La Fundació Els Tres Turons va néixer l’any 1985 al barri del Carmel de Barcelona amb el propòsit de proveir suport i serveis a persones amb problemes de salut mental des d’una perspectiva comunitària, per tal de vincular-les el màxim possible al seu entorn més proper. “Fa 35 anys no hi havia dispositius per atendre aquestes persones. Es van fer tallers artesanals i comunitaris perquè no estiguessin aïllades al domicili ni al carrer, i es va fer amb altres entitats del barri”, explica la Marta Garcia, tècnica d’Acció Comunitària de l’entitat. La majoria de les persones a les quals atenen i gran…
Autor: admin
Aquesta setmana se celebra el dia internacional de la Salut Mental, un dia en què tothom cessa per a penjar a les seves xarxes socials el seu suport a la causa. Les xarxes s’inunden de posts, likes, tuits i reels per a exposar que la salut mental és salut i que, sense ella, no es pot avançar dignament en el transcurs de la vida. Són molts els i les influencers que tenen marcada la data en vermell per a, — suposem que amb tota la bona fe —, llançar als seus followers un missatge de suport, de xarxa, i de…
La primera pel·lícula nominada als premis Oscar per Tunísia va ser L’home que es va vendre la pell (The Man Who Sold His Skin, 2020), i va trigar dos anys a arribar a les nostres sales de cinema, en versió castellana i catalana. Dirigida per Kaouther Ben Hania, en la seva segona obra de ficció (després de diversos documentals i curtmetratges) fa el seu salt internacional amb una història inspirada en la realitat, en concret en l’obra viva Tim (2006-2008) del pintor belga Wim Delvoye. El suís Tim Steiner es va deixar tatuar l’esquena (amb una verge rodejada de diversos…
Per coses de la vida duc unes setmanes sentint-me com si la funció del meu retorn a Barcelona després de les vacances fos el de veure si els carrers segueixen al seu lloc. Això es complementa amb una activitat incessant, on les Barcelones són omnipresents mitjançant el passeig, el meu mètode prioritari de locomoció, causa de moltes alegries i poques decepcions. En aquestes caminades sol aparèixer, no sempre, un altre factor. Després de publicar l’entrega de dijous solc sentir-me insatisfet amb les fotografies, no per la seva qualitat, sinó per la immensitat del meu arxiu i la peresa a l’hora…
Fa poques hores que el President Aragonès ha encarregat les responsabilitats de Govern que fins ahir corresponien a Junts a set nous consellers. Alguns dels perfils, provinents d’altres espais polítics, ompliran moltes línies i minuts de tertúlia els propers dies, però pocs d’aquests espais es dedicaran a parlar del contingut de les àrees que se’ls han encomanat i dels reptes que tenen per davant. A Carles Campuzano, el més progressista dels conservadors i viceversa, home de diàleg i bregat en les interioritats de les administracions, se li ha encarregat la direcció de la Conselleria de Drets Socials. Fins fa unes…
Hi ha molts llocs inexistents a Barcelona. Els del centre ho poden ser malgrat la sobredosi d’enrenou, terrasses i el buidat de contingut mitjançant el consum com a suprem manament. En canvi, els de la perifèria pateixen d’aquest darrer mal i a més a més corren el risc de desaparèixer. La seva inexistència és corona amb la invisibilitat, doncs no figuren a cap carpeta prioritària. Són fora de focus i, en general, només les seves reivindicacions poden capgirar la truita. Mentre preparava aquest text, acudiren al meu cap imatges d’alguns d’aquests racons. Un d’ells, el passatge de Ceuta al Carmel,…
La situació dels habitants de petits pobles amb risc de desaparició representa, per damunt de tot, una injustícia. Crec que ho conec prou bé per poder parlar-ne. Quan no hi ha escola per insuficiència d’alumnes i els petits del poble (si en queda cap) ha d’anar a un poble veí on han concentrat a tots els alumnes de diversos municipis, sense oferta d’activitats extraescolars i que quan toqui anar a l’institut, potser perdran dues hores i mitja d’autocar per carreteres endimoniades… és una clara desigualtat amb els que viuen a la ciutat. I si no hi ha farmàcia, metge només…
Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona. A Barcelona ja portem des de l’any 2016 prioritzant la salut mental amb l’aprovació del Pla de Salut Mental 2016-2022, un pla pioner en tot l’estat. És a dir, vam ser el primer municipi a tenir un pla que tenia com a objectiu situar el tema de la salut mental com un tema prioritari de ciutat. Va ser una proposta que es va decidir abordar…
Després del fulgurant debut amb Beverly (2016), publicat en castellà per l’editorial Fulgencio Pimentel, i, sobretot, per la consolidació amb la seva segona obra, Sabrina (2018), publicada en castellà pel segell Salamandra Graphics del Grup Editorial Penguin Random House, hi havia molta expectació amb el següent treball d’un dels autors més sorprenents i originals dels darrers anys: NicK Drnaso. La novel·la gràfica Beverly va ser guardonada el 2017 amb el premi a la millor novel·la gràfica concedit per Los Angeles Times i el premi a l’autor revelació al Festival Internacional del Còmic d’Angulema de 2018, un dels més reconeguts a…
Carmona ha escrit el llibre ‘Malestamos’ (Capitán Swing), juntament amb el metge de família Javier Padilla, en el qual posen de relleu que hi ha un patiment quotidià motivat per factors estructurals al qual no es pot respondre de forma individual. ‘Malestamos’ analitza “una societat que parla de salut mental però que, en realitat, està parlant d’un conjunt de conceptes entremesclats: desesperança, cansament, falta d’expectatives, estrès, preocupació i dificultat per saber quan s’acabarà aquest sentiment”. Utilitzem massa el terme ‘salut mental’ quan, en realitat, a vegades tenim un malestar important o un futur incert? Sí i no. S’està posant tot…
