Autor: admin

Des que Nietzsche va anunciar la mort de Déu, la humanitat ha cercat nous absoluts que donin sentit i seguretat a un món fragmentat. En ple segle XXI hi ha una nova deïtat que ha conquerit molts cors desafectats: la tecnologia. La veritat és que és fàcil embriagar-se amb la histèrica història recent de la innovació tecnològica, i la idea que la tecnologia ha condicionat el rumb de les últimes dècades és indiscutible. De la màquina de vapor a la intel·ligència artificial, moltes invencions han millorat la qualitat de vida de milions. Des d’aquesta premissa, i fent un joc d’il·lusions…

A partir d’aquest dilluns, nens i nenes ja no han d’anar a l’escola. I què faran? En algunes llars ja fa temps que tenen aparaulats el campus esportius, els campaments o colònies. L’estiu amb els avis al poble fins que els pares tinguin vacances també acostuma a ser l’opció de moltes famílies. Però, i si no es pot anar de colònies, ni a cap lloc i els pares treballen tot el dia? Quan hi ha germans més grans, seran aquests els encarregats de tenir cura dels petits però, quan els petits són els únics que no tenen una activitat fora de casa, les…

A la pel·lícula d’animació Coco (2017), dirigida per Lee Unkrich i Adrian Molina, es mostra la creença mexicana que una persona mor tres vegades: «La primera mort és física, quan el cos deixa de funcionar. La segona mort passa quan la persona deixa de ser recordada pels seus éssers estimats a la Terra. La tercera i última mort, la veritable, és quan la persona és completament oblidada, fins i tot a la Terra dels Morts». El Dia de Morts a Mèxic és un clar reflex de la necessitat humana de rituals. Els rituals són pràctiques estructurades i recurrents que busquen…

L’Ajuntament de Barcelona ha escollit recentment José Antonio Donaire, professor de geografia i expert en turisme de la Universitat de Girona (UdG), com a nou Comissionat de Turisme. Donaire és un excel·lent científic i un gran professional que ha elaborat documents tècnics i propostes de regulació molt coneguts. Com a membre actiu de la societat civil ha participat activament en la promoció i el lideratge del Compromís Nacional per a un Turisme Responsable. Fins aquí, no hi ha res a criticar, més enllà que Donaire i jo no compartim marc teòric. El fet a assenyalar aquí no és la figura…

Tot i la contestació interna que arrossega des del 2009 i les seves cada vegada més minvades capacitats militars, els seus aparells repressors segueixen tenint el control intern del país i manegen dos terços de l’economia. Les elits continuaran resistint, i l’oposició està dividida, tant internament com a l’exterior, i en aquests moments no reuneix les condicions per a un aixecament generalitzat en un país que és objecte d’atac extern. Però sí que cal esperar un augment de la repressió. Cap intervenció exterior, des de l’Afganistan 2001, l’Iraq 2003, fins a Líbia 2011, va portar estabilitat a aquests països. I…

Si ens preguntem com és possible que passi un genocidi retransmès en directe, és lògic fer memòria. No podem banalitzar paraules com nazisme, feixisme o estalinisme, que estan lligades a la mort de milions i milions d’éssers humans al segle XX. Però hem de tenir les alarmes ben activades cada cop que detectem les brases d’aquells vells temps. Perquè mai no puguin tornar. I aquestes brases, ara, fumejen. Quan Vladímir Putin va envair el Donbass i es va annexionar Crimea el 2014 va trencar les regles establertes entre les grans potències després de la Segona Guerra Mundial. Les alarmes no…

L’atac estatunidenc contra posicions militars a l’Iran, perpetrat en la matinada del dissabte, marca una nova escalada en una crisi regional que porta mesos empenyent al món cap a una incertesa cada vegada més perillosa. El que va començar com una operació de càstig contra els grups armats proiranians a Síria i Líban ha acabat traslladant el conflicte directament a l’interior de l’Iran, la qual cosa obre escenaris inquietants per a l’estabilitat global i qüestiona, una vegada més, la deriva bel·licista de les aliances occidentals a Orient Pròxim. L’ofensiva —confirmada pel Pentàgon com a “resposta proporcional” als últims atacs contra…

La primera víctima és la compassió. La segona, la veritat. La desinformació constitueix una de les principals armes en tots els conflictes. I sempre comença pel sentit de les paraules. Qui domina el llenguatge, domina el relat, i té més possibilitats de guanyar la batalla mediàtica, en aquest cas, a escala global. Quan parlem del conflicte entre Israel i Palestina, les paraules tenen arrels profundes i el seu sentit assoleix dimensions històriques, amb referències que van des dels temps bíblics fins als grans traumes recents de la humanitat. Però en el cas de Gaza, totes les paraules es queden curtes…

La setmana passada va ser dura per als maquilladors de Pedro Sánchez. El president del govern d’Espanya va haver de comparèixer alacaigut i demanant disculpes a la ciutadania. Després de molt de soroll, va sortir a la llum un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que apuntava a Santos Cerdán, Secretari d’Organització del PSOE, com a punta de llança d’una presumpta trama de corrupció (el típic en aquests casos: adjudicacions d’obres públiques). Al costat de la caiguda en desgràcia de José Luis Ábalos un temps enrere, la de Santos Cerdán es tradueix en un dur…

Fins a l’atac del 7 d’octubre, una part de la societat israeliana estava mobilitzada contra els plans de Netanyahu per controlar la justícia. L’atac de Hamàs va ser tan brutal, tan devastador, que tots els debats interns, totes les respostes, van quedar en suspens. Silenciades. Però la gran pregunta continua allà: què passa si l’aspiració de crear un Estat jueu resulta impossible? Perquè set milions de palestins viuen dins de l’anomenada Palestina històrica: Israel i Jerusalem Est (dos milions), Cisjordània (gairebé tres milions) i la franja de Gaza (més de dos milions). I altres sis milions sobreviuen a l’exili, principalment…