L’esfondrament del mur de Berlín l’any 1989 va arrossegar amb ell l’esquerra que s’emmirallava amb la Unió Soviètica i la seva política econòmica. Els 90 van ser anys de travessa pel desert per les posicions anticapitalistes, però també d’articulació d’experiències i experiments antiautoritaris que des del Maig del 68 havien deixat un pòsit als marges de la societat. A l’Estat espanyol, aquest pòsit el constituïen el moviment d’ocupacions d’immobles, els centres socials autogestionats i algunes cooperatives amb vocació transformadora que a poc a poc es van anar reconeixent en pràctiques i apostes internacionals com el zapatisme mexicà, el Moviment dels…
Autor: admin
Avui dia és gairebé impossible fer una volta per una ciutat convertida en destinació turística –potser hi ha ciutats no turístiques?– sense topar amb un comiat de solter o soltera. Aquests rituals han esdevingut autèntics nínxols de negoci per al turisme. Encara vinculats, en gran quantitat d’ocasions, a una forma de turisme popular, de baixa despesa i alt cost social i mediambiental, la realitat és que actualment formen part indefugible dels nostres paisatges urbans. Tot i això, pocs s’han centrat en analitzar aquest fenomen des d’una perspectiva socioantropològica. Aspectes clau com el comportament col·lectiu d’aquests grups o la manera com…
Recorregut fotogràfic per la Diada a la Catalunya metropolitana El dia es desperta radiant. Un cel clar, d’abril madur, cobreix la ciutat mentre l’olor de roses i tinta fresca s’escampa pels carrers com una promesa. Avui no és un dia qualsevol: és Sant Jordi. I aquí, això és segurament, celebració i memòria. Hi ha un Sant Jordi per cada ciutat. Per cada poble. En una parada de la Gran Via de Barcelona, en Nil, un jove poeta, signa llibres a estones. Té la mirada tímida i una esperança fràgil. Al costat, una influencer convertida en autora signa exemplars sense…
Un cos que creix de forma il·limitada en un entorn finit té un nom en medicina: càncer. És un terme que desperta tota mena de temors justificats, fins al punt que un dels grans reptes de la humanitat és superar aquesta malaltia. Irònicament, però, l’economia global s’ha ordenat a favor d’uns actors que busquen precisament el creixement il·limitat de diners en un entorn de recursos finits: els fons financers. O com els anomenem des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), aquests són els fons d’extracció , que es dediquen a la privatització de recursos protegits anteriorment des del sector públic. I…
El 4 de maig de 2022, l’article Una solució sistèmica per al sector del còmic inaugurava la secció de «Còmic, ciència i tecnologia» on s’han realitzat més de cent publicacions des de llavors. En aquest text es feia referència al fet que l’autor de còmics és la baula més feble de la cadena operativa del producte final, que inclou l’editorial, la impremta, la distribuïdora i la llibreria, com a mínim. I que el seu poder de negociació al sector era reduït, per les característiques pròpies de l’ofici, atomitzat, i pel petit percentatge respecte del total que suposa les edicions pròpies…
Fa dues setmanes dedicàrem les Barcelones a com la ciutat milloraria, no només des d’una visió federal, mitjançant la creació d’una xarxa de centres per a apropar el rovell de l’ou a la perifèria. Aquesta proposta, que com és normal el nostre benamat Ajuntament mai contemplarà per considerar-la molt cara i no tenir veritable interès a desenvolupar-la, serviria per a reduir les desigualtats existents entre barris, de caire econòmic i en assumptes relatius a la convivència, entre els que, per desgràcia, figura la criminalitat. Els ciutadans comtals la desconeixen, plens de tòpics i amb una matemàtica de desplaçament força limitada.…
Les reaccions a les xarxes socials, al carrer, a l’opinió publicada i a tot arreu arran de la mort del papa Francesc, aquest dilluns, expliquen per elles mateixes el fenomen d’aquest pontificat. Francesc és un papa que queia bé, així en general: pels seus gestos humils i coherents, perquè s’entenia el que deia i perquè el que deia, o el que intuíem, ens semblava bé. I què intuíem? Sobretot, que l’Església catòlica havia de ser útil al món fidel al mandat evangèlic. Començant per atendre en primer lloc els exclosos, els “descartats”. A l’hora de concretar-ho segurament no estaríem tots…
Des de ben petits ens han explicat la llegenda del cavaller Sant Jordi però lluny de ser un personatge imaginari que va salvar la princesa de ser devorada per un drac, el cavaller Jordi va existir. Va ser un militar que va néixer a Grècia al segle III i lluitava a les ordres de l’exèrcit romà. Jordi, però, es va negar a perseguir els cristians tal i com el van ordenar i, per aquest motiu el van assassinar. Com va morir defensant la seva religió, se’n diu que va ser un màrtir i, per això, anys després, l’església el va…
A ‘Parenostre’, el paper de Jordi Pujol és interpretat per Josep Maria Pou. El personatge d’Enric Marco és encarnat per Eduard Fernández. Pou i Fernández son dos actors enormes. Ells sols omplen la pantalla o l’escenari. Sovint, les obres que protagonitzen no serien tan magistrals si els encarregats de dur-les a terme fossin uns altres actors menys versàtils. Fernàndez és l’home de les mil cares. Tant encarna Francisco Paesa, l’espia espanyol que va enganyar les clavegueres de l’Estat en el cas de Luís Roldán, com de conductor de bus i líder veïnal al també recent i multipremiat ‘El 47’. Quan…
Aquest Dilluns de Pasqua, a quarts de vuit del matí, el Papa Francesc ens ha deixat. Feia més de tres mesos que lluitava contra una pneumònia bilateral que li havia anat minvant la capacitat respiratòria fins a deixar-lo sense l’oxigen necessari per continuar vivint. Malgrat tot, mantenia el cap clar, el sentit de l’humor ben afinat i intacta la passió per la seva missió. Aquest darrer diumenge, va esgotar el seu últim alè desitjant una Bona Pasqua a la comunitat catòlica del món, i des del papa mòbil, va beneir un parell d’infants. Sentia ben a prop el seu traspàs,…