Autor: admin

La incomunicació entre generacions, el desconeixement del món digital per part dels adults, la manca de recursos als centres educatius i les condicions de precarietat que molts adolescents viuen a casa seva generen un còctel explosiu. Massa sovint, ni famílies ni docents disposen dels recursos o de l’acompanyament necessari per abordar situacions com l’assetjament, la solitud o la violència emocional que es donen als centres i a les xarxes socials. Aquesta desconnexió entre el món adult i el juvenil no només incrementa el malestar emocional, sinó que obre la porta a altres riscos encara més profunds. En paral·lel, diversos estudis…

Igual que amb moltes altres pel·lícules de l’època, reedificar Metròpolis va suposar una gran odissea. Entre retallades d’escenes, pèrdues de fotogrames i altres situacions, el treball de reconstrucció de Giorgio Moroder va ser, si més no, molt meritori. Se li va donar un sentit i es va aconseguir mitigar el buit i les el·lipsis que la falta d’algunes escenes podrien haver provocat. D’igual manera que Moroder, Christian Montenegro ha aconseguit donar-li vida a Metròpolis a través d’una novel·la gràfica1 que homenatja el film de Fritz Lang, enaltint i remarcant l’estil expressionista en la cura del dibuix de les seves escenes.…

En cas d’haver disposat d’un sistema educatiu fora de les mans de Franco durant els anys quaranta, la decisió entre el col·lectiu docent d’explicar a l’alumnat les atrocitats injustificables del nazisme hauria estat unànime, i condemnable en cas de negar-s’hi algun energumen feixista dins el gremi. “Aquells qui no puguin recordar la seva història estan obligats a repetir-la”, com diria Jorge Santayana. L’eix cronològic de la humanitat ens evoca les reiterades ensopegades amb la mateixa pedra, però també que el coneixement i la cultura general al respecte en prevé moltes. I així s’assumí des del professorat un cop reinstaurada la…

A principis dels anys 70 van començar a aparèixer proves científiques que relacionaven el consum de tabac amb riscos greus per a la salut, i això va portar les institucions sanitàries internacionals i els governs individuals a prendre mesures. Així, el 1986 es va adoptar la Carta d’Ottawa, es van introduir restriccions a la publicitat i als missatges en els paquets de cigarretes, es van iniciar campanyes de sensibilització per educar els ciutadans i es va ampliar l’espai per a la divulgació científica sobre els danys del tabaquisme: al llarg de les dècades, totes aquestes iniciatives han ajudat a reduir significativament el…

Concentració de recursos, de decisions, d’avantatges… cosa que no deixa de ser paradoxal en un món on el discurs públic no para d’insistir en la importància de l’organització en xarxa, de l’imperatiu de la multipolaritat, d’afavorir la cooperació entre diferents. Si la concentració excessiva és un problema subjacent, la teoria política ens anima a invertir la perspectiva i pensar des d’un concepte oposat: la desconcentració. Parent de la descentralització i federalització, la desconcentració ens remet a la qüestió del model d’articulació territorial d’un país. No és difícil entendre si pensem en la seva capitalitat. Per a alguns països, una sola…

“Si Europa vol evitar la guerra, Europa s’ha de preparar per la guerra”. Així es com la presidenta de la Comissió ha anunciat que es fixaven fins a 2030 com a termini per assolir el més gran pla de rearmament des de la II Guerra Mundial. D’aquestes paraules destacaria primer la poca innovació. Les receptes clàssiques de “Si vols la pau, preparat per la guerra”, que no es substituïda per la frase de Federico Mayor Zaragoza, que ens deia ”Si vols la pau preparat per la paraula”, segueixen amb el pensament que les armes proporcionen seguretat i pau: la segona,…

Amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial, Orwell escriu una de les grans distopies del segle XX. Tenint en compte l’adveniment del món postnuclear, un lloc que ha conegut en tota la seva cruesa els horrors del totalitarisme, 1984 retrata una societat hermètica fonamentada en un control sense límits ni contemplacions. Sí, en 1984 ens trobem davant d’una societat totalment tancada en si mateixa. Fins a tal punt que no sembla estar a l’abast de ningú (o gairebé) adonar-se’n. En la cúspide d’aquest món, el Hermano Mayor1 plana com una ombra omnipresent, sempre vigilant. En un món on existeix la…

Quan Didier Eribon va escriure Retorn a Reims —publicat per Fayard a França el 2009 i per Angle Editorial en català el 2025—, volia oferir una autobiografia i fer una dissecció sobre com el pes de la Història marca les nostres històries personals, com les estructures socials, les desigualtats econòmiques i les dinàmiques culturals cisellen les nostres vides. El seu viatge personal permet a Eribon explorar qüestions universals: la pertinença a la classe treballadora, el preu emocional i cultural del transfuguisme de classe, i la manera en què la història col·lectiva s’entrelliga amb les nostres trajectòries individuals. Unes memòries que…

El febrer de 1950, el senador dels Estats Units, Joseph McCarthy (1908-1957) va sobresaltar els seus conciutadans en denunciar una conspiració comunista al mateix si del departament d’Estat. Tot i que no va poder demostrar les seves acusacions als suposats infiltrats, les seves intervencions el van fer molt popular a les faccions conservadores del seu país, just quan començava a gestar-se la Guerra de Corea (1950-1953), un any després de l’arribada al poder de Mao Zedong a la Xina, i en plena Guerra Freda amb la Unió Soviètica. Sens dubte, McCarthy va ser un dels inductors del que es va…

A vegades un escriu sense voler ser escoltat, que no pas llegit. Dic això perquè a la visió d’aquesta sèrie sobre La Guineueta he cercat de jugar, com sempre, a la duplicitat d’allò concret i allò general, potser més aquestes darreres setmanes per a facilitar la comprensió de la zona, amb moltes particularitats malgrat la seva aparença. Després de passejar-la amb escreix, he assumit que és normal diferenciar-la en dues àrees separades pel passeig Valldaura i els anys de construcció dels distints polígons, aleshores fites del Franquisme i la seva voraç especulació, ben catapultada pel boom migratori dels anys cinquanta…