Moltes d’aquestes columnes les encapçalo amb referències audiovisuals. Haig de reconèixer que és una manera d’apropar-me a un públic general, mentre alhora tracto temes d’actualitat política. Tot i així, qualsevol peça d’opinió proposa un tema amb un enfocament particular; lligat en moltes ocasions a les circumstàncies de l’autor. I el context de tots, des de fa un temps, és el d’una pandèmia que encara ens acompanyarà per una temporada. Al juny de 2020, un ministre de l’inefable govern de Jeanine Áñez a Bolívia va comparar, en una declaració pública, al coronavirus amb el malvat de Marvel Thanos. Segons el ministre,…
Autor: admin
“Llibertat d’expressió”. Ho llegíem amb lletres manuscrites, encapçalant els perfils d’una màscara teatral que duia la boca tapada amb un rotund guixot vermell. Elements, aquests, que componien, sobre un fons blanc, un petit adhesiu de forma rectangular, el qual vàrem veure enganxat per milers a tot Catalunya, l´any 1977. La causa era que l´actor Albert Boadella acabava de ser ficat a la presó per injúries a l’exèrcit. Dos anys abans també havia estat empresonat per motius semblants el periodista Josep-Maria Huertas, cosa que provocà la primera vaga general de la premsa. I encara hi hauria, el 1979, el cas de…
A finals de juliol de 1909 les fumeres espesses dibuixaven una fina boirina sobre Barcelona. Durant una setmana els focs d’encellans dels edificis religiosos, les llambordes amuntegades i els enfrontaments amb les tropes de l’exèrcit i la policia van evidenciar el malestar popular contra la violència estructural d’un Estat que obligava els joves (quintos) i els reservistes de les famílies més humils i pobres a embarcar-se cap a la Guerra del Marroc. Mares, marits i fills encara tenien molt present el rosec emocional que va provocar la desfeta de Cuba (1898). El desànim, el greuge comparatiu amb els fills de…
El desembre passat, la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret llei que regula la construcció i lloguer de l’habitatge comunitari, el que es denomina el cohousing. Amb ell es defineix el microhabitatge que permet disminuir la superfície interior fins a un mínim de 24m², afegint-li uns altres 12m² (per arribar a el mínim d’habitabilitat de 36m²) d’espais compartits, que optimitzarien els usos com bugaderia, zones de treball o sales d’estar comunitàries. És un model que insisteix en la interacció contínua entre els usuaris i té la vocació de fomentar la cohesió social. Recentment aquesta tipologia ha estat parcialment assajada en l’habitatge…
“Pijos punks de mierda”, amb aquesta frase resumeix un adult jove la seva anàlisi del que ha passat aquestes nits a Barcelona. Se la deixa anar a un company mentre caminen per Passeig de Gràcia, enmig d’operaris que tapien les últimes botigues en previsió de nous altercats. Podem arriscar una interpretació: pijos perquè calcula que són gent amb les seves necessitats àmpliament cobertes; punks al·ludeix a la seva agressivitat i afinitat pels discursos anarquistes, reflectida en les nombroses pintades de la «A», símbol anarquista i emblema típic del punk; merda al·ludeix a la deixalla, el que evacuem sense valor, destí…
Els esdeveniments que s’han anat produint aquests dies en diferents ciutats de l’Estat i amb especial intensitat a Catalunya – les manifestacions pacífiques i no tan pacífiques, l’excés de l’ús de la força per part de les forces policials que s’han cobrat un altre ull, el d’una noia de dinou anys d’edat, les escenes de pillatge d’algunes persones en diferents establiments comercials – arriben en el moment en què es compleix aproximadament any des de l’inici “oficial” de la pandèmia. Un any de patiment i d’esgotament psicològic. Un any d’impotència davant d’un fenomen absolutament nou per a tothom; una impotència que s’ha vist…
Ni els contenidors d’escombraries cremant ni les càrregues policials tenen res a veure amb la llibertat d’expressió. En realitat, siguem sincers, la llibertat d’expressió importa a pocs: ens preocupa poder dir el que pensem nosaltres, molt alt, moltes vegades, i que els que pensen diferent estiguin obligats a escoltar-nos. I si cal cridar per fer callar els arguments d’altres, serà perquè no ens han deixat un altre remei. Si de veritat ens importés la llibertat d’expressió, que és una condició imprescindible per al pluralisme d’idees, sense el qual no són possibles les democràcies, ens informaríem en els mitjans de comunicació…
El Porno Riot entreté però no informa. I quan s’apaguen les flames canvies de canal. Condemnar la societat a ser espectadora sense donar eines per a que raoni i tregui les seves conclusions té repercussions irreparables. Allunya el ciutadà de la raó i el subordina a l’emoció
Fa un any amb en Jordi Arcarons i Daniel Raventós escrivíem un article sobre l’escepticisme que teníem que el nou equip del Ministre Escrivà fos conscient del problema real de la pobresa al Regne. Posàvem en dubte que els càlculs que havien fet quan estaven a l’AIREF per implementar una renda mínima o ingrés mínim vital fossin realistes, ja que estimaven que amb 5500 milions d’euros anuals es podia atacar la pobresa de manera decisiva, una xifra molt més baixa que qualsevol estimació feta amb les estadístiques oficials pels especialistes. Ens preguntàvem en el títol si és que el ministre…
Mireia Orgilés és doctora en psicologia i professora titular de la Universitat Miguel Hernández d’Elx en l’àrea de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic i dirigeix el màster en Teràpia Psicològica amb nens i adolescents. A més, és una de les autores de l’estudi que analitza els efectes psicològics immediats de la pandèmia sobri els infants i jovent d’Itàlia i Espanya. És normal, en el context de confinament domiciliari, un augment de símptomes entre nens i adolescents com a dificultat de concentració, avorriment o irritabilitat? És, almenys, el que s’ha reportat en el vostre estudi, correcte? En un context estrany les reaccions…
