Ja sabem que un periodista o un columnista de la premsa no tenen ni una centmil·lèsima part del ganxo d’un futbolista. Fins i tot un comunicador de la televisió és un no ningú si no es dedica a conrear les baixes passions que exciten el cor, la melsa o la víscera que reguli les funcions polítiques de l’organisme. Per això crida l’atenció el fitxatge per part d’El País de Jordi Amat, articulista de referència fins ara de La Vanguardia i autor del llibre d’èxit de l’any, El fill del xofer, sobre Alfons Quintà, fundador de TV3. El canvi d’escuderia es…
Autor: admin
El passat 16 de setembre el Parlament Europeu va assumir la consideració de la violència masclista com ‘un delicte greu i amb dimensió transfronterera’. Ho va fer amb 427 vots a favor, 119 en contra, 140 abstencions i després d’un ardu procés, concretat en l’elaboració d’un document en què van participar de manera activa i compromesa associacions feministes, grups de dones i organitzacions que treballen per l’erradicació de la violència masclista. De l’aprovada consideració es desprèn ara la petició a la Comissió de lleis i polítiques específiques i conseqüents, incloent-hi totes les formes de discriminació basades en el gènere contra dones i…
Pocs periodistes van revolucionar més el periodisme espanyol de l’últim quart del segle XX que Antonio Franco. Ell, amb el suport empresarial d’un altre visionari, Antonio Asensio, va encapçalar l’equip de joves professionals procedents sobretot de Diari de Barcelona i Mundo Diario que el 1978 van saber crear un diari atractiu, fàcil de llegir, d’esquerres i, al mateix temps, molt rigorós. L’aparença d’El Periódico de Catalunya recordava els tabloides britànics i alemanys, però el contingut no hi tenia res a veure ni conceptual ni ideològicament: estava ben redactat, editat i documentat; la maquetació estava cuidada fins a l’últim filet i…
Les festes de la Mercè adquireixen aquest any certa simbologia d’un final d’estiu marcat per festes majors ofegades de límits d’aforament i pre-inscripcions. La pandèmia s’ha anat controlant a base de limitar el que molts joves defineixen com a “necessitat de socialitzar.” En aquest context, les darreres nits de dijous i divendres han estat marcades per enormes multituds de jovent fent botellot, especialment a l’avinguda Maria Cristina i Plaça d’Espanya. El nombres oficials, tot i que sempre imprecisos, ajuden a comprendre la magnitud de les trobades: dijous, 15.000 persones, divendres fins 40.000, segons fonts de la Guardia Urbana. La nit…
Quan escoltem d’algú emprar la paraula “ordre” sovint podem identificar, sense necessitat d’una explicació més llarga, què és el que aquella persona vol dir per “ordre”. En el moment immediat en què la paraula s’ha filtrat pels nostres timpans s’estenen ràpidament un conjunt de significats associats que van omplint de contingut allò que acabem d’escoltar: “mà dura”, “policia”, “caos”. L’ordre s’imposa per la força. La policia té el monopoli legítim de la violència. L’ordre s’imposa per la policia. D’aquesta manera, en un plis plas, s’ha acceptat com a veritat immutable una veritat que “només” habita en el món del llenguatge.…
Diuen que, com més es coneix un tema, més s’adona del molt que li queda per comprendre. Intentar entendre l’Afganistan és un exemple molt clar d’això. La successió d’imatges i estereotips que han desfilat en les últimes setmanes per la majoria de mitjans de comunicació amb prou feines ha anat acompanyada d’explicacions que anessin més enllà de que els talibans són molt dolents, que Occident ha fracassat (encara que no s’aclareix bé en què) i que les dones són les grans perdedores de tot aquest embolic. Un dels majors problemes de la majoria d’anàlisis i tertúlies durant les últimes setmanes…
El somni de la Czarina Musni era ser advocada i defensora dels Drets Humans, com el seu pare i la seva mare. Convençuda del valor universal de paraules com justícia i pau, volia ajudar les persones més desfavorides. El seu objectiu vital es va fer realitat, però va venir acompanyat d’una greu contradicció: “Parlar de Drets Humanes a les Filipines és un acte terrorista. Als advocats que treballem per a sectors marginats ens acusen de terroristes”. L’advocada es refereix al fenomen del red-tagging (etiqueta vermella), una pràctica que suposa l’assenyalament i la inclusió a llistes de persones i organitzacions crítiques…
El diàleg iniciat entre els governs de Catalunya i l’estat situa clarament el conflicte polític en un nou estadi, el de la negociació, que, sens dubte, obre la porta a avançar en la concreció de solucions. Cal reconèixer la valentia d’ambdós presidents, tant en el missatge com amb els gestos, mostrant-se determinats perquè la taula produeixi resultats. És vident que el camí no serà fàcil: la distància que separa les posicions d’uns i altres és gran i, com hem vist, els obstacles que posaran els qui s’oposen al diàleg, a banda i banda, no seran menors. Per avançar, però, caldrà…
Durant aquestes darreres setmanes no ens hem mogut d’un punt del planisferi, produint-se el miracle de transportar-nos per l’espai i la cronologia del carrer de Bofarull. Nosaltres seguim, per abandonar-lo tot seguit, a la seva cruïlla amb la placeta de la Guineu. Al fons, veiem unes plaques d’acer dins d’un estany d’on brolla aigua, a vegades amb molta profusió, depenent de l’hora del dia i de certs càlculs incopsables per a servidor. És el Guèiser d’Islàndia, obra d’Andreu Arriola i Carme Fiol. En aparença no és molt rellevant, però, com sempre, les investigacions apunten tot el contrari. Una publicitat municipal…
El 10 de setembre es va establir un màxim històric en el preu de la llum. 150 euros el MW hora. Però, dos dies després, aquest rècord es va esfumar i semblava fins i tot barat al costat dels 165 euros que es van arribar a assolir. I així setmana rere setmana, rècord rere rècord. Només com a dada: els testimonis que apareixen en aquest reportatge van ser entrevistats en dies diferents. En cadascun dels casos, aquell dia s’establia un pic o un màxim en el preu de la llum. No és casualitat, és norma. Però aquesta norma afecta diferent…
