La sociòloga Mariña Couceiro ha coordinat l’informe de la Fundació Cipriano García “Els altres catalans i catalanes del segle XXI. La població d’origen estranger i la seva afiliació a Comissions Obreres”. És una extensa i documentada anàlisi de la presència de la comunitat d’origen estrangera a Catalunya, especialment en l’àmbit laboral. La comparació amb el clàssic “Els altres catalans”, on Paco Candel analitzava la immigració espanyola a Catalunya dels anys cinquanta del segle passat és inevitable. Parlem d’aquest informe amb ella i amb Liliana Reyes, responsable sindical de Noves Realitats del Treball, Territori i Migracions de CCOO. En què s’assembla…
Autor: admin
“D’aquí no em mou ningú. Això és casa meva. Hi tinc tots els records, m’hi vaig casar, hi han crescut els meus fills, és on vaig cuidar el meu marit (…) on aniré si em treuen d’aquí (…) ja no em queda res” Aquestes paraules, tot i que les podria dir moltes de les persones, famílies i dones que avui veuen com el procés de desnonament o de llançament se’ls tira al damunt, me les va dir una veïna quan treballava de tècnic comunitari. Una veïna que, per sobre de totes les coses, s’estimava el lloc on vivia. Allò era…
Article publicat originalment a XQ The News Mentre que països com Alemanya, Dinamarca i França continuen reforçant la protecció de les persones LGBTQ+, a d’altres, com Hongria, Polònia i Eslovàquia s’han adoptat polítiques restrictives que soscaven el principi d’igualtat. Aquest escenari s’emmarca en un context global cada cop més polaritzat, en què les lluites pels drets civils xoquen amb una onada conservadora alimentada per moviments anti-woke. Als Estats Units, el retorn a l’escena política de Donald Trump ha anat acompanyat de l’èxit d’una retòrica cada cop més conservadora i retrògrada, hostil cap a totes les minories. Paral·lelament, personatges influents com Elon Musk han criticat diverses…
Gabriel Ventura (Barcelona, 1988) és un dels talents més lliures i creatius de la literatura catalana actual. Poeta, assagista i creador multidisciplinari, la seva obra —des d’Ignar (2011) fins a W (Edicions Poncianes, 2020), passant per Apunts per a un incendi dels ulls (Documenta, 2017) i La nit portuguesa (Contra, 2019)— desafia les etiquetes amb una veu pròpia que barreja filosofia, poesia i crítica radical al capitalisme contemporani. Ara presenta El millor dels mons impossibles. Un viatge al multivers del reality shifting (Nous Quaderns Anagrama) un treball que explora el fenomen del reality shifting —aquesta pràctica digital on adolescents i…
En el primer assaig publicat, Meditaciones del Quijote (1914), el filòsof José Ortega y Gasset (1883-1955), escrivia la seva mítica frase que ha passat a la posteritat: «Jo soc jo i les meves circumstàncies». Amb aquest assaig iniciava la seva etapa com a perspectivista, una doctrina filosòfica que sosté que tota percepció i ideació és subjectiva, cosa que afavoreix que l’individu miri la seva realitat des de la seva veritat, que pot ser contradictòria respecte de la dels altres. Tot i que la frase ha transcendit a la cultura popular, no sempre s’interpreta correctament, potser, en part, per ser incompleta…
Quan pensem en robots, pensem en fàbriques. En braços metàl·lics, en cotxes, en producció massiva. Però i si el robot que acabarà fent la teva feina és invisible, lineal, i s’amaga dins un algoritme? Sembla l’escena d’una novel·la distòpica, però és el present que ja s’està escrivint. I no, no és només cosa de Silicon Valley, Japó o Corea del Sud. Aquí, a Catalunya, més d’un terç dels treballadors fan tasques que podrien ser automatitzades en els propers anys. Aquesta és una de les dades que revela un estudi que hem realitzat recentment basat en el Baròmetre d’Opinió Política del…
Patricia Franquesa, directora de cinema i productora catalana que va començar la seva carrera a Tel-Aviv abans de tornar a Barcelona i cofundar Gadea Films, presenta el seu segon llargmetratge documental Diari de la meva sextorsió, en la que reconstrueix una experiència personal traumàtica. Tot va començar quan li van robar el seu ordinador portàtil a Madrid. “Dos mesos després, vaig rebre un correu d’un desconegut exigint 2.400 dòlars per no difondre fotografies íntimes trobades al dispositiu. En negar-me al xantatge, l’agressor va enviar les imatges als seus contactes”, iniciant un calvari que Franquesa va decidir explicar al cinema. El resultat…
El món té moltes mirades, però aquelles persones que veuen el món d’una manera diferent no acaben d’encaixar en una societat que, malgrat tot, es considera inclusiva. Així és com se senten les persones amb autisme, que actualment representen un 1’23% de la població catalana (1 de cada 81 persones aproximadament), segons dades que facilita l’associació Aprenem Autisme. El 90% d’aquest col·lectiu té algun tipus d’hipersensibilitat als sorolls o estímuls quotidians que els impedeix desenvolupar les activitats diàries amb facilitat; d’altres necessiten un ordre molt estricte, una rutina determinada o comportaments molt repetitius per poder viure en un món encara ple d’incomprensió i estereotips.…
Avui, a més, altres guerres i altres morts, assassinats i ferits greus omplen notícies i reportatges als mitjans de desinformació i a les xarxes socials. I no es parla tant de qui ha rebut les desgràcies de la guerra, com sempre els pobres, tant del cantó vencedor com del vençut. Es parla de properes guerres, ens diuen que ara Rússia vol atacar tot Europa i, per tant, cal rearmar-se, cal gastar milions d’euros en armament i cal disminuir la despesa en ensenyament, sanitat, serveis socials, habitatges… I es diu obertament, ja no s’amaga el desig dels poderosos de fer negoci, d’augmentar els seus…
Jaime Rosales (Barcelona, 1970) és un cineasta d’ànima lliure, un autor que transita lluny dels camins convencionals, fidel a una veu que no es deixa domesticar pel mercat. Des de ‘Las horas del día’ (2003) fins a ‘La soledad’ (2007), la seva mirada ha estat un exercici constant de reinvenció, una exploració de la vida en els seus silencis i fractures. Amb ‘Morlaix’, Rosales ens porta a un territori on l’amor adolescent és només un miratge, una porta d’entrada a temes més profunds: el temps que s’esvaeix, la nostàlgia que ens envolta, la presència invisible de la mort. La pel·lícula…
