El Magnífic, el Conqueridor, el Savi, la Gran, els Catòlics, el Prudent, el Piadós, el Bell… Nombrosos reis espanyols i d’altres països han estat sobrenomenats pels cronistes de l’època. No sempre ho han estat en termes elogiosos. El Fetillat, el Cruel, el Terrible, l’Impotent, la Boja, l’Esbalaït són alguns altres sobrenoms amb els quals han estat lligats per sempre als seus noms propis en els manuals. Amb quin qualificatiu serà conegut en els llibres d’història Juan Carlos I? ‘El campechano’, l’Emèrit, el Defraudador, el Democratitzador? Les següents deu claus de les seves biografies pública i privada potser ajuden a trobar…
Autor: admin
La Cooperativa Ekonomikon llancem una sèrie de formacions gratuïtes per a les persones llogateres de local: perquè aprenguin a entendre els seus contractes, localitzar clàusules abusives, conèixer quins ajuts existeixen i aprendre tècniques de negociació. Les formacions tindran lloc als Centres Cívics de Barcelona i a l’Ateneu Cooperatiu Coòpolis durant tot el mes de juny. Sempre ha estat injust que, a l’hora de llogar un local, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) no protegeixi cap dret de la part llogatera com a imperatiu i innegociable. Va ser injust que, durant el confinament de la COVID19, les persones llogateres d’un local comercial…
El jurat presidit per l’actor francès Vincent Lindon s’ha deixat portar per la facilitat i ha optat per alguns films més pomposos, com Triangle of Sadness, que ja s’ha estrenat a França i no té data encara a l’Estat espanyol. I això que n’han premiat fins a deu, sobre 21 títols, perquè hi ha dos ex-aequo i un premi especial de 75 aniversari, que han atorgat als germans Dardenne per Tori i Lokita. Més enllà de la pertinença de la seva pel·lícula sobre les repressives polítiques d’immigració a Europa, el guardó potser pretenia evitar una tercer Palma d’Or per a ells que…
La història comença amb l’arribada de l’alt comissari per a la Polinèsia francesa a Tahití, De Roller, que interpreta Magimel amb unes ulleres de sol transparents que no es treu mai. Es succeiran una sèrie de reunions amb els responsables de l’administració local, parlant amb la llengua de l’arxipèlag, de l’almirall que dirigeix l’exèrcit i que nega que s’hagin de reprendre els assajos nuclears a Moruroa, d’alcaldes cacics d’altres illes que esperen ser reelegits, del moviment independentista que se sent traït i avisa que aniran al combat, de la discoteca de nit amb música hawaiana i cambrers i cambreres amb…
Entre realisme i records magnificats pel pas del temps, la seva diagnosi no és gens agradable encara que cinematogràficament productiva. En la mateixa vena social, Leila’s Brothers, de l’iranià Saeed Roustaee, intenta retratar la desclassada població del seu país però s’ofega en una sèrie d’esdeveniments més aviat anecdòtics. Capítol apart és Stars at Noon, de la francesa Claire Denis, que filma a Nicaragua una història d’amor anglosaxona sota fons repressiu que, malgrat els millors auguris, es queda en la superfície. Els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne ens van explicar, quan van rebre el Premi Lumière a Lió a tota una carrera, el seu dispositiu tan…
“Al Pakistan, t’has d’enamorar després de casar-te amb qui acordi el pare o l’oncle, només llavors pots començar a estimar una altra persona”. Així resumeix la Huma Jamshed la cultura patriarcal del seu país d’origen en el qual sovint les noces són concertades entre les famílies, sense comptar amb l’opinió de les dones. “No els agrada que una dona sigui agradable, la dona ha de ser invisible, ha de ser maca, però només a casa. No els agrada que les dones tinguin veu, com jo. Jo soc propietària del meu cos. Si dius això al Pakistan et consideren una prostituta,…
A una cantonada just al costat de Via Giulia llegeixo una pintada on es demana respecte pel mestre Pasolini. Vaig tornar fa poc a Roma després de molts anys amb la intenció de recórrer les passes de l’intel·lectual italià, si bé hi ha moltes ciutats a l’eterna i les meves caminades no són les habituals perquè ja l’havia viscut amb molta intensitat durant gairebé una dècada. De totes maneres, el meu quadern de navegació anava tenyit de vermell a la recerca de diversos punts pasolinians. El primer d’ells era l’Idroscalo d’Ostia, el fatal descampat del misteriós assassinat succeït la nit…
Truco a la Brigitte Vasallo uns dies després de moderar una conversa entre ella i l’Amparo Iturriaga, de l’Associació de Veïnes de Roquetes, i seguim la conversa sobre el classisme. Tant en el seu darrer llibre, Lenguaje inclusivo y exclusión de clase, com a la seva primera peça teatral, La Trilogia de Naxos, parla sobre «venir de pobre». Assumeix que «dir-ho com a barcelonesa blanca pot semblar gairebé una frivolitat», però reivindica la memòria de la misèria que van patir moltes famílies com la seva a causa del franquisme i el desenvolupament del capitalisme liberal, i com això marca la seva història i…
Són molt poques les comunitats de veïns que no convisquin amb un gos a la seva comunitat. I són moltes les comunitats que a cada replà de l’escala hi viu una família multiespècie. Alguns estudis ens indiquen que un alt percentatge dels “millenians” han decidit trencar el motlle de la família tradicional i han volgut que un gos ocupi aquest lloc de la criança i de les cures. Aquesta realitat ha obligat els que dissenyen l’espai públic a entendre aquesta nova situació i en cada actuació hi pensen. Això ens compromet encara més a exercir una tinença responsable als qui…
L’alacantina d’Oriola Elena López Riera ha obtingut amb el seu primer llargmetratge de ficció El agua a la seva mateixa comarca d’origen, i dins de la secció paral·lela de la Quinzena de Realitzadors, una molt bona acollida al Festival de Canes. Les crítiques, en general, han estat bones. El seu pas, als quaranta anys, del documental a la ficció se salda doncs amb bona nota. Encara que, des del 2015, ja havia realitzat tres curts: Pueblo, que va ser a la Quinzena d’aquell any; Las vísceras, que es va presentar al Festival de Locarno de 2016; i Los que desean, que va acabar emportant-se el 2018 el…
