Pedro Gullón (Madrid, 1988) és epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública i Javier Padilla (Madrid, 1983) és metge de família. En plena pandèmia del coronavirus, han escrit el llibre Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo’, editat per Capitán Swing. El llibre reflexiona al voltant de la pandèmia del coronavirus però també sobre les pandèmies passades i les causes i els contextos socials i polítics que propicien el sorgiment d’aquestes. La principal tesi que defensen els autors és que les epidèmies sí que distingeixen de classes socials. “Les persones de classes socials menys…
Autor: admin
La universitat pública genera precarietat i té la capacitat per revertir-la. La genera en part entre el personal laboral que hi treballa (personal docent i investigador, personal d’administració i altres serveis) i entre els estudiants, tant els que hi accedeixen, com els que no hi poden accedir. Aquesta precarietat pot ser revertida per la mateixa universitat. A la universitat, com al món empresarial i altres sectors econòmics, des de fa anys, es desenvolupa un canvi de model que porta a rebaixar l’estabilitat de les persones treballadores, a reduir la seva retribució, a augmentar la temporalitat… El possible estudiantat pateix la…
Mig any després de l’inici de la tragèdia i més de tres mesos des de la declaració del primer estat d’alarma que va permetre l’adopció de les mesures preventives més dràstiques que mai s’havien pres davant un problema de salut -gairebé per aclamació popular, tot s’ha de dir- ens trobem amb el que, des d’una perspectiva epidemiològica, era probable que passés: la presentació de nous brots, rebrots com diuen ara, de la viriasi. El cas és que la por, com a element decisiu de tot aquest enrenou, juntament amb una notòria incapacitat per gestionar la incertesa i per afrontar els…
Joan s’ha anat com va advertir en el seu autoretrat de l’any 1987: “Siempre pertrechado para irse al infierno en cualquier momento”. El 1978, quan va guanyar el Premi Planeta, ens vam veure les cares per primer cop a casa de l’Arboç. Encara no era tan “bajo, desmañado, poco hablador, taciturno y burlón”. Però apuntava maneres i al costat de Julio Camba, Julio Caro Baroja i Josep Pla era un dels millors retratistes de la literatura contemporània. “No se considera un intelectual, y soporta mal que le traten como si lo fuera”. L’entrevistava per a un diari vespertí un professor de literatura dels que…
El documental ‘Balseros’ és el més conegut de la seva producció audiovisual, perquè va ser nominat als Òscars com a millor pel·lícula documental el 2004. Carles Bosch tenia aleshores 50 anys, en portava molts donant voltes pel món com a periodista desplaçat a zones de conflicte. Les primeres passes com a reporter les va fer al setmanari Interviu. L’any 1984 va entrar a TV3 i amb aquesta credencial va presenciar i informar des d’escenaris tan diversos com l’Afganistan, l’Iran, el Txad, Filipines, Cuba, Mèxic, Haití, Nicaragua, Israel o els Balcans. A Sarajevo va interrompre la seva trajectòria periodística per dirigir…
S’estreny el cercle sobre el rei emèrit, Juan Carlos I. Cada nova informació omple d’oprobi la monarquia i destapa la gran mentida sobre la qual s’aguanta. Quantes vegades li hem sentit dir que calia estar units, que la justícia ha de ser igual per a tothom, que entre tots superarem les crisis. Frases buides repetides una i altra vegada, mentre reia de tots nosaltres davant la màquina de comptar bitllets que s’havia fet traslladar a La Zarzuela o de totes les il·legalitats comeses, protegit pels poders de l’Estat. Tot el que sabem dicta una clara sentència popular: és un corrupte, ha…
Cincuenta años de amistad con Juan Marsé dan para muchas anécdotas, para muchas historias que ratifican su frase, repetida muchas veces, de que este país es una mierda. Trabajaba en una habitación pequeña, cerca de la entrada de su piso. Junto a la ventana, una mesa rinconera y dos butacas. A la derecha, un aparato de televisión, algunos libros, pocos, y junto la puerta, la mesa de trabajo con un ordenador, muchos bolígrafos y enganchadas en la pared un par de máximas sobre la decencia y la escritura, firmados por dos grandes novelistas. En las estanterías, libros y fotos familiares.…
Cinquanta anys d’amistat amb Juan Marsé donen per a moltes anècdotes, per a moltes històries que ratifiquen la seva frase, repetida moltes vegades, que aquest país és una merda. Treballava en una habitació petita, a prop de l’entrada del seu pis. Al costat de la finestra, una taula cantonera i dues butaques. A la dreta, un aparell de televisió, alguns llibres, pocs, i al costat de la porta, la taula de treball amb un ordinador, molts bolígrafs i enganxades a la paret, un parell de màximes sobre la decència i l’escriptura, signades per dos grans novel·listes. Als prestatges, llibres i…
Els positius per Covid a Catalunya es tornen a enfilar al voltant dels nivells del mes de Maig. Al Segrià el número de casos supera el pic del mes d’abril. A l’Hospitalet, tres barris (La Torrassa, la Florida, i Collblanc) ja superen els 200 casos per cada 100.000 habitants, en un brot que s’estén també per a la Barcelona. Alhora, veus provinents del Palau de l’Elisi a París comencen a considerar un nou tancament de la frontera nord de Catalunya amb França. El Govern de la Generalitat, que a l’inici de la crisi deia que de tenir les competències necessàries…
Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase: “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel darrera els passos del Pijoaparte mai no havia sentit parlar de Juan Marsé. Va llegir la novel·la per obligació, què se li ha de fer, i alguna cosa va canviar en la seva dèbil percepció de la realitat; algunes preguntes sense resposta a Google van travessar la…
