Quan als 13 anys Juan Marsé (Barcelona, 1933) va deixar l’escola per fer d’aprenent en un taller de joieria, eren els primers anys de postguerra, aquell nen no podia ni imaginar que el destí l’havia triat per ser un orfebre de la memòria, especialment de qui van ser derrotats en la contesa espanyola. Més que un novel·lista, Marsé sempre es va considerar un narrador, algú destinat a recuperar els records de la Barcelona de la seva infància i la seva joventut, especialment la dels habitants del barri obrer del Guinardó on es va criar, després de ser adoptat per una…
Autor: admin
Era mitjans de març i la Sandra afrontava la seva tercera ordre de desnonament. Les anteriors s’havien parat als jutjats, però la tercera s’havia d’executar. Pagava 750 euros de lloguer per un pis d’un petit tenidor. El dia abans d’haver de deixar el seu pis, gràcies a la pressió exercida per la PAH, va aconseguir ser reallotjada a un pis turístic. “La darrera cosa que va sortir de casa meva, va ser la trona del meu fill petit”, explica. Tres dies més tard, just quan havien acabat de posar el pis al seu gust, va començar el confinament. La Sandra…
Deu anys perduts per a la sanitat pública. És la lectura que fa Amnistia Internacional a l’informe ‘La década perdida’, on calcula la retallada en inversió sanitària pública en el període de temps comprès entre el 2009 i el 2018, l’últim any de què es disposen dades. El lapse analitzat arrenca quan la crisi financera i econòmica començava a fer estralls i molts governs van aplicar retallades als serveis públics, entre ells el sanitari. Acaba, però, el 2018, quan la mencionada crisi es dóna per finalitzada per tots els organismes econòmics i polítics. Tanmateix, la inversió en la salut no s’ha…
Fa uns mesos debatíem sobre els límits a les restriccions de drets generats per la pandèmia i avui, que s’ha anunciat que tornen les restriccions, he recordat algunes reflexions d’aquest moment. El primer confinament s’havia tornat necessari per diversos factors, entre ells, pel desconeixement sobre el virus, la gran quantitat de casos als quals s’havia arribat ràpidament i el risc de desbordament del sistema sanitari. Ja apuntàvem també, com moltes han explicat, que aquest desbordament tenia a veure en gran part amb les polítiques de retallades de l’última dècada. Després d’unes setmanes i veient l’evolució local i mundial, algunes coses…
Camil Ros, al seu despatx a Rambla del Raval, rep Diari del Treball. L’entrevista gira entorn dels efectes que la covid-19 tindrà a la societat, el sindicalisme i a la UGT de Catalunya en un moment en què tot apuntava que es recuperarien drets socials i llibertats. La publiquem just un dia després de saber sobre el registre formal al Ministeri de Justícia de la petició d’indult per a Dolors Bassa. Com vau reaccionar a la UGT en veure que la societat es paralitzava arran de la covid-19? Evidentment aquesta crisi sanitària i com a conseqüència econòmica, no figura en…
Després de mesos de confinament, estrictes mesures de protecció i distanciament, ens van prometre que arribaria la nova normalitat. Però no ha arribat tal cosa, més aviat estem davant d’una nova antiguitat en la qual regna l’esgotament i l’apatia, produïdes segurament per les injustícies que, encara que ja existien abans de la pandèmia, ara les veiem més clares. En aquesta no nova normalitat no ens tapem ulls i orelles, sinó que ens cobrim la cara amb una mascareta, que no ens deixa veure més enllà de virus i rebrots, mentre que els assassinats masclistes, els abusos policials i la crisi dels…
“No és un problema de falta de regulació, sinó d’aplicació; els drets que es reconeixen a les temporeres es dilueixen, desapareixen, quan es posen a efectes pràctics, i això es veu en què la patronal, que ha de ser la fiscalitzada, paga a les persones que han de fer aquesta feina de control: es posa el llop a vigilar els xais i el marge de benefici productiu impera per sobre de qualsevol altra cosa”. Així ho ha afirmat Belén Luján, advocada d’un grup de jornaleres marroquines denunciants d’abusos sexuals i laborals mentre treballaven en camps de maduixes a Huelva. Durant…
Una llei Kelly aturada al Departament de Treball després que fos aprovada pel Parlament ja fa dos anys. Un Ministerio de Trabajo que incorporava en el seu programa solucions contra els fraus de les subcontractacions. I jutges que realitzen sentències a favor de les cambreres de pis dels hotels i titllen de ficció les subcontractacions, que no tenen sentit, que l’ocupador real és l’hotel. Després que a principis del mes de juny, el tribunal del social declarés nul l’acomiadament d’una delegada sindical de ‘les Kellys’ de l’hotel Gran Central de Barcelona que es va mostrar contrària a rebre una subcontractació,…
Florentino Pérez, president del club de futbol Reial Madrid i director del grup empresarial ACS, és la novena persona més rica d’espanya, segons la llista Forbes del 2019. El grup ACS és un compendi de centenars de companyies instal·lades arreu del món dedicades a diverses activitats, com la construcció o els serveis. Una de les més conegudes és Clece, empresa de serveis que gestiona des de residències per a la gent gran fins a menjadors escolars i ha estat implicada en diverses polèmiques. Una de les darreres, ja en el marc de la crisi del coronavirus, va ser la multa…
No s’ha comentat molt la relació dels alemanys amb Barcelona; la seva Història, i ara exposaré un exemple, sempre ha sigut manipulada, fins i tot pels seus més insignes cronistes, potser per això qualsevol bona història es millor que la veritat, i així doncs haurem d’assumir el gust dels nostres habitants pels rumors ben relatats, com vaig poder constatar ja fa anys, quan vaig escriure Barcelona 1912: el caso Enriqueta Martí. El ciutadà germànic més il·lustre de la nostra ciutat potser fou Otto Streitberger, a qui des d’allò explicat al paràgraf anterior li atribueixen la construcció de l’edifici Alhambra del…
