En quatre dies, la modernitat que podia representar Twitter ha canviat en el pitjor rostre del capitalisme sense control: reajustament massiu de plantilla, locaut patronal, despreci al client, pèrdua d’anunciants i xuleria empresarial . Un tuitaire americà deia fa poc: “Estem assistint en directe a un curs accelerat de com no s’ha de portar un negoci”. Mentre intento posar ordre en la contemplació d’aquest caos, Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico, m’ajuda amb el titular d’una de les seves columnes a fer el títol d’aquest article. L’entrada de cavall sicilià a Twitter d’Elon Musk ens ha vingut a recordar que…
Autor: admin
Segons els egipcis, la vida eterna d’una persona acaba quan ningú no queda al món que pronunciï el seu nom. Tutankamon serà immortal. I ho serà, probablement, perquè ningú se’n va recordar durant més de tres mil dos-cents anys, fins que, el novembre de 1922, l’arqueòleg i egiptòleg britànic Howard Carter (1874-1939) trobés la cambra funerària de la seva tomba. Després d’anys de recerca infructuosa, Carter relata al seu diari com va decidir excavar sota les barraques dels esclaus que van construir la tomba del faraó Ramsès VI, que va regnar 200 anys després que Tutankamon, i va ser el…
No han passat ni dos anys des d’aquell dramàtic gener del 2021 en què van morir 788 persones a les residències de gent gran d’Espanya per causa de la COVID-19. Aleshores (i ja amb anterioritat), els governs autonòmics intervenien d’urgència aquests centres i prometien canvis estructurals en el sistema quan la tragèdia donés un respir. Però el que avui és peremptori, ràpidament es torna postergable. Les promeses i necessitats urgents llangueixen amb sorprenent celeritat, i nous problemes irrompen en la realitat amb el desplaçament dels anteriors a l’oblit, per molt desgraciats que fossin els seus efectes. A Espanya es van intervenir de manera completa…
El 75% d’infants, el 61% de joves (entre 15-25 anys) consideren que el futur és aterridor, parlant del clima. Se senten abandonats i traïts[1]. Les criatures estan tocades, es veu en el seu comportament. No podem menysvalorar el que estan vivint. Hi haurà qui posarà en qüestió aquestes afirmacions; totes les enquestes, tots els estudis, tenen el seu component subjectiu, la ideologia de qui els fan o els financen hi influeix. Cert, però davant del canvi climàtic ja hi ha prou evidències per estar-ne convençuts. Sense anar més lluny els desastres arreu del món dels darrers mesos són símptomes molt clars[2].…
Fa dos anys, els llatinoamericans que van donar suport a un dels dos candidats principals (Biden i Trump) van apostar pel candidat demòcrata amb un 63% dels vots, segons l’empresa de dades Catalist. Tot i les altes xifres, aquest percentatge era un 8% menys dels vots que havien guanyat els demòcrates el 2016. “Les eleccions van i venen, però hi ha coses reals com la necessitat de pagar el lloguer o la compra d’aliments, que es mantenen al llarg del temps”, diu Jessica Altagracia Woolford, una de les representants llatines que aquest any no ha pogut ser candidata. La dominicana-estatunidenca…
El Producte Interior Brut (PIB) és un índex fetitxista: quan creix, l’economia va bé; quan s’estanca o disminueix, tenim problemes. Fins i tot, quan durant dos trimestres seguits és negatiu, entrem en recessió i això significa atur. En realitat, el PIB és el valor monetari de la producció de béns i serveis de demanda final d’un territori durant un període determinat de temps. I sembla que el nivell de benestar va estretament lligat al creixement del PIB: com més elevat sigui, major és l’activitat econòmica. I és molt sensible a les catàstrofes: disminueix durant els anys de grans guerres i…
“Els hi falta cultura de l’esforç”, afirmava aquesta setmana la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso en unes jornades del PP sobre joventut. “Ho tenen tot i els hi falta tenacitat i paciència”, afegia. El discurs meritocràtic de la dreta on es lliga la riquesa al treballar deixa de banda els factors estructurals com el lloc de naixement. “No crec que han de tenir més drets els que tenen més, però tampoc crec que se’ls hagi d’assenyalar per haver treballat més”, afirmava en la mateixa línia el secretari general del PP, Alberto Núñez Feijóo en un mitin…
“De madrugada han trucat Són al replà de l’escala La mare quan surt a obrir Porta la bata posada Què volen aquesta gent Que truquen de matinada?” Els versos de Lluís Serrahima, cantats per Maria del Mar Bonet com a denúncia a la repressió política franquista, ressonen al meu cap constantment davant les notícies diàries que ens envolten. Sobretot davant dels desnonaments, un drama que bé podia tenir aquesta cançó del 1968 com a banda sonora. Que a l’estat espanyol el dret a l’habitatge no està garantit no és cap novetat. Que estem en un estat, en plena recessió, que…
Des del carrer del Primer Film, on tot va començar, i seguint els passos de l’expresident Bertrand Tavernier i del director Thierry Frémaux, Arnaud ens va explicar en el primer dia del passat Festival Lumière (15-23 d’octubre) quin era el programa d’aquesta quinzena edició, amb Tim Burton com a Premi Lumière 2022, i tots els intercanvis que es construeixen en aquest planeta cinèfil d’espectadors i professionals. Parlem del canvi d’hàbits del públic, de les sales, del patrimoni, de les cinematografies llunyanes, del cinema mut i la música, del cinema espanyol dels anys trenta, de les noves pel·lícules i documentals i del llegat de tota aquesta…
Cada cop és més freqüent trobar vídeos a les xarxes socials d’homes molt jove, gairebé adolescents que creuen que les dones ens hem passat amb la nostra lluita feminista per aconseguir igualtat i equitat en quant a drets i oportunitats, i es senten objectiu de destrucció de les anomenades ‘feminazis’. És curiós veure la misogínia en tota la seva esplendor i cada cop més visible a través de creadors de contingut que fomenten un discurs masclista i d’odi en contra del feminisme i de l’activisme que es fa per la consecució i manteniment de les lleis que afavoreixen a les…
