Les eleccions europees del passat 9 de de juny van suposar el tancament d’un intens cicle electoral de gairebé un any que ha fet palès l’allunyament d’una part important de la ciutadania respecte a la política i als partits. Les dades són clares i els elevats índex d’abstenció un crit d’alerta que la classe política no hauria d’ignorar. Però, tot i que els discursos portarien a pensar que han entès el missatge, els fets van en sentit contrari. Patacada rere patacada, els nostres representants insisteixen a negar les evidències. Acadèmicament es defineix evidència com allò que palesa o fa evident…
Autor: admin
Als Estats Units hi viuen molts jueus, però no tants com per determinar la política del país a l’Orient Mitjà. El que marca aquesta política són els diners, els diners dels lobbies en favor d’Israel que controlen el Congrés dels Estats Units. La mostra d’aquest control l’hem vist aquest estiu de moltes maneres. Per exemple, quan el primer ministre israelià va ser convidat a parlar davant d’una sessió conjunta de representats i senadors. Per vergonya de molts americans i de gent de bona fe de tot el món –inclosos milers de jueus–, els congressistes van aplaudir amb entusiasme el discurs…
Fa pocs dies vaig poder veure la pel·lícula La zona de interés (Movistar). Parla de l’Holocaust com altres dotzenes de films que han finançat milionaris jueus o gentils amb mala consciència, però amb un guió molt més original que altres productes culturals rutinaris destinats a explotar comercialment la vergonya i la indignació que provoquen en qualsevol mortal amb ànima una de les majors barbàries comeses durant el segle XX o no deixar que s’esvaeixi el sentiment de culpa de la societat alemanya. A La zona de interés no hi apareix cap hebreu. Però l’espectador sap que hi són. Es troben…
La conversa política que han mantingut Elon Musk i Donald Trump a la xarxa social X resumeix millor la situació d’allò que abans fou Twitter que qualsevol consideració crítica de les que hem fet els analistes de la informació. Realitzada precisament en el moment que els el·laboradors d’enquestes dels Estats Units indiquen un gir de les tendències a favor de Kamala Harris, el fet és una intervenció marcadament estratègica a favor de l’ex president, i no només una presa de posició de Musk sinó una incorporació amb armes i bagatges a la candidatura trumpista i alguna cosa més: una decisió…
Des de Brussel·les, on viu des de la seva etapa d’eurodiputat, Raimon Obiols analitza l’actualitat política. En deixa constància als seus articles I llibres, com El mínim que es pot dir i El temps esquerp (Arcàdia Editorial). Parlem amb ell sobre l’etapa que s’obre a Catalunya amb la investidura del socialista Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. Hi ha qui diu que amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, Catalunya recupera el camí que hauria d’haver iniciat l’any 1980. Té algun sentit aquesta comparació? Té tot el sentit del món. Del «Lluís, la…
Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna diversos presidents i ministres de la Unió Europea coincideixen en afirmar que Rússia és una amenaça per Europa, que ens vol envair, que ens vol atacar militarment i que per la qual cosa, cal adquirir més armes, augmentar els estocs i armar-se amb noves armes dotades de noves tecnologies. Aquest discurs va acompanyat d’acords polítics per impulsar les adquisicions d’armes, incrementar la producció i la inversió en desenvolupament de noves armes “made in EU”. Malgrat estar en campanya electoral per a les europees, abans del 9 de juny es va parla ben poc…
L’avenç de l’extrema dreta i dels neopopulismes a nivell global, així com l’eclosió de la guerra a les portes d’Europa i el genocidi en curs a Gaza, han tornat a desencadenar, després de l’onada de protestes de la dècada passada, una sensació d’asfíxia pel que fa a les possibilitats de les polítiques emancipatòries. L’arriscada victòria del nou Front Popular a França ofereix un flac consol pel que fa a la capacitat de les forces d’esquerra de fer front al gir autoritari que arrossega les democràcies constitucionals. En aquesta situació, que deriva del fracàs de les expectatives revolucionàries i del consegüent…
L’aclamada directora polonesa Agnieszka Holland va dirigir la pel·lícula Vidas al límite (Total Eclipse, 1995), amb un elenc hollywoodià, després de triomfar amb pel·lícules tan personals com la mítica Europa, Europa (1990) o la britànica El jardín secreto (The Secret Garden, 1993). Total Eclipse és protagonitzada per un jove Leonardo DiCaprio i pel veterà David Thewlis, en els papers d’Arthur Rimbaud i Paul Verlaine, respectivament. DiCaprio faria just després les pel·lícules Romeo y Julieta de William Shakespeare (Romeo + Juliet, 1996) i Titanic (1997), que el catapultaria a la fama, i poc abans havia estrenat Diario de un rebelde (The…
Manuel Soler és el fundador i portaveu de l’Agrupació Reformista de Policies (ARP). Poc després de conèixer-se l’acord entre el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i el Club Desokupa, des de la seva organització van emetre un comunicat en el qual qualificaven l’acord d’“ignomínia sindical” i mostraven el seu “profund rebuig” al mateix. L’endemà, Soler –encara indignat, potser més, amb el que està passant– assegura que “tot passa pel canvi de model policial i sindical. I en aquesta línia estem treballant en els últims mesos, intentant reagrupar agents socials i formacions polítiques per frenar l’extrema dreta infiltrada en el moviment…
La imatge d’inici d’aquest article és molt simbòlica. És dissabte 31 de maig de 1930. El ministre de Treball, Pedro Sangro y Ros de Olano, ha tingut un matí ben atrafegats de reunions al Ritz, l’hotel del Poder per excel·lència, gairebé construït per a que Alfons XIII tingués un digne allotjament a la capital catalana bans del somni del Palau Reial. El potentat, marqués de Guad-el-Jelú, sortí de l’establiment de la Gran Via tot encapçalant una comitiva de cotxes, més que ben disposada a passejar per la nova Barcelona d’aleshores, fruit de polítiques socials consistents en fomentar el cooperativisme de…
