que interpreta Christian Wolff, diagnosticat amb el trastorn de l’espectre autista. En aquest cas, el personatge mostra una gran capacitat de càlcul matemàtic alhora que és meticulós amb l’ordre i les rutines, auster en allò material, mostrant una gran dificultat en la capacitat de socialitzar i comunicar-se. La producció resultava innovadora respecte de títols clàssics de comptables de la màfia o d’infants amb autisme que són perseguits per allò que han descobert o per la possibilitat d’explotar les…

A les darreres Barcelones em moc una mica arreu per dos motius essencials. El primer condueix al segon. Al trobar-me en uns mesos d’intensa escriptura em veig limitat a no programar com m’agrada els meus desplaçaments urbans, el que crea un altre tipus de percepció, ben útil al permetre centrar-me en una visió més allargada. Aquesta coincideix amb quelcom comprensible. Entre tanta obra és lògic que algunes emblemàtiques vaguin acabant-se. Una d’elles, el parc de les Glòries, copsarà el nostre passeig d’avui, vinculant-se amb un dels meus darrers pensaments sobre la capital catalana: el d’espais útils per a generar sinergies…

En els darrers anys, amb la guerra a Ucraïna i, més recentment, l’ofensiva israeliana a Gaza, molts analistes han començat a parlar d’un “règim de guerra global”. Aquesta situació fa més evidents algunes característiques pròpies dels conflictes actuals: es desdibuixen les fronteres entre el que és intern i extern, entre amics i enemics, i entre allò militar i allò civil. A més, cada cop és més difícil separar la guerra de la vida quotidiana. Això es nota en la creixent militarització de la societat i en el fet que la guerra ja no es lliura només amb exèrcits tradicionals, sinó…

Per a què serveixen les paraules Per a qui escriu, o llegeix com si escrivís, hi ha paraules que travessen la pell i s’instal·len al cos. Al maig, al CaixaForum Barcelona, aquestes paraules es van encarnar en la veu de Leila Guerriero (Junín, Argentina, 1967), periodista i escriptora reconeguda per la seva obra dins el periodisme narratiu, autora de llibres com Los suicidas del fin del mundo, Una historia sencilla i La llamada, i una de les grans figures de la crònica contemporània. En el marc del festival En otras palabras, Guerriero va llegir un text inèdit titulat Todos juntos…

La Catalunya Nord ha estat noticia les darreres setmanes per dos motius. El primer, força lamentable, per la polèmica que ha envoltat la compareixença al Parlament de qui era director de  la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person. Tot i que, segons el Govern, va cessar “a petició pròpia per motius personals” tothom sap que ha estat com a conseqüència de la seva negativa a assumir la denominació “Catalunya Nord” amb arguments inconsistents que mostraven o una ignorància absoluta o una certa mala fe. De fet, la màxima responsabilitat és del Govern que el va nomenar mostrant…

Per què el títol de “Transformar no és cancel·lar”? El que anomenem “cancel·lació” conté una gramàtica política implícita. Cancel·lar no només explica una estratègia maldestre i ineficaç, sinó també una comprensió del que significa la transformació política: una concepció de l’esfera pública, de la constitució dels subjectes i les identitats. El risc és que la cancel·lació acabi fossilitzant-se, s’estabilitzi i es converteixi en un patró que dibuixi els contorns del que hauria de ser una gramàtica política transformadora. D’aquí el títol, com a contraposició, transformar no és cancel·lar. Qui exerceix la cultura de la cancel·lació? Progressistes, conservadors? Des del costat…

El tercer dels factors que han marcat fins ara les característiques del govern de Collboni a l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’escorament decidit del PSOE a Madrid, empès pels seus socis de, primer, Unides Podem (UP) i, posteriorment, SUMAR, cap a posicions més o menys d’esquerra. Aquesta marcada línia en un partit socialista tradicionalment reticent a realitzar polítiques marcadament progressistes ha tingut, a més d’aquest factor intern, el vent a favor d’una economia empesa pel cert abandonament del marc neoliberal de la Unió Europea (UE), els resultats de la política de xoc apadrinada durant els anys del Partit Popular (PP)…

La setmana passada ens n’anàvem a dormir amb un incendi en un assentament a Vallcarca, amb un ferit greu. I ens aixecàvem amb el seu desallotjament, amb un gran desplegament policial. La Guàrdia Urbana, en entrar al terreny per fer fora l’assentament, va trobar a 13 persones, 5 de les quals van acceptar els serveis del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Arribar fins aquest punt denota dues coses; la primera és, una vegada més, tenir davant de nosaltres la greu crisi de l’habitatge que hi ha a la nostra ciutat. Recordem que per als barcelonins i barcelonines és…