Tinder, Grindr, Happen, Bumble, OkCupid, Badoo, Hinge, LOVOO, Tastebuds… Què diu l’auge de les apps de cites de les maneres de construir relacions afectives actualment? Ha ingressat l’amor als engranatges de la lògica capitalista? Estem assistint a l’era de la fi de l’amor tal com el coneixem? “Amor o match?” és el nom de la primera conferència del cicle “Societat connectada, individus aïllats” organitzat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”. Es tracta d’un cicle de debats la temàtica dels quals gira al voltant de la idea que trobar vivències emocionals reals és cada cop més difícil. Propi de…
Autor: admin
Des del punt de vista de les institucions, s’ha produït una judicialització de l’humor, mitjançant casos en què el sistema polític sembla acovardir la lliure opinió i induir l’autocensura. Hi ha també tota una controvèrsia al voltant de temes i col·lectius sobre els quals sempre s’ha fet broma però que ara resulten sensibles. Això ha generat cert discurs d’incomprensió. Es diu que “ja no ens podem riure de res”. Es parla d’ofènidets, de pell fina, del regnat del que és políticament correcte. És aquesta una situació nova? Per suposat que no. Els límits de l’humor han estat explorats a tots els períodes històrics. Servils i liberals…
A mi una de les coses que més m’han agradat de la feina d’Àngel Casas va ser La Página Rosa, una secció que ocupava una pàgina sencera que formava part del setmanari TeleEstel –publicat totalment en català a finals dels 60– i que estava completament entintada de color rosa. Amb un disseny totalment independent de la publicació, seguint una línia gràfica entre psicodèlica i moda Borsalino, publicava breus d’actualitat sobre les coses que passaven al Tuset Street de l’època, que volien ser, i ho eren, modernes, estil·loses i trendy. Pretenia cridar l’atenció sobre aquell reducte emergent de Barcelona que aplegava agències publicitàries, locals d’entreteniment i botigues de moda i aspirava a ser la Carnaby Street londinenca…
El cinquè aniversari de l’u d’octubre arriba en el pitjor dels moments possibles. La coalició independentista que porta governant una dècada de manera inalterada s’enfonsa. El suport de la població de Catalunya respecte de la independència és el menor dels darres deu anys: el 52% hi estarien en contra, mentre un 41% voldria la independència. I el més important de tot: a ningú li importa massa, més enllà dels polítics que necessiten justificar el seu sou venent relats èpics. A falta d’una acció de govern concreta, no els hi queda molta més cosa. De l’èxtasi de l’1-O a la ràbia per la…
Mahsa Amini, una noia de 22 anys, va ser detinguda, el 13 de setembre, per la Policia de la Moral quan feia turisme a Teheran. La van acusar de portar el vel mal posat i se la van emportar a comissaria. Dos dies després va morir a l’hospital. La policia diu que per un atac de cor que ni la seva família ni ningú es creu. Arran d’aquesta mort hi ha hagut una revolta popular, encapçalada per dones que cremen els vels, contra el règim religiós iranià. La repressió de la revolta ha causat més de setanta morts i milers…
Probablement aquest no ha estat l’estiu més fresc del que et queda de vida Segur que aquest estiu has escoltat o llegit aquesta frase: “Aquest és l’estiu més fresc de les nostres vides”. L’han compartit des de científics fins a periodistes, però no és del tot certa. Significa això que el canvi climàtic no farà més que empitjorar? Doncs no, l’escalfament global és una tendència i tot i que les temperatures hagin augmentat una mitjana de 0,2 ºC per dècada, no significa que absolutament tots els estius a partir d’ara seran necessàriament més calorosos. És important tenir-ho present, perquè si…
Un acord de claredat, res ens podria fer és falta. Fos el que fos aquest acord. Res fa falta més en aquesta societat que parlar clar, a partir d’aquí tot es podrà refer. Ara no sé si hi haurà massa gent a qui interessi saber en què consisteix l’acord de claredat proposat pel president Pere Aragonès en el Debat de Política General. Un acord de claredat a la canadenca que vol ser una eina per superar la unilateralitat i les dificultats legals per a la possible autodeterminació de Catalunya. Més enllà de la posició que tinguem sobre la possible independència…
A Itàlia guanya l’extrema dreta, la inflació segueix desbocada, la guerra a Ucraïna s’agria i el món occidental es prepara per a un dels hiverns més difícils que el món sortit de la segona guerra mundial ha vist mai. Mentrestant, a Catalunya, — que no serà un estat independent, però clarament viu en el seu propi microcosmos mediàtic-polític — observa atònita com la roda del hàmster, miraculosament, pot seguir rodant una estona més. Aquests són els fets recents que van dur a la situació actual: Albert Batet, tremolós, prenia la paraula en el debat de política general al parlament de…
Repasso les fotografies de la cimera de Madrid, com si els dirigents (diguem-ne) occidentals s’haguessin reunit fa més d’una dècada. Com si jo pretengués rescatar un moment històric llunyà. Tot i que la trobada es va celebrar fa a penes tresos mesos. Contemplo amb deteniment algunes imatges, especialment les que fan referència al Museu d’El Prado, i que recullen tots els convidats al voltant de l’enorme i magnífic quadre de Diego Velázquez titulat Las Meninas (els figurants reials del qual mereixerien un comentari a part). I em continuen cridant l’atenció les cares de satisfacció, moltes somrients, d’aquells governants aplegats en…
Cada inici de curs acadèmic es pot convertir en una experiència fascinant o en un instrument de tortura, i el matís per estar en un costat o l’altre pot ser molt petit en ocasions. Per als estudiants de secundària pot ser un còctel explosiu: canvi d’escola, nous amics, nous assetjadors, menjar, roba, professors, parlar en públic, treballs en grup, exàmens, deures, família, falta d’espai o els canvis en el cos són alguns dels temes que han de bregar els joves preadolescents i adolescents… aquí i a tot arreu. Raina Telgemeier és una autora nord-americana de novel·les gràfiques infantils i juvenils,…
