Parlem amb Judit Carrera, la quarta directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en els seus 25 anys de vida i la primera dona en ocupar el càrrec. En aquest quart de segle a les espatlles del CCCB tant la cultura com Barcelona han canviat dràsticament, així com el paper que juguen aquests espais a les urbs
Autor: admin
A força d’anomenar feixista el discrepant no ens hem adonat que el feixisme és com l’aigua, que sempre troba una escletxa per la que penetrar. I que té una capacitat insospitada de generar comportaments controlant el poder de les paraules
Barcelona es posiciona com una ciutat universitària que enfoca a l’exterior. La majoria d’estudiants estrangers són de nacionalitat llatinoamericana, seguida per europeus, i asiàtics. Les universitats tenen estratègies per promocionar la seva oferta formativa en altres països, que reuneix diferents disciplines que permeten ampliar la diversitat de professionals que arriben cada any
Les creixents desigualtats són el substrat on arrela la resposta insolidària i antisocial, on el populisme i l’autoritarisme nien. La precarietat del present i la incertesa del futur són la derivada de la subordinació del poder polític al poder financer i econòmic. La resposta institucional és, tant a Europa com a Espanya o a Catalunya i Andalusia, decebedora i injusta
La dictadura, la repressió i els crims comesos llavors, queden moltes vegades fora del temps del curs. Temaris extensos, massa detallats en alguns casos, i assumptes complicats de tractar són part de la causa. Parlem amb Almudena Carracedo, directora del ‘Silencio de otros’ i amb Esther Barceló, professora d’Història i experta en memòria històrica
El 35% de les famílies en risc de pobresa són monoparentals. El 80% d’aquestes estan encapçalades per dones, a les quals se’ls sumen les desigualtats estructurals de gènere, que impacten en les oportunitats laborals, en una major precarització dels llocs de treball i una bretxa salarial encara massa elevada
Barnasants és un dels festivals de cançó d’autor més importants d’Europa. Pere Camps, el seu director, creu en la cultura, no com a entreteniment, sinó com a eina política. Ferm defensor que totes -totes- les expressions artístiques estan polititzades, treballa per a que el festival “possibiliti una hegemonia contra un sistema basat en la discriminació”
