La Barcelona d’avui poc o res té a veure amb la Barcelona d’ahir. Les antigues fàbriques del Poble Nou s’han convertit en llocs fetitxe per a exposicions d’art i disseny cool, i el litoral barceloní, en altres temps ocupat per milers de barraquistes, és avui el lloc de peregrinació del turisme low cost europeu. Si bé les olimpíades de 1992 van ser el punt d’inflexió que va aconseguir convertir la Barcelona grisa i contaminada a la Barcelona guai —també contaminada— d’avui dia, la mutació de la ciutat durant el segle vint obeeix a una constant que ha determinat part del…
Autor: admin
Amb La rialla roja (1904) de Leonid Nikolàievitx Andréiev, novel·lista i dramaturg rus, (Oriol, Rússia, 1871 – Kuokkala, Finlàndia, 1919) tornem a tenir la mateixa sensació de sempre, que els russos van inventar la narrativa moderna en qualsevol de les seves expressions. La novel·la d’Andréiev se’ns fa moderníssima, i si no t’ho diguessin o, simplement canviessis uns quants referents argumentals, podria passar per una novel·la contemporània, fins i tot molt reccent pel seu missatge pacifista. L’argument de La rialla roja s’explica ràpid i es pot fer perquè amb les grans novel·les passa això. N’expliques en un parell de pinzallades l’argument…
L’Estat Espanyol va perseguir, torturar i matar a milers i milers de persones dissidents, i va deportar a molts més a camps de concentració nazis, tot amb la col·laboració de Hitler. Així es va implantar un règim nacionalcatòlic feixista durant 40 anys, 40 anys del silenci de la por. Amb l’arribada de la Constitució Espanyola el 1978, moltes persones van posar les seves esperances en què el Règim seria jutjat i condemnat. Però ans al contrari: van veure com una Llei d’Amnistia de 1977, pre constitucional, es mantenia vigent fent de contramur per tal de mantenir el model espanyol d’impunitat.…
Fa trenta anys Barcelona va estrenar una ciutat nova. La transformació urbana més gran des del Pla Cerdà, cent anys enrere. Trenta anys després, la ciutat continua en transformació. Encara queden setanta anys perquè es compleixi el nou cicle, però mentrestant, els debats no són gaire diferents dels de llavors. Gràcies als Jocs Olímpics del 1992 la ciutat es va posicionar com un dels llocs més atractius del món. Des de llavors apareix a tots els rànquings (tecnologia, qualitat de vida, capital del modernisme, oferta gastronòmica i cultural…) però els barcelonins mantenen el seu proverbial esperit crític i els temes de debat…
És una llàstima que els joves considerin ”tieta” la Núria Feliu, bé sigui en clau de simpática adhesió –ella ha estat sempre una persona afable i encantadora— o bé com a forma de menyspreu foteta. Em sap greu utilitzar alló de “quan jo era jove sí què…” però cal dir la veritat: Núria Feliu ha estat, abans que una animadora popular de trobades o una artista molt afectiva amb la gent gran, una cantant de nivell internacional i qualitat superior comparable –i que santa Cecília em perdoni– a Dionne Warwick, Dinah Washington, Mary Wells o Bette Midler. Perquè sí, és …
La incidència de càncers de pleura a Cerdanyola del Vallès és la més alta a tot l’Estat —almenys fins al 2018, ja que la recopilació de dades es va aturar en sec per manca de recursos—. Càncer de laringe, de pulmó, asbestosi, vessaments pleurals, carcinomes gastrointestinals. Mesotelioma pleural, un càncer molt virulent que només es pot desenvolupar per un motiu: l’exposició a l’amiant. L’esperança de vida des del diagnòstic sol ésser de quinze mesos, però oscil·la entre l’any o dos anys. L’amiant es coneix de manera popular i informal com a Uralita —ja que el material procedeix dels Urals—, empresa…
S’ha convertit en objecte tant de la caça de bruixes del règim de Putin (assignació a residència durant dos anys fins al 2019 i prohibició posterior de sortir de Rússia fins a principis d’aquest any per un suposat desviament de fons com a director del Gogol Center a Moscou) com per part de productors i cineastes ucraïnesos que demanen el boicot de la seves obres per la invasió del país de Rússia. Els seus detractors recorden que les seves pel·lícules i peces de teatre han estat finançades per oligarques com Roman Abramóvitx (que l’hauria ajudat a exiliar-se), i d’això ja…
Una jornada calorosa, caloríssima, a la capital italiana va veure caure Draghi, l’home que la política va portar per solucionar el que ella mateixa havia destruït. Qui fa tot just 17 mesos era vist com un salvador dins i fora del país va haver de sortir gairebé per la porta del darrere. Es va forjar durant la jornada la ja típica crisi de Govern italiana, una altra més, gairebé 70 des del 1946 i que arrossega, en la seva explosió, qui es trobi al camí. Aquest dimecres, l’expresident del BCE es va presentar a primera hora del matí disposat a recompondre les fissures al…
Va presentar una extensa creació de deu hores, Ma jeunesse exaltée (La meva exaltada joventut), al començament del certamen, fent-se eco de la seva obra maratoniana de 24 hores el 1995, La Servante (la llum que roman encesa a la nit quan els teatres tanquen), en el mateix gimnàs del liceu Aubanel com l’altra vegada. Al costat d’una actriu ja present fa 27 anys, Céline Chéenne, i d’altres actors experimentats, apareix un quintet de joves de vint anys, entre els quals destaca Bertrand de Roffignac, que és la peça mestra com a pobre Arlequí repartidor de pizzes Deliveroo però, a…
Hi ha indrets a Barcelona on el temps s’atura, quelcom sens dubte ajudat per la simplificació del seu relat. Un d’ells és el tram de Freser amagat just darrera la confluència amb passeig Maragall. És una secció preciosa, pròpia d’una altra era per mantenir una amplada de carrer gairebé inalterable amb el transcórrer dels decennis, un museu a l’aire lliure de la ressaca del Modernisme, ben detectable als barris, on els debats socioculturals fruit de les gloses d’Eugeni d’Ors i les ambicions de la Lliga importaven poc o res perquè l’estil i el tarannà eren altres ben distints als oficials,…
