Autor: admin

Imagineu-vos una escola de primària el nom de la qual és el d’un aclamat escriptor nacional i universal mort el 1990, en homenatge a la seva contribució a la literatura i al periodisme i a la cultura en general. Imaginin ser professor a aquesta escola amb diverses dècades d’experiència impartint classe a infants menors de dotze anys. Imagineu-ne el disgust i la pena reconèixer que ni els pares ni els alumnes de tota l’escola saben qui és aquest il·lustre escriptor que dona nom a la institució on acudeixen cada dia des de fa anys. Això és el que li passa…

Aquesta apagada no va ser simplement una fallada tècnica, un esdeveniment que es pot explicar amb un informe sobre causes tècniques. Va ser, en essència, un recordatori que les infraestructures modernes, encara que ens proporcionin la sensació de vida segura i estable, són enormement fràgils. El col·lapse de la xarxa elèctrica és un exemple palpable de com depenem d’un sistema global interconnectat que, quan s’interromp, afecta directament tots els aspectes de la vida quotidiana. En cert sentit, aquest succés subratlla una de les característiques que, com a societat, tendim a oblidar: la vulnerabilitat inherent a tot sistema que pretén garantir-ne…

Tothom recordarà on estava el dilluns 28 d’abril a les 12.33 del migdia. En l’instant de la ‘gran apagada’, una caiguda de subministrament elèctric de dimensions històriques. Mai havia passat. De cop ens vam quedar sense connexions, sense neveres, sense trens, sense metro, sense semàfors, sense pantalles, sense GPS, sense datàfons… Durant unes hores interminables a vida va fer un salt al passat. I cada un/una de nosaltres té la seva pròpia història d’aquelles hores. En alguns casos una història traumàtica, com els centenars de persones que es van veure atrapades en els ascensors o els milers bloquejats en metros…

En un context econòmic aparentment favorable segons les dades macro, però amb greus problemes de precarietat laboral i dificultats per arribar a final de mes, conversem amb Maria Recuero, Secretària General d’USOC, sobre els principals reptes del món laboral. Des de la reducció de jornada fins a l’impacte de la intel·ligència artificial, passant per l’emergència de l’habitatge com a dret fonamental, Recuero analitza els eixos clau de l’actualitat sindical amb mirada crítica i propostes concretes. Li començo preguntant per l’actual context social econòmic on sembla que es dona una paradoxa: les dades macroeconòmiques indiquen una certa bonança, però si ens…

Arran d’aquest esdeveniment, han sorgit nombroses informacions, moltes meres especulacions i manifestacions interessades. Davant d’aquesta situació, Ecologistes en Acció vol fer una reflexió cauta i rigorosa, que ajudi a clarificar i que ofereixi credibilitat  davant la desinformació i els “bulos”. Què NO sabem? La causa que ha iniciat la fallada en cadena, de moment l’única cosa que es coneixen són especulacions. Algunes han estat desmentides de manera oficial, però continuen circulant per xarxes socials. Les decisions d’operació preses per Red Eléctrica abans, durant i després de la caiguda a 0. En aquesta situació Ecologistes en Acció recomana la cautela, l’anàlisi…

A Els senyors prefereixen les rosses (Howard Hawks, 1953), el personatge de Marilyn Monroe, una mena de cantant caçafortunes que viatja amb una amiga en un creuer amb l’objectiu de caçar un marit ric, especula amb la seva companya sobre per què els diners són importants en l’amor: «Si una noia es passa tota l’estona capficada pels diners que no té, com tindrà temps per a estar enamorada?». Aquesta cèlebre reflexió conté una veritat incòmoda: quan les preocupacions materials dominen les nostres vides, l’espai per a l’amor genuí es veu inevitablement minvat. En una societat marcada per profundes desigualtats econòmiques…

‘Parenostre’ és una pel·lícula que aborda una figura clau i controvertida de la política catalana recent: Jordi Pujol. Centrada en el moment en què la seva família decideix fer pública la famosa confessió sobre l’herència oculta, el film de Manuel Huerga, amb guió de Toni Soler, aposta per explorar el vessant humà, íntim i simbòlic d’un episodi que va commocionar el país. La pel·lícula es reclou en l’espai domèstic per retratar una família que lluita entre el silenci, la fidelitat i el passat que els condemna. Josep Maria Pou encarna un Pujol esgotat, ambiciós i aclaparat per la mateixa ombra.…

Poques persones dubten ja del potencial que té la intel·ligència artificial (IA) per millorar processos, accelerar decisions o aportar solucions tècniques en àmbits clau com l’energia, la salut o l’agricultura. Se la presenta com una eina imprescindible per enfrontar els grans desafiaments del segle XXI. I és cert ja que ben orientada, la IA pot ser útil per optimitzar xarxes elèctriques, reduir el rebuig alimentari o anticipar crisis hídriques. Però aquest relat, centrat en l’eficiència i la innovació, omet qüestions estructurals que rara vegada s’aborden amb el mateix entusiasme. Quin impacte té aquesta tecnologia sobre la cohesió social? Com altera…

Una de les característiques principals de les ciutats és la seva densitat. Si a la població de Barcelona (1,7 milions) li afegim la població flotant (treballadors i turistes) sumem 700.000 persones més, la densitat s’incrementa i la lluita per l’ús de l’espai s’aguditza: Vianants, repartidors amb furgonetes o e-bikes, cotxes circulant i aparcant, motos i terrasses envaint voreres. En la gestió d’aquesta disputa, els poders públics posen preu a l’ús lucratiu o privatiu de l’espai públic: taxes, impostos o tarifes d’aparcament. Algunes vegades, es tracta d’obtenir recursos econòmics, d’altres, de dissuadir l’ús excessiu, com ara dels desplaçaments de cotxes. Un…

L’actual atac de l’administració Trump contra les universitats és un pas més en el procés que el nou president dels Estats Units ha endegat per desmantellar la democràcia americana i construir un sistema autoritari al seu gust. Els mitjans de comunicació i els despatxos d’advocats són altres entitats en el punt de mira de l’equip de la Casa Blanca. Per aconseguir els seus objectius, Trump necessita controlar el discurs ideològic que circula pel país. Una de les maneres de fer-ho és dominar llocs com les universitats, en els que s’exerceix lliurement la crítica, el debat i la protesta, els llocs…