Interpretar Lo prohibido és una obra col·lectiva, en la qual 28 artistes provinents de diferents branques de l’art, van ser convocats per Esmeralda Berbel a representar la seva novel·la Lo prohibido (Editorial Tres Hermanas, 2022). Es tracta d’una exposició que, com ho aconsegueix la trama del llibre en què es van inspirar els artistes, genera una gran incomoditat a l’espectador. A través d´un relat íntim, el llibre narra la relació amorosa entre una escriptora i un home manipulador. Les obres que formen part de l’exposició estan embastades al voltant de la idea del maltractament psicològic, el qual és representat a…
Autor: admin
L’any 2008 va ser creat per primera vegada, sota el govern de Zapatero, un ministeri d’Igualtat a l’Estat espanyol. El 2010 el Ministeri va ser integrat dins el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i no va ser fins al 2020 que es desvincula de la vicepresidència i torna a ser creat un Ministeri d’Igualtat independent. Aquestes anades i vingudes poden respondre a moviments de caràcter polític, però el que venim a analitzar avui aquí no és l’entrellat institucional darrere d’aquests moviments, sinó el treball pressupostari que es realitza en el Ministeri d’Igualtat en matèria de violència de gènere…
Desconec el motiu, però els negacionistes solen ser gent perillosa. Els que negaven que la Terra dóna voltes entorn del Sol van acabar amb Giordano Bruno a la foguera i a punt van estar de fer el mateix amb Galileo Galilei. Anys després, els que negaven l’evolució de les espècies segons va demostrar Darwin, produïren veritables estralls al sistema educatiu dels EUA donat que a molts Estats va estar prohibit ensenyar l’evolucionisme durant anys. També els que neguen l’holocaust jueu solen ser nazis, gens de fiar. Hi ha també qui nega que la Terra sigui esfèrica malgrat que només cal…
El protagonista d’aquesta història és un professor de matemàtiques que està a punt de jubilar-se. Parla molt sovint amb una companya de departament que acaba d’aterrar al centre després d’uns anys d’interinatge, i que com a tutora d’un grup de 1r d’ESO s’entrevista sovint amb tota mena de famílies i en alguns moments li demana consells. I al llarg de deu capítols, tants com mesos té un curs, van passant pel seu davant una gran varietat de circumstàncies i tribulacions familiars: matrimonis convencionals, matrimonis trencats, matrimonis al límit, parelles de separats i rejuntats, parelles gais amb un fill adoptat, famílies…
Fa anys, concretament des que es va posar en marxa el Pla Bolònia, allà per 2007, les pràctiques universitàries s’han convertit en una manera de precaritzar encara més l’entorn laboral. Les empreses, tal com vaticinàvem les milers d’estudiants que van sortir al carrer per aquella època, tenen des d’aleshores un paper important (tot i que discret) dins del sí de la universitat. La voluntat per part de les empreses i les universitats que l’alumnat faci pràctiques fa que en moltes ocasions s’arribi a acords no del tot transparents ni desitjables dins de les universitats públiques, que son les que ens…
Qatar és un emirat còmode i acollidor. Si no ets, per exemple, part del col·lectiu LGBTIQ+, immigrant —d’un país ‘pobre’—, o dona. Amb motiu del Mundial, estan en debat públic totes les vulneracions de drets humans a Qatar: la condemna als homosexuals qatarians —i els visitants han estat ‘advertits’ pel portaveu del Mundial, Nasser Al-Khater, que respectin les ‘tradicions’ perquè són un país conservador—, els 6500 treballadors morts a les construccions segons el diari “The Guardian” —majoria d’ells immigrants de països com el Pakistan—, les condicions infrahumanes dels mateixos, o el fet que les dones estiguin lligades a “un home…
Aquest 20 de novembre és el Dia Internacional de la Memòria Trans. Un dia dedicat a la memòria d’aquelles persones que han estat assassinades a causa de la transfòbia, és a dir, l’odi i la por a les persones trans. Una data que també recorda la violència que encara pateix la comunitat LGBTIQ+ a tot el món. Raras no tan Raras és una col·lectiva de dones LBT del carib colombià que utilitza l’art i la música com a eina de participació política. Però també de resistència en el territori davant la violència que viuen, especialment la comunitat trans, que commemora…
La companyia aèria irlandesa, Ryanair acumula una estela de fraus laborals contra els treballadors: vulneració del dret a la vaga, incompliments en la contractació, cessió il·legal de treballadors, un ERO improcedent, rebaixes salarials contràries a la llei i l’acomiadament dels principals representants sindicals. L’empresa feia arribar l’any 2002 a Espanya el model low cost amb tarifes agressives i promocions de vols per cinc i deu euros. Van convertir l’aeroport de Girona en el seu centre d’operacions, mentre la Generalitat li concedia subvencions per lligar a la gegant irlandesa en territori català, en concepte de “promoció turística”. L’inici d’una mala relació…
El sindicat Metges de Catalunya (MC) i la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) han arribat a un preacord aquest divendres per augmentar la retribució de les guàrdies voluntàries dels facultatius a l’Hospital de Mataró, després de la reunió mantinguda dijous, segons han anunciat les dues parts. MC ha decidit “aturar temporalment” la protesta iniciada dimecres, quan els metges i metgesses de l’hospital van deixar de fer les guàrdies no obligatòries. Demanaven augmentar el preu de les hores d’atenció continuada per a aquells facultatius que superaven els 45 anys i per a aquells que ja havien fet les 384 hores anuals obligatòries. “Davant la negativa…
Quan Pepe Encinas començava al món de la fotografia, als anys setanta, tenia dues frases. La primera, una mena de lema: “Pepe Encinas, crea una imatge”. La segona, “jo faig fotos, no miracles”, un recurs habitual quan l’interpel·laven amb la frase de “treu-me guapo (o maca)”. Era molt difícil sostreure’s a la simpatia aclaparadora de Pepe Encinas. Desarmava els més reticents. El primer mitjà per al qual va treballar de forma remunerada va ser Tele/eXpres, un diari de tarda propietat dels Godó (llavors encara no existia com a Grup). En realitat, Pepe Encinas (Barcelona, 1954) era administratiu i quan hi havia alguna urgència…
