La universitat sembla no haver trobat encara la manera de posar fi a les anomenades capelletes, això és, la generació de regnes de taifes acadèmics per la via de promocionar professorat amb criteris més d’afinitat personal que meritocràtics. Un exemple s’acaba de viure, fa unes setmanes, a la Universitat de Barcelona, la més important de Catalunya i, d’acord amb tots els rànquings, la universitat espanyola amb més prestigi internacional. Al febrer, el rectorat va posar en marxa un Programa de Talent Intern per promocionar el professorat associat amb més arrelament a la institució, a partir de criteris objectius, però a l’hora…
Autor: admin
Mentre que a Espanya alguns mitjans de desinformació acarnissen falses controvèrsies sobre la conveniència o no de pujar alguns graus l’aire condicionat o apagar a la nit els aparadors, en llocs com Kayés, a la frontera maliana amb el Senegal i Mauritània, un nadó de quatre mesos expira envoltat d’una legió de mares i infermeres que s’afanyen per salvar una quinzena de criatures de la malnutrició. En aquesta sala infecta d’un hospital de condicions miserables, com en bona part de la regió del Sahel –més de tres milions de quilòmetres quadrats que travessen l’Àfrica de l’Atlàntic al Mar Roig–, ningú no gosaria dubtar en…
Hi ha noms invisibles a la realitat; tot i així, sobrevolen les nostres passes de forma sorprenent. Seguim al carrer Muntanya, on s’imposa una espècie d’anonimat col·lectiu del seu patrimoni, tan sols salvat fa ben poc per la col·locació al seu número 113 d’una placa per a recordar que, en aquest domicili, es fundà el Martinenc pels volts de 1909, club emblemàtic d’aquests barris, en plural, doncs l’equip ara també forma part de la Història sentimental del Guinardó des del camp del carrer Telègraf. Aquesta carambola podria donar-me, ho fa, per a reflexionar sobre la connexió d’aquestes dues muntanyes. No…
Quan al final de l’article anterior un servidor ironitzava sobre el lloc on es podria estar coent l’actual esperit d’innovació en comunicació potser la ironia no fos tanta: que la llebre salti per un matoll diferent del que s’espera. Perquè cal canviar d’arrel el plantejament de l’objecte que es persegueix perquè una veritable innovació es produeixi, no s’ha d’esperar res de qui no aspira a trastocar les coses. Res de nou, sempre ha estat així i no hi haurà canvi radical sense regar una arrel nova i diferent. Va haver d’aparèixer un Elvis Presley perquè es desbordessin els marges de…
“Fora les forces d’ocupació!”, crida des de l’escenari un home gran vestit amb casaca militar i boina amb l’estrella vermella a l’estil del Che. I gairebé dues mil persones rugeixen les consignes mentre desenes de policies amb armilles antibales els observen amb aprovació. Dues setmanes abans, el Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM), aliat amb Al-Qaida, va atacar la base militar de Kati, la més important del país, emplaçada a 15 quilòmetres de la capital. Allà hi viu el president. Posteriorment, Abou Yahya, un dels membres més destacats d’aquesta organització gihadista, difonia un vídeo en què anunciava la imminència d’atacs a…
Aquesta és la meva història, almenys una part d’ella. Diuen que els gats tenen set vides, l’ésser humà suposadament una. Sense desenvolupar-ho massa, per a no allunyar-me del motiu d’aquest escrit, per a mi existeixen tres tipus de vida: la que ens volen imposar, la que ens obliguen a experimentar i la que triem portar. Enguany he complert mig segle d’existència, temps suficient per haver acumulat les tres. Sempre m’he sentit lliure per a decidir la vida que volia portar, amb encerts i errors, com ha de ser, encara que és just reconèixer que no sempre ets tan lliure com…
“La degradació de l’estat del benestar és el brou de cultiu del feixisme de l’extrema dreta” afirma Antonio Gutiérrez, exsecretari general de CCOO i exdiputat del PSOE entre el 2004 i el 2011, encara que no li agrada que el tractin d’ex, “perquè la malenconia no és bona per a la salut mental”. El reconegut líder sindical reflexiona sobre l’actiu paper del moviment sindical durant la Transició. “Quan la gent reconeix que la situació econòmica personal ha millorat, però creuen que en general és dolenta, significa que el relat l’està guanyant la dreta” afirma Gutiérrez al reflexionar sobre els reptes…
El 21 de gener de 2022 s’estrenava a les sales de cinema franceses la pel·lícula En un muelle de Normandía (Ouistreham, 2021) (aquí es va estrenar una setmana més tard), després d’inaugurar la 53a Quinzena dels Realitzadors el 2021, en el marc del 74è Festival de Canes (a Barcelona la vam poder veure poc després a l’edició de l’Ohlalà! Festival de cinema francòfon de Barcelona). La dada temporal és important perquè l’elenc feia tres anys que esperava l’estrena. I per què aquest desig? Doncs, perquè per a totes les actrius era la seva primera pel·lícula… per a totes menys per…
Totes les varetes màgiques que van sonant fa uns anys tenen a veure amb la innovació. L’altre mantra és “transformar el sistema”. I crec que el nou fora fer un bon debat sobre l’arrel i l’essència de l’educació: per a què eduquem? Un debat, real, veraç i lluny dels reiterats arquetips que ens venen el fum que el que és nou és essencialment bo. Quin és l’objectiu de l’educació? Quina és la seva finalitat? Segons responguem aquestes qüestions, les conseqüències poden ser molt diferents, tan diferents com la veritat o la mentida. Si volem tenir persones i ciutadans que no…
VilaVeïna és un servei urbà fet com tots els serveis públics, avui, i en el futur, han de ser: infraestructures socials per construir i mantenir actives comunitats expertes i capaces. És a dir, de les infraestructures que mobilitzin i donin suport a les energies, els coneixements que la ciutat té i que els ciutadans necessiten. En el cas de VilaVeïna, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, la comunitat a la qual es fa referència és aquella capaç de cuidar. Capaç, és a dir, de crear relacions d’ajuda mútua entre qui, de diferents maneres i diferents moments, dóna o rep atenció. Cal…
