El pròxim 30 de novembre, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) celebrarà el seu 30è Congrés Nacional, una cita clau per definir el futur del partit després d’un període marcat per tensions internes i resultats electorals adversos. En aquest context, tres candidatures principals es disputen el lideratge: “Militància Decidim”, encapçalada per Oriol Junqueras; “Nova Esquerra Nacional”, liderada per Xavier Godàs; i “Foc Nou”, amb Helena Solà al capdavant. Militància Decidim Oriol Junqueras, expresident d’ERC, busca recuperar el lideratge del partit amb la candidatura “Militància Decidim”. Acompanyat per Elisenda Alamany com a candidata a la secretaria general, Junqueras proposa reforçar la posició…
Autor: admin
Qui gestiona la crisi de València? Entre les primeres narratives desinformatives que van sorgir hi va haver l’adjudicació de responsabilitats. En aquest sentit, va ser necessari explicar com funciona un dispositiu de rescat en situació de catàstrofe mediambiental. Vam explicar que la Norma Bàsica de Protecció Civil estableix quatre nivells d’alerta. En els dos primers (0 i 1) es referixen a situacions que una comunitat autònoma pot gestionar només amb els seus propis recursos. A les províncies de València i Castelló es va declarar el nivell 2 del Pla d’Emergències, que implica que la catàstrofe afecta únicament aquesta comunitat autònoma…
«Avui passen a ser part de l’elit intel·lectual de Xile. Caurà sobre vostès una gran responsabilitat. Deixaran de ser ciutadans comuns. S’espera de vostès no només coneixement. Sinó saviesa, integritat ètica, fortalesa i temprança. No ho oblideu: s’ha après més sobre el cos les últimes dècades que en els cinc segles previs. El coneixement és una arma que hauran d’usar amb cautela» exclamava el degà de la Facultat de Medicina de Santiago de Xile, el 1953, per emfatitzar a continuació una última frase lapidària: «A les senyoretes aquí presents… Espero que estiguin a la altura de les circumstàncies», dirigint-se a…
Des de fa un temps em movia un imatge per a acomiadar-me, si bé un no ho fa mai del tot, de Can Peguera. Es tracta d’un carrer intern dins d’un complex creat a mitjans dels anys noranta per, potser, Emili Donato. El carrer d’Ogassa és mig invisible perquè el seu format no es sotmet a les normes. M’impressionà un cop em vaig alliberar dels obstacles per anar més enllà, dissipats si empres la curiositat com déu mana. Aquell interior és una fantasia, una genialitat i una bogeria que tornarà al tancament, si bé mereixeria ser inici perquè era Número…
PP i Vox han fet de la denúncia d’una suposada inseguretat insuportable un eix principal dels seus missatges. La seva recepta simplista i populista per abordar aquest problema passa exclusivament per prometre més policia i més mà dura i per incrementar el punitivisme penal. Alhora barregen de forma injustificada la inseguretat amb les persones migrants a les quals culpen de tota mena de delictes començant per les ocupacions d’habitatges. El mes de maig, Alberto Núñez Feijóo denunciava que no es pot admetre que “la immigració il·legal es fiqui als nostres domicilis i que nosaltres no puguem entrar a les nostres…
Diu el saber popular que rics o pobres, la mort ens fa a tots iguals. I no puc estar més en desacord: ho constato cada vegada que mor algú proper, i segur que el lector ho fa també. Al cop que suposa la marxa d’una persona estimada, se sumen les despeses associades a acomiadar-se d’elles, què no són petites. Davant del primer, l’administració no pot fer gaire; però sobre el segon, l’administració té molt a dir. Sembla, però, que al PSC no li sembla prioritari. Desconeix el senyor Collboni que, a la ciutat que governa, el funeral mitjà supera els…
Com comentava en un article anterior, hi ha un perill que no s’ha de menysprear quan se’ns convida a posposar o suspendre l’anàlisi política d’un desastre com l’esdevingut a València unes setmanes enrere. El risc, insisteixo, és que es dilueixin responsabilitats enmig d’eslògans que prediquen que “no és el moment de fer política”. En aquesta línia, hi ha alguns lemes que encara resulten molt suggeridors, ens interpel·len molt, són més potents i, per això mateix, els seus riscos estan més imbricats i resulten més difícils de desgranar. La màxima expressió d’aquest fenomen ha estat en aquest cas, per descomptat, “només…
El marquès de Sade és un dels personatges més controvertits de la història, més conegut pel que s’ha dit d’ell —ja passava en els seus dies— que pels seus escrits. Malgrat els dos segles que ens en separen, el seu pensament continua vigent: avui necessitem més que mai una renovada crítica il·lustrada radical que enderroqui els mites en què gran part de la societat continua creient, i que ens retornen al sàdic feixisme del segle XX. El món d’avui no és gaire diferent del que representava Sade a les seves novel·les, amb uns personatges reduïts a la carn, convertits en…
L’any vinent farà 30 anys que l’alcalde, Pasqual Maragall, va decidir acabar amb la impunitat dels cotxes aparcats en les voreres de la ciutat. Des d’aleshores, aquesta decisió sumada a la implantació de les zones de pagament d’aparcament per a cotxes (blava, verda i blanca) ha disuadit i reduït l’ús del cotxe a la ciutat. I, d’aquesta manera, ha avançat cap a una ciutat més saludable. Tenir aparcament gratuït i en proximitat a origen o destinació és el gran incentiu per a l’ús d’un vehicle a la ciutat. Malauradament, i de forma paral·lela, aquesta ocupació indiscriminada de les voreres han…
L’Espanya radial impulsada por Aznar sols té sentit per la geografia i pel Madrid del poder. La mobilitat de les mercaderies i la de la majoria de la gent reclama els trens dels corredors mediterrani, atlàntic i de l’Ebre Madrid està exactament al baricentre de la península ibèrica i degut a això té sentit que moltes rutes passin de forma natural per la capital espanyola. Dels països que tinc en ment, potser només Bèlgica té també una capital tan centrada en el mapa nacional Ara bé, això és la geografia, però la mobilitat de persones i mercaderies no va de…
