No crec pas que Twitter sigui un femer ni un bar de borratxos. Tampoc no em sembla la “vida real” –sigui el que contxos sigui la vida real– ni el lloc d’acompliment d’una mena de megaoracle social propiciat per un algoritme ominós. Fa molts anys que el món és món i a tot arreu hi ha hagut sempre gent de tota mena. Igual que no funciona un solucionisme tecnológic (la creença que els grans mals socials o humans poden ser solucionats per grans remeis tècnics) existeix la temptació del perjudicialisme tecnològic, és a dir, que la rel dels nostres mals…
Autor: admin
El 2014, l’èxit maniobra política de David Cameron per atorgar i després guanyar el Referèndum d’Independència d’Escòcia li va fer pensar que podia repetir el truc dues vegades. El Partit Conservador enfrontava una amenaça existencial al seu flanc dret per part de l’UKIP i Nigel Farage, encara que és discutible com de gran era realment aquesta amenaça. Alguns dels diputats euroescèptics més acèrrims del Partit havien desertat o amenaçaven de fer-ho. Cameron va rebutjar inicialment la ide de fer un referèndum, però, després va prometre que el govern conservador celebraria un referèndum d’entrada o sortida sobre la UE, i en…
Barcelona va plena de fronteres internes. Algunes són limbes, màgics perquè camines i sense voler notes el canvi d’endinsar-te a un territori amb identitat pròpia. Altres són més evidents, per tots conegudes. La Diagonal o la Meridiana són cèlebres, però avui ens submergirem a una de les més desagradables, la travessera de Dalt, part integrant de les rondes i per això mateix bestial en relació a la circulació motoritzada. Quan posaren en marxa el seu actual format destrossaren tot un univers de pau i viletes. Qui vulgui recordar-lo des de la literatura pot anar a La oscura historia de la…
Les projeccions de l’esperança de vida a Espanya posa pes en la balança del valor que es dona a les feines de cures i la seva provisió. La piràmide s’està invertint: la tendència indica que cada vegada hi haurà menys naixements i les persones tindran més anys de vida. La població experimentarà un notori envelliment. L’any 2050, 16 milions de persones, que corresponen a un terç de tot el territori Espanyol, tindran més de 65 anys, i un 11,8% tindrà més de 80 anys, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I, tot i que la majoria de la gent gran…
Alba López (16 anys, a punt de 17) i Angie Paola Oliva (17) van acabar l’ESO el curs passat, en un institut de Sant Quirze del Vallès. Ni van graduar ni pensaven continuar estudiant. Però van tenir una bona orientació que les va redirigir cap al PFI d’Informàtica que es fa al Centre de Formació Municipal d’Adults L’Olivera de la mateixa localitat. Són les úniques noies d’aquest PFI, ara començaran unes pràctiques en una empresa de la zona, i asseguren estar motivades per seguir estudiant (“alguna cosa que m’agradi”, diu l’Angie) quan l’acabin. “Està més ben vist que un noi…
El paisatge és un element més de la biodiversitat d’un ecosistema. Però té un problema: és difícil poder assignar-li un valor objectiu. En canvi, es pot fer una analítica i es determina de manera objectiva si l’aigua o el sòl estan contaminats; i es pot mesurar de manera també objectiva quina és la diversitat de plantes o animals a força d’identificar espècies diferents i comptar quants exemplars hi ha de cadascuna. I el nivell precís de contaminació acústica es pot mesurar amb un sonòmetre. En canvi, el paisatge té una forta component subjectiva (el que agrada a uns pot desagradar…
Des que vaig arribar a aquest país el 1974 sempre vaig contemplar amb enveja la manera com els catalans resolien els seus problemes polítics. Amb el pas dels anys la inevitable comparació amb la sagnia etarra, que encara no havia aconseguit el seu zenit, m’obligava una vegada i una altra a repassar les característiques de les dues societats: la història, els conflictes, l’idioma, la gent…per a intentar entendre per què Terra Lliure tenia tan poc arrelament social i popular comparat amb ETA. I això que el pitjor encara no havia arribat i jo ni tan sols ho veia venir. Havent…
María Casares va néixer a la Corunya el 1922 i enguany es compleix el centenari del seu naixement. Amb motiu de la presentació de l’obra a Barcelona el 24 d’octubre a la llibreria Alibri, Clara Fuertes (Aranda del Duero, Burgos, 1975) posa de relleu la figura de la musa de l’existencialisme francès, que va protagonitzar obres escrites per dramaturgs de la talla de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, amb qui va mantenir una atípica història d’amor i infidelitats. Has dedicat moltes hores a l’actriu de teatre María Casares, documentant-te i novel·lant-la. Què has après d’ella? Un món. El món de…
Escric aquestes línies tot just en sortir de la sala després de veure En los márgenes, amb l’efecte esperat després de setmanes llegint crítiques i reaccions en les xarxes socials: colpejat des de les entranyes, amb llàgrimes en els ulls i un nus en la gola que reafirma la meva convicció. En aquestes lectures, si alguna cosa m’ha sorprès és veure que després de tants anys, encara queda qui no és conscient d’una realitat tan dura. Em costa creure-ho, potser per la meva proximitat a totes i cadascuna de les situacions que mostra la pel·lícula. Bé per haver-les viscut en…
L’abril de 2004 aterrava per primer cop a Beirut. Durant el meu primer viatge al Líban, aquell petit país en km2, enorme en història i de dimensió còsmica en allò referent a la complexitat de la seva societat. Amb una idiosincràsia polièdrica, amb tantes interpretacions de la seva realitat com religions, grups ètnics i partits polítics té, el Líban, i en especial Beirut, la capital, és un lloc impossible d’oblidar un cop l’has conegut. Difícil serà que no hi acabis tornant per alguna raó. En el meu cas, després del 2004, hi vaig tornar el 2007 i, des d’aleshores, vaig…
