La meva filla gran, que està acabant 1r d’ESO, m’explica que, a la seva classe, les persones que estan més aïllades del grup són les que no responen al cànon estètic. Als 13 anys ja es pot posar nom a la pressió per ajustar-se a un determinat comportament. És el que veu i viu l’alumnat als mitjans, les xarxes socials, el carrer o les relacions personals, familiars i comunitàries, i aquesta pressió també es produeix a l’àmbit educatiu, en tant que és un reflex de la nostra societat. A l’escola no hi passa menys ni més del que hi passa…
Autor: admin
Raimon Obiols, nascut a Barcelona el 1940, és llicenciat en Geologia i Tècnic en Documentació. Les seves passions són, però, la política, la lectura i l’escriptura. Va ser diputat al Congrés els anys 1977, 1979 i 1982, en representació del PSC, partit del qual en va ser primer secretari entre els anys 1990 i 1996 i president entre el 1996 i 2003. Va ser quinze anys diputat al Parlament de Catalunya (1984-1999) i cinc anys eurodiputat (1999-2014). Des de Brussel·les, on viu des de la seva etapa d’eurodiputat, analitza l’actualitat política. En deixa constància als seus assajos. El 2013 va publicar…
Després de la punyent i incisiva Las invisibles (Les invisibles, 2018), una pel·lícula on treballadores socials han de fer front a la decisió política de tancar el centre municipal per a dones sense llar, el director Louis-Julien Petit aposta aquest cop per la comèdia per a parlar-ne d’un tema extremadament espinós com és el de la gestió dels menors immigrants no acompanyats. I ho fa de forma ingènua, evitant ficar-se en problemes, mostrant una història de superació personal i col·lectiva, que convida a l’espectador a empatitzar amb els protagonistes, commovent-nos per les seves històries i, a la vegada, encomanant-nos pel…
Des d’un bon principi d’aquesta sèrie sobre el Camp de l’Arpa he tingut seriosos problemes a l’hora d’endreçar el seu recorregut, entre d’altres motius per la familiaritat amb la seva morfologia, però una cosa és l’hàbit i una altra ben diferent explicar un indret als lectors, sobretot si es pretén contribuir amb dades vàlides no només pel present. Per això mateix he dubtat molt sobre com continuar després de disseccionar el laberint no tan invisible, el problema sempre sol ser l’absència general de curiositat, del tros del carrer Mallorca abans anomenat Núria. L’opció més temptadora hagués sigut prosseguir cap a…
“Som mestres del que creem, o el que creem es converteix en el nostre mestre”, es preguntava Frank Pasquale cap a l’inici de la conferència “Qui ens assisteix als mons virtuals? Cap a una Carta Universal dels Drets Digitals”. Amb la seva intervenció, que va tenir lloc el 14 de juny, va tancar el cicle de debats “En el futur tecnològic, hi ha vida alternativa al metavers?”, organitzat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, a través dels quals es van explorar alternatives davant dels perills de la concentració de l’atenció i el treball humà a les plataformes tecnològiques.…
El 20 de novembre de 2020 Joe Biden derrotà a Donald Trump. Guanyà el vot popular amb 51,3% dels sufragis mentre Trump rebé el 46,9%. En xifres absolutes, el tícket Demòcrata Joe Biden – Kamala Harris obtingué 81.268.924 vots mentre que el Republicà integrat per Donald Trump i Mike Pence obtingué 74.216.154 vots. El decisiu col.legi electoral també s’inclinà per Biden per 306 volts electorals contra 232 per a Trump. Tot i no ser una victòria aclaparadora, fou clara. Biden recuperà respecte el 2016 (quan Trump va vèncer a Hillary Clinton) els decisius estats de Pennsylvania, Michigan i Wisconsin. Tambè…
L’agrupació electoral “Ensemble”, liderada pel recent president electe Emmanuel Macron en el seu segon mandat, ha guanyat, però ha quedat ben lluny de les previsions inicials i, per descomptat, de la gran majoria dels darrers cinc anys. “Ensemble” és “l’extrem centre”, com a mi m’agrada de definir la coalició de Macron, que és una mena de combinació de partit de “quadres” o “notables” amb poca connexió amb la població i, alhora, una espècie de catch-all-party, és a dir, un partit de centre amb fronteres ideològiques molt febles que ha estat capaç de nodrir-se de sectors de la dreta i de…
És dijous per la tarda i després d’un divertit dinar de feina, els millors, cometo l’acte masoquista de passejar fins el Guinardó, amb la calor menjant-me perquè vaig sortir de casa amb americana i no tinc on guardar-la. Una altra persona hagués agafat el metro i s’hagués quedat tan tranquil·la, però vaig amb la càmera de fotos i un defecte de forma al meu cervell m’obliga a documentar-me. Després d’acomiadar-me de la meva sòcia Cristina, qui reapareixerà en breu amb més detalls, decideixo ascendir pel carrer de Rocafort i topo a la seva cruïlla amb Còrsega amb l’Hort La Lola,…
Fernando Miranda treballava en un cortijo de la província de Còrdova quan va saber que arribava la Guàrdia Civil a fer-hi un registre. Es va escapolir com va poder, va passar per casa, va agafar la bicicleta i li va dir a la mare que se n’anava cap a Màlaga. Però el que va fer va ser pujar a un tren que el va dur a Barcelona. Tot i això, no se sentia gaire segur perquè era en plena dictadura i Fernando era membre del Partit Comunista, un dels pocs partits que resistia la persecució del general Franco.”Llavors als comunistes ens perseguien a tot arreu que…
“Portem cinc mesos amb una inflació per sobre del 8% i ja hi ha un problema endèmic on molta gent ha perdut els estalvis per a poder sostenir la seva situació”, afirma Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya. El líder del sindicat, ambiciós, creu que és moment de dur a terme grans reformes on l’Estat es posi al costat de la ciutadania per poder fer front a una transició digital i energètica justa. Assegura que posar-se al costat de la gent, és la millor manera de frenar a la ultradreta. Tindrem pacte de rendes o acord per augmentar…
