Miquel Macià (1957, Vic) i Pep Martí (1964, Barcelona) són dos periodistes de llarg recorregut amb els quals servidor va tenir la sort de treballar durant la segona meitat dels noranta al setmanari El Triangle, quan les notícies s’aconseguien a cop de telèfon i les convocatòries les vomitava el fax. Més endavant, Macià va ser dels primers a entendre el potencial informatiu d’internet, va impulsar Osona.com, posteriorment rebatejat com a Nació Digital, el va convertir en el diari digital líder de Catalunya, i fa set anys va tenir l’encert d’incorporar Pep Martí al seu projecte. Ara han escrit a quatre mans un llibre sobre el poder i el diner a Catalunya, que han titulat Els que manen (Saldonar),…
Autor: admin
Amb la concentració de tropes terrestres russes al sud-est ucraïnès, si la guerra s’enquista podria córrer el risc d’estendre’s a països limítrofs. No només a les fronteres russes, també amb Moldàvia si Putin llancés una ofensiva des de la zona nord, Transnístria, on l’exèrcit rus compta amb 1700 efectius. Mentrestant, alguns bombardejos segueixen a la zona oest i a Kyiv. No es pot descartar que continuï fustigant aquesta zona, que passi als atacs químics, i fins i tot un possible atemptat amb falsa bandera a Rússia. Tot això depenent del curs de la guerra i fins i tot que Putin…
La tala d’uns arbres al davant de casa seva, a Palma, havia deixat sense recer uns ocellets que la infermera Rosamaría Alberdi sempre sentia cantar. I va decidir que, per compensar la pèrdua dels pardalets, cada dia els hi posaria menjar. El matí del 24 de febrer, sentint a la ràdio la notícia dels primers bombardejos russos d’Ucraïna, la tristor l’envaïa. Desolada per la situació, la consciència l’interpel·lava per fer-hi alguna cosa. L’endemà, escrivia: Para empezar/ a actuar/ frente a la guerra,/ les he dado/ doble ración/ de pan/ a los pájaros (@rosamariaalberdi). Així de senzill, una acció des de…
“Estimada Terra” és el darrer llibre de fotografies de Joan Guerrero i Cesare Pace, que actua com una reflexió sobre el planeta que deixarem a les generacions futures. “Volíem mostrar al màxim les diferents cares, les contradiccions, els patiments de les persones i el medi ambient”, escriuen els autors al començament del llibre, amb el títol “Perdona’ns terra”. Tots els guanys recaptats inicialment amb el llibre, publicat per l’editorial italiana Libri Contro Fucili, van ser destinats a projectes duts a terme a l’Equador. Ara també es destinaran a les víctimes de la invasió russa a Ucraïna, als refugiats ucraïnesos a Itàlia. El llibre compta amb…
“El Govern espanyol ha de dir clarament si és client de NSO Group o no”, ha demanat la investigadora d’Amnistia Internacional sobre Tecnologia i Drets Humans, Likhita Banerji. A més, l’organització exigeix una investigació exhaustiva i independent sobre l’ús del programa espia Pegasus contra els dirigents independentistes catalans, entre ells, l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Amnistia Internacional respon així a la investigació de Citizen Lab –un grup expert en ciberseguretat de la Universitat de Toronto–, que exposa nous casos de suposat espionatge entre el 2015 i el 2020 amb una eina que, segons el grup israelià NSO, només ven a governs. En un comunicat, l’organització recorda que, l’octubre del 2020, va escriure al Govern espanyol…
Ho confesso d’entrada: aquest article és més militant i passional que altra cosa. El record d’aquell quaranta aniversari ha produït en mi una reacció més emocional que racional. Fa cinc anys, i en una altra seu, vaig intentar donar una interpretació de la implosió del PSUC com a epifenomen del fracàs del projecte de ruptura democràtica. Un projecte sostingut fins 1976 pel que fou el nostre gran i estimat partit. Com sol passar, les derrotes comporten la divisió y el retrocés en la batalla de posicions. Les eleccions d’octubre de 1982 en va ser una mostra d’aquest retrocés. No fou…
Convuls seria una bona paraula per definir el panorama actual de Colòmbia: unes eleccions aviat —que seran determinants per a la implementació de la pau al país—, xifres de violència que deixen 48 líders socials assassinats en el que portem de any segons xifres d’Indepaz, la persistència del narcotràfic i altres factors que propicien el cicle de guerra interminable. La convulsió, però, també dóna lloc a l’esperança. La Comissió de la Veritat és un mecanisme generat a partir dels Acords de pau entre el govern i la guerrilla, creat per a “conèixer la veritat del que ha passat en el…
Tantes dècades de música pop i més d’un segle de jazz i blues perquè ara ens sorprenguem de la manera d’expressar-se de Rosalía en les seves cançons? Les al·lusions sexuals, l’argot de barri o de grup, els diàlegs provocatius; ens interpel·la que una noia s’identifiqui com a motomami quan a l’àlbum Rubber Soul, dels Beatles, Paul McCartney cantava en primera persona la història d’una noia que buscava un xofer particular entre els nombrosos candidats a lligar-se-la perquè volia semblar una estrella de Hollywood (Drive my car): “Aint’ got no car, and that’s breaking my heart/but I’ve found a driver, that’s a start” (“No tinc pas cotxe i això em trenca el cor/però ja he trobat el xofer, tot és començar”). Això es va publicar…
Som a una setmana de vacances, salutacions a tots aquells no Autònoms, he considerat oportú realitzar el meu ingrés al Camp de l’Arpa des de un record no gaire llunyà i ben útil per a enfocar aquest barri massa menyspreat, víctima i resistent de múltiples imperialismes. Era dimecres 22 de desembre de 2021. Tot just havia tornat de Trieste i Barcelona em rebé amb un cel horrible, més aviat escàs en aquestes latituds, tan sols visible quan la humitat es condensa al cel fins a crear una boirina atípica i molt recognoscible de la capital catalana, transformada durant unes hores…
Matteo Pasquinelli és professor de Filosofia dels Mitjans a la Universitat d’Arts i Disseny de Karlsruhe, on també coordina el grup de recerca sobre Intel·ligència Artificial i Filosofia dels Mitjans KIM. La seva intervenció va obrir el cicle de debats “En el futur tecnològic, hi ha vida alternativa al metavers?” organitzada per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”. Pasquinelli, sota l’anunciat “el treball invisible a la intel·ligència artificial: de la línia de muntatge a l’algorisme”, va abordar les qüestions vinculades als perills de la concentració de l’atenció i del treball humà a les plataformes tecnològiques. El filòsof va conversar…
