Encara tinc deutes pendents amb Ruiz de Padrón, per no parlar de Coll i Vehí, assumptes condicionats per dubtes al voltant de l’autoria d’un edifici emblemàtic, oblidat com gairebé sempre en aquest carrers; el seu gènesi explica en molts sentits el del Camp de l’Arpa modern, zona del vell Sant Martí de Provençals amb aire de Far West, com comprovarem una altra vegada durant els propers paràgrafs. Aquests conflictes a resoldre han endarrerit el moviment de les meves passes. Em trobo a un punt favorable i conegut, la cruïlla entre Coll i Vehí i Eterna Memòria, quan aquesta darrera perd…
Autor: admin
Google maps marca el lloc d’aquestes investigacions al Clot, quelcom molt significatiu, doncs la majoria de barcelonins només el coneixen pel seu carrer central, ben regat d’alentorns cada cop més festius i gentrificats, com indicaria la zona del mercat, de gom a gom de terrasses, forns i un trànsit incessant de persones envers el 22@, districte tecnològic. Aquest flux d’individus mostra com el rovell de l’ou del Clot no escapa a la seva particular geografia depressiva, no pas per fotre’s un tret, quelcom d’altra banda físicament impossible, sinó per ser una espècie de forat enfonsat entre la muntanya del Camp…
‘Ja no és la mateixa, ha canviat’.Quantes vegades hem sentit aquesta frase? La realitat és que el canvi sovint es veu com un complet abandó a la nostra essència real, un oblit als nostres valors, com si ens sortíssim del camí que ens pertany, tot i no saber qui ha decidit quin és el nostre camí realment. La connotació del concepte de canvi sempre ha estat relacionada amb alguna cosa negativa, deixant enrere allò que tant ens ha caracteritzat per convertir-nos en algú irreconeixible, a més del to que es fa servir en expressar la frase de l’inici, un to…
Fa un any i mig, el 25 de març del 2021, el catedràtic i professor al grau de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona accedia a la presidència de RTVE. Amb unes audiències fluctuants i un context de consens complex, l’acadèmic i assessor de la UNESCO prenia un càrrec crucial per a l’avenç de la televisió pública espanyola. No obstant això, el declivi no va fer més que accentuar-se. Les audiències i els programes fallits Segons dades de l’agència Barlovento, el share de la 1 de TVE va vorejar les quotes d’un 8% durant el 2021 i el que…
La victòria de Giorgia Meloni del postfeixista partit Fratelli d’Itàlia (Germans d’Itàlia), com ja vaticinaven les enquestes, sembla suposar un punt ia part en la política italiana. Ex militant del obertament promussolinià Moviment Social Italià (MSI), posteriorment Aliança Nacional (AN), Meloni és la primera dona que arribarà a la presidència del Consell de Ministres d’Itàlia de la mà d’un partit que, a Europa, tot el món ubica a la ultradreta, l’extrema dreta o la dreta radical. Curiosament, al seu país no passa el mateix i les alarmes que s’activen fora no són compartides per bona part de l’electorat italià. Moltes…
La guerra és una maleïda manera que tenim els humans per a resoldre els conflictes, guerra que uns pocs organitzen i molts pateixen. Semblava que després de la traumàtica experiència de la guerra contra els totalitarismes (nazi, feixista i també nipó) del passat segle, se’ns havien acabat les ganes per sempre. Més aviat el contrari: tota la resta del segle XX i el que portem de XXI ha estat ple de guerres, la majoria allunyades del còmode estat de benestar d’Europa. Però un nou esclat als Balcans (com ja havia passat l’any 1914) ens va fer veure que res havia…
Diuen alguns que enmig d’una crisi sanitària com la que estem vivint (i el gerundi no és una badada), s’ha d’atendre el que és urgent i que hem de deixar les reflexions per a moments de més assossec. Jo no comparteixo aquesta postura. Ni el més mínim. A parer meu, i després d’haver viscut la pandèmia en les meves pròpies carns com a metge durant aquests ja prop de tres anys, les crisis, sanitàries o no, trontollen els fonaments morals que sustenten totes les cultures i paradigmes. I encara més important, les crisis són una oportunitat única per redirigir el…
Una ràpida mirada als resultats La participació electoral ha estat de les més baixes de la història electoral italiana: 61%, i més de 16 milions no van votar (rècord 37% d’abstenció). Amb un parlament empetitit (uns 300 escons menys des de la legislatura que comença amb aquestes eleccions), el pol de centre-dreta rabassa el 43%; el centre-esquerra no arriba al 27%, i el tercer pol (els que no van voler alinear-se amb cap dels dos anteriors) freguen el 20%. Tant a la Càmera de Representants com al Senat. Comencem per la clara guanyadora de la nit de diumenge 25 de…
Xiula es va crear fa 10 anys i des d’aleshores ha creat un estil propi, amb temes que interpel·len la infància amb paraules, sons i formes que tenen poc a veure amb els usos habituals. Part de l’èxit d’aquesta fòrmula s’ha d’atribuir al fet que els seus quatre integrants es van fer amics sent monitors de lleure quan rondaven la vintena, i que dos d’ells a més acabarien orientant la seva vocació cap a l’educació social. En el cas de Rikki Arjuna (Barcelona, 43 anys) va ser monitor d’esplai i de menjador escolar mentre es treia una enginyeria tècnica industrial…
Junts per Catalunya es troba en un moment complicat. La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada el mes de juliol li atorgava una forquilla d’entre 22 i 27 diputats, lluny dels 32 actuals. Part d’aquest desgast es deu al conflicte intern en el qual sembla instal·lat la formació, caracteritzat, a grans trets, per l’enfrontament entre les dues meitats que representen Jordi Turull — actual secretari general del partit —, i Laura Borràs — actual presidenta del partit —. Alhora, l’actual situació política de Laura Borràs — suspesa de les seves funcions com a presidenta del parlament — dificulta…
