El nom de Mark Cousins està associat ineludiblement a la història del cinema o, més ben dit, a la divulgació de la història del cinema. A la seva obra destaquen obres imprescindibles, com la memorable sèrie de quinze episodis La historia del cine: una odisea (The Story of Film: An Odyssey, 2011), el documental sobre les directores de cinema al llarg de la història amb el contundent títol Women Make Film ([Les dones fan cinema] Women Make Film: A New Road Movie Through Cinema, 2018), l’aproximació a icones com La mirada de Orson Welles (The Eyes of Orson Welles, 2018),…
Autor: admin
L’altre dia parlava amb ma mare sobre com determinats carrers aconsegueixen obsessionar-me. Un d’ells, ho hauran notat, és l’actual Alexandre Galí, sobretot per la seva forma definitòria de frontera entre barriades, clau per a comprendre l’entramat vertical de la zona coneguda com les Vivendes del Congrés Eucarístic. La base d’una obcecació solen derivar en successius interrogants a mesura que s’amplia el coneixement mitjançant el passeig i l’anàlisi. A Alexandre Galí, les vivendes no són pas de luxe i moltes d’elles es configuraren amb la noble intenció d’animar el comerç de proximitat, quelcom reeixit amb cansaladeries, camiseries i una notable abundància…
El mes d’agost, tot i que s’ha perdut part d’aquella sensació d’aturada total, ciutats buides i turistes amunt i avall, continua sent el mes de vacances per excel·lència per aquells que en poden gaudir. Aquest 2023 l’avançament electoral ha provocat que no sigui un agost qualsevol. Tot i que qui més qui menys ha mirat de fer una aturada encara que breu, començant pel mateix Pedro Sánchez, que va ser dels primers en marxar, les negociacions per mirar de constituir govern a l’Estat han ocupat a partits polítics i mitjans de comunicació. Les converses, les conegudes i les secretes, estan…
Com és comprensible, viatjar amb continuïtat comporta conèixer millor el lloc on habites i pensar millor a les seves facetes, plenes de matisos. Vaig llegir, just abans de transcórrer una setmana al nord d’Itàlia, un assaig de John Foot sobre la ciutat de Milà, fixant-me a la seva visió dels No Llocs, neologisme encunyat pel malaguanyat Marc Augé, mort a finals de juliol. Segons l’antropòleg francès, un No Lloc és un espai bescanviable on l’ésser humà roman anònim. Entre els seus més notoris exemples figuren centres comercials, mitjans de transport, àrees i sales de descans, supermercats o hotels. La definició…
La fallada demoscòpica generalitzada en les passades eleccions i més en concret el mal resultat de Vox, seguit de la seva crisi interna, han posat en relleu la insuficiència de la mobilització reaccionària. Tot i la falta d’impuls de l’independentisme català i de l’«esquerra a l’esquerra» del PSOE –fruit de les respectives desafeccions en aquests espais– el temor a un govern dretà ha estat suficient perquè Sánchez hagi conservat la centralitat al tauler polític. Només cal pensar en la solitud de Feijóo –rebutjat en diferent grau i manera per tots els partits al marge de Vox– per adonar-se de la…
Gesto és un documental que recupera la història de Gesto por la Paz, el col·lectiu pacifista que va treballar per acabar amb la violència a Euskal Herria, mobilitzant-se en contra d’ETA i dels GAL, demanant mesures de suport a les víctimes i altres propostes que consideraven que eren bàsiques des d’una perspectiva ètica i de drets humans. Per exemple, van ser els primers a plantejar l’apropament dels presos d’ETA. Aquest treball audiovisual esdevé un reconeixement a un col·lectiu que va ser ignorat i amenaçat en un context de legitimació de la violència. El seu director Xuban Intxausti va visitar Sant Cugat…
Tailàndia, aquest paradís exòtic per a aquells aventurers occidentals que, amb una motxilla i ganes de conèixer-se a si mateixos, busquen una experiència allunyada del turisme convencional. L’ànima de la “hippie trail” de la dècada dels setanta va popularitzar el país del sud-est asiàtic com a meca backpacker, ara bé, com va passar amb l’esperit de la Eivissa més hippie, allò contracultural es reabsorbeix al mercat. A Tailàndia ho saben bé. A més d’una indústria turística modelada cap a aquest perfil de client ―hostals, oci i mobilitat a mida a les zones capdavanteres pels viatgers occidentals―, un model concebut de…
L’altre dia, en una entrevista, el Siscu Baiges em pregunta més o menys com funcionava això de ser Cronista de Barcelona, càrrec no sé si remunerat, a l’actualitat ocupat per Lluís Permanyer, qui més aviat mereixeria ser-ho de l’Eixample, doncs quan ha escrit de la perifèria sempre ha mostrat la condescendència dels senyors, com si els marges fossin prescindibles. Em diverteix molt passejar i saber que, més d’una vegada, els veïns em reconeixen sense dir ni mu. Des d’aquí, us aconsello aturar-me, saludar-me i, sobretot, parlar-me, doncs de qui més s’aprèn és de vosaltres, plens com sou de petites històries…
Vivim temps estranys, convulsos. Ens ha tocat existir en una època en la qual el malestar i la desigualtat són el pa de cada dia. Davant d’un món cada vegada més injust i amb unes previsions de futur poc esperançadores, hauríem de preguntar-nos per què hem acceptat que el món vagi a pitjor, que és inexorable, i que nosaltres, simples humans, no ho podem canviar. Alguna cosa va molt malament quan no salten les alarmes davant de la normalització de la injustícia i la submissió a l’ordre que privilegia el benefici individual per damunt del benestar social. A La banalización…
Barcelona comença a veure la fi de l’era Colau. El nou alcalde Collboni ja ha posat sobre la taula les prioritats del mandat amb el Pla Endreça, que posa el focus en la neteja i l’incivisme amb un augment de les sancions i una ofensiva decidida contra el ‘top manta’. El govern municipal també ha iniciat el desmantellament d’un dels segells de l’anterior govern dels comuns: l’urbanisme tàctic. Un dels símbols del govern de Colau es podia veure al carrer Pelai, amb una ampliació de l’espai per a vianants. Jaume Collboni ha iniciat una remodelació per crear-hi un cordó de…
