Amb 44 anys, la protagonista de la novel·la ‘El último hombre blanco’ (Literatura Random House) ha arribat al cim dels negocis i l’èxit professional. Aparentment, és una més d’entre els seus companys de feina, però se sent enganyada perquè s’ha adaptat a unes normes que no ha triat. La periodista i autora del llibre, Nuria Labari (Santander, 1979), reflexiona sobre la necessitat de canviar les regles i de repensar el sistema per fer-lo menys salvatge i més comprensiu. “Ser dona només pot ser una forma d’esclavitud o de revolució”, diu la narradora d’‘El último hombre blanco’. Hi ha un terme…
Autor: admin
Sembla que la voluntat de la gimcana era l’educació sexual de joves d’entre 11 i 30 anys. La tria del segment d’edat ja indica que qui la va pensar no era competent pel que fa a nivells educatius ni maduratius: res a veure un nen d’11 amb un adult de 30. En tot cas, l’objectiu hauria pogut ser lloable, ja que l’educació afectiva i sexual d’infants i joves és essencial. El que no podem és confondre educació i formació amb altres projectes que no hi tenen res a veure. Perquè sigui de debò educació sexual cal que allò que es…
La fita recent de l’estratègia colpista, posada en marxa des de dies abans de la celebració de la segona volta el 6 de juny del 2021, organitzada per l’oligarquia peruana en aliança amb l’imperialisme nord-americà i executada per operadors polítics de dreta, es va assolir el dia 9 d’agost de 2022, mitjançant el desplegament d’un “espectacular” operatiu d’aplanament i detenció de persones vinculades al president Castillo, al·ludint, sense proves i amb diverses conjectures, com diria el tristament celebrat jutge Sergio Moro, l’existència d’una suposada organització criminal el cap del qual seria Pedro Castillo. Inclusivament, la Fiscalia va intervenir en les…
Amb uns salaris estancats i una inflació que marca rècords en dècades, el poder adquisitiu de les famílies es veu cada cop més compromès. De fet, la pobresa ha augmentat un 35% a Barcelona amb 87.500 persones més en risc de pobresa. Aquestes són algunes de les prestacions socials que es poden sol·licitar per a fer front a l’encariment dels preus: Ingrés Mínim Vital La mesura aprovada el 2020 té per objectiu “prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que no disposen dels recursos per a cobrir les necessitats bàsiques”, segons la Seguretat Social. Les condicions…
No tenia cap mena d’intenció de prosseguir encallat a la cruïlla de Freser amb Nació, però les circumstàncies m’obliguen a un darrer apunt, culpa de ser detallista i meticulós a les Barcelones, on cada minúcia conforma els mil·límetres imprescindibles del trencaclosques. Concòria, Internacional i Nació un cop es girà la truita del nomenclàtor després de la Guerra Civil. La seva numeració canvià, i això dificultà reconstruir amb més precisió la Història de la nostra trilogia protagonista. El 79 recorda fins a cert punt a la casa roja de la cantonada de Xifré amb Rosselló, obra de Joan Barba i Balanzó; aquesta…
El 22 de juliol de 2022 es van atorgar als Estats Units els Premis Eisner, un dels més prestigiosos en l’àmbit internacional al sector del còmic. L’obra Not all robots (2021) (en català, No tots els robots), amb guió de Mark Russell i dibuix de Mike Deodato Jr., va guanyar el Premi a la millor publicació d’humor, a més d’estar nominada com a millor nova sèrie (als Estats Units es va publicar en cinc volums entre l’agost i el desembre del 2021, mentre que a Espanya ho publica l’Editorial Panini el juliol del 2022 en un únic volum autoconclusiu). Mark…
Vendre la teva ànima al diable és un referent cultural molt estès en la nostra societat, present en totes les cultures i religions. La moralitat d’aquests mites és senzilla: el pacte amb el diable no surt gratis. En el món occidental, està manifestada sobretot en la llegenda de Faust i la figura de Mefistòfil. Mefistòfil, el dimoni, sol mostrar-se com la representació més refinada del mal, amb robes elegants i amb una ment freda, racional, amb un alt nivell de lògica. La mateixa lògica que utilitza per a atrapar mentalment a les persones – qualsevol de nosaltres representades en la…
L’amic Francesc Triola acaba de dir-ho. Un crit d’alerta que no s’apaga. Recordo una època gloriosa, quan amb Xavier Riera érem corresponsals a Madrid. Abans de les entrades en directe haviem de sentir dos grans mestres cridant: 1) Pep Cabayol, cap de redacció i 2) el cap de realització, Pancho Gispert. També a en Valentín Villagrasa Serrano li posava aquest ànim. El més bo és que eren crits d’entusiasme per com haviem de narrar les notícies que venien després. Els jefes eren els més valents i entusiastes, quelcom que s’encomanava! I això no és un cuento. Sempre els agrairé aquella…
En el decurs de la seva vida professional, s’haurà hagut d’enfrontar al pensament únic, a la veritat única, als marcs d’interpretació immutables sobre què som i cap on anem. Fins i tot jubilat, no el deixaran dir allò que pensa si el que qüestiona és el capitalisme i la necessitat que té el sistema econòmic de créixer per reproduir-se. Estabilitzades, però, les seves publicacions (dades, estudis, reflexions, pensament crític, debat democràtic) a Catalunya Plural, és moment de reconèixer el seu saber adquirit amb el mestratge de científics que l’han ensenyat i acompanyat als programes de ràdio, articles, informes (Marta Rivera, Javier Martín…
En una entrevista al diari esportiu As, el periodista Pedro Palacios, que va ser cap de premsa de Barcelona 92 i posteriorment assessor de comunicació de Samaranch al Comitè Olímpic Internacional (COI), recordava l’any 2017 una frase de l’expresident olímpic, se suposa que pronunciada poc després dels Jocs del 92: “Jo no sé si li devia alguna cosa a Barcelona, però el que està clar és que si li devia ja ho he pagat”. Palacios sostenia en aquesta entrevista que Barcelona havia estat “ingrata” amb Samaranch, una idea que al llarg dels darrers trenta anys han anat sostenint diversos dirigents…
