Un dels principals propòsits per a la creació de l’anomenat model sanitari català –si no el primer– fou facilitar la contractació dels molt diversos titulars de les entitats proveïdores dels serveis, essencialment hospitalaris, que calien per atendre la població catalana en rebre les transferències de l’Insalud. Una iniciativa més factible que l’adquisició d’aquests centres i serveis. I el cas és que durant molts anys els dirigents polítics i sanitaris de tot l’espectre ideològic de Catalunya s’han afanyat a difondre urbi et orbi les virtuts del “model català”, paradigma de l’efectivitat i l’eficiència d’un sistema sanitari adaptat a la cultura, necessitats i expectatives…
Autor: admin
Mària Sánchez
Cierto Estudio és, sens dubte, un dels estudis d’arquitectura de moda del país. Format íntegrament per sis dones que es van conèixer durant la carrera, i amb un funcionament intern plenament horitzontal “totes participem de tot”, estan a càrrec de la reforma (no exempta de polèmica) del carrer Consell de Cent; una obra que permetrà travessar a peu tot el barri de l’Eixample fins al centre de la ciutat. Parlem en el seu despatx sobre què en pensaria Cerdà de la reforma, de la situació precària que es viu en el sector, i del rol que ocupa Barcelona en l’escena internacional…
“L’educació a Barcelona és una de les forces poderoses que la defineixen i la construeixen. No podem entendre ni la història recent ni l’avui de la ciutat sense fer esment a la seva dimensió educativa”. Així comença Miquel Àngel Essomba el seu llibre ‘Educació, la revolució silenciosa. Barcelona, 2015-2023’, presentat a l’Escola Ramon Llull. I afegeix: “Tot projecte educatiu és una proposta inacabada”. Amb aquest esperit transformador i conscient dels canvis continus, Essomba ha destacat que el projecte educatiu de la capital catalana té com a objectiu “construir una ciutat millor”, sota la premissa que totes les persones haurien de…
Un triangle. Un matrimoni. Ell amaga alguna cosa. Ella potser ho sap. Sempre domina la situació. Apareix un noi jove, aprenent de sastre, que vol fer caftans, esplèndids vestits artesans d’una bellesa que impressiona. Aquest vestit es converteix en una metàfora del que senten els tres personatges. Ja tenim el conflicte i ja intuïm què intenta amagar el sastre. No espereu tan escena tòrrida. No espereu la passió desbordada, aquella passió tan vista en el cine, quan la parella es despulla a l’escala, entren al pis i ell l’encasta contra la paret -moviment gens aconsellable sobretot si patim mals d’esquena-…
Probablement, un dels llibres més influents del segle XX hagi estat L’art del pensament (The Art of Thought, 1926), de Graham Wallas (1859-1932). Wallas va ser professor de Ciència Política a la Universitat d’Oxford i va fundar els primers consells i organismes educatius a gran Bretanya, a finals del segle XIX, així com la London School of Economics. Preocupat pel procés d’aprenentatge, i basant-se en els treballs filosòfics de Plató, Poincaré o Helmholtz, va formular la seva pròpia teoria sobre el pensament creatiu al seu llibre, escrit en la plenitud de la seva carrera, identificant quatre fases vitals: informació, incubació,…
Amb el títol ‘Oportunitats educatives a Barcelona. Des de la perspectiva de gènere i altres vulnerabilitats’, Philippe Meirieu, que va ser presentat com un dels “pensadors més rellevants de la pedagogia contemporània”, va abordar la idea de les desigualtats educatives i les vulnerabilitats dels infants i com evitar que les diferències s’aprofundeixin dins de l’escola i acabin convertint-se en “desavantatges” si es manté una “forma escolar que pressuposa l’homogeneïtat i conformitat amb la norma”. És la idea de cercar estratègies per a la transformació que permetin als alumnes que arriben amb diferents motxilles a l’escola, no fracassar en el seu…
“No soc ni de dretes ni d’esquerres, soc apolític”. Molts de vosaltres haureu sentit aquesta frase just abans que el vostre interlocutor dediqui uns minuts a vomitar exabruptes, tòpics, frases masclistes o, en definitiva, comentaris reaccionaris. L’apatia de l’apoliticisme és feta servir com a maquillatge per part d’aquells que no volen perdre privilegis; per aquells que aposten perquè tot romangui igual, sense reformar, reparar i fer avançar la nostra societat. Aquesta actitud tan popular és una mostra més que, de vegades, l’estratègia més efectiva en política –que no la millor- passa per embrutar el debat públic, estimular les pors i…
Hi ha moltes maneres de fundar. La dels indians provinents de la Barceloneta mesclava el gust per l’aparença de l’ascens social amb el clàssic desgavell, rubricat amb l’adéu a les viletes envers la massificació dels anys seixanta. Els Indians tenen molts principis i cadascun d’ells permet comprendre el teixit dels seus habitants. Durant molts anys vaig fixar-me a Vila Macrina, al 54 del carrer de Matanzas, gairebé a la cruïlla de Felip II amb Garcilaso. Es construí el 1927 i no ostenta cap luxe, excepte la inscripció per a coronar la seva façana. En aquella època, el barri tingué una…
Era el 1972. La televisió transmetia encara en blanc i negre. Primer pla: les càmeres apunten, primer a les cames i després, per més de 20 segons, als glutis de les futbolistes. Una veu masculina narra el partit de futbol femenil d’Espanya contra Itàlia. Posterior al joc, un reporter pregunta a algunes, a qui se’ls veu als vestidors: “Vostè es casaria amb un futbolista?”, “Vostè sap cuinar?” En aquest vídeo de rtve.es (disponible a https://bit.ly/3eTnSG9), el narrador comenta: “No, no cregui que és cosa de broma. Elles es concentren i tot. Les espanyoles, serà per allò de jugar contra Itàlia,…
