L’al·legació d’ineptitud sobrevinguda s’ha convertit en el pretext d’algunes empreses per a acomiadar a delegats sindicals, el que des de la UGT denuncien com a persecució sindical. Es tracta d’una causa objectiva d’acomiadament, que el Tribunal Suprem defineix com “la inhabilitat o carència de facultats professionals que tenen origen en el treballador, o per falta de preparació o actualització dels seus coneixements o per deteriorament o pèrdua de recursos de treball, rapidesa, percepció o destresa”. A més, l’empresa ha de ser capaç de demostrar la ineptitud del treballador aportant proves concretes de la incapacitat per a fer la feina diària…
Autor: admin
El Pla Estiu que va anunciar fa uns dies el departament de Salut ha estat la gota que ha fet vessar el got. Davant les previsions de no substituir el personal sanitari als centres d’atenció primària i del tancament de quiròfans i llits d’hospitalització de juliol a setembre als principals hospitals públics de Catalunya –actuacions que, segons el departament de Salut, es fan cada any–, bona part dels sindicats del sector sanitari han tornat a sortir al carrer per denunciar el que consideren una mala gestió per part de la Conselleria i també per alertar la ciutadania que s’estan duent…
Les penyes d’animació dels anys setanta, els càntics de les quals reverberaven fins i tot en els estadis més humils de futbol, es van convertir en grup ultres amb una ideologia marcada durant la dècada de 1980. Rebombori, pallisses i batudes es van convertir en la tònica general del futbol espanyol durant anys, tant dins com fora dels estadis. Els clubs i l’Estat van intentar frenar-los, però la seva presència als carrers continua essent una realitat. Al llibre La tribu vertical. Una historia de ultras, hooligans y otros grupos radicales del fútbol español (publicat per Llibres del K.O.), Borja Bauzá desgrana…
El lector habitual de les Barcelones sap que neden al passat sense mai perdre el pols al present, amb la virtut, quelcom més senzill del que sembla, de presentar gairebé per primer cop llocs comtals sempre ignorats pel Poder i el Periodisme. L’experiència m’ha ajudat a comprendre moltíssims detalls. A vegades, un no res pot ser primordial per a resumir una immensitat. Això passa a moltes fronteres del Turó de la Peira, barri on navego aquestes setmanes amb molta llibertat mitjançant l’escriptura, ja que és l’única forma d’ordenar aquest caos volgut pels constructors i l’administració, convençuts de ser intocables des de la invisibilitat de l’indret, més…
El 1997 va convertir en exposició els reportatges inclosos al llibre que amb aquest mateix títol havia publicat l’editorial Blume. Hi trobem persones mutilades per aquests explosius en els conflictes del Salvador, Nicaragua, Colòmbia, Bòsnia, Angola, Afganistan, Iraq, Moçambic i Cambodja. L’exposició, els llibres, els reportatges de Gervasio Sánchez tenen un denominador comú: són un crit contra la injustícia de les guerres i la violència. Unes guerres i una violència que ha vist, fotografiat i explicat des de fa més de quaranta anys desplaçant-se als països on es produeixen. Quin mecanisme el va impulsar a dedicar la seva vida al…
Els productes que comprem poden ser béns o serveis, els primers són tangibles i els segons intangibles, i aquesta és una diferència fonamental: els béns són transformables, transportables i emmagatzemables. Els serveis no. De fet, els serveis es consumeixen al mateix moment de produir-se, i la relació amb el client és més intensa, ja que el tracte és directe. I per assegurar la fidelització del client (és a dir, que ens recomani o que torni a consumir el nostre servei en el futur), la qualitat del servei és fonamental. Serà important avaluar l’expectativa del client i la percepció del servei…
Tot i algunes males notícies, com ara que el partit que ha guanyat les eleccions a Catalunya portés explícitament en el seu programa electoral la no realització del pilot científic sobre la renda bàsica (quelcom inaudit en ciències socials) i l’eliminació de l’Oficina del Pla Pilot de la Generalitat, em manifesto optimista per l’evolució en els propers anys de la universalització d’una renda garantida. En primer lloc ja ha quedat prou evidenciat (i no cal fer masses estudis científics en aquest cas) que quatre anys més tard de la implementació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) aquest ha fracassat en el…
“Jo no sabia ni que hi havia una llengua que es deia català. No m’ha costat aprendre-la. Ara parlo català amb algunes persones, crec que és important per viure i per treballar”. Així s’expressa l’Alena, una noia de 14 anys originària de Moscou que va arribar a Barcelona quan tenia 13 anys i que ha estudiat català a l’aula d’acollida accelerada de l’Institut Teresa Pàmies. “És molt divertit. Amb els amics i les amigues jugàvem cada dia. Ara sento que necessito aprendre més”, explica, tot i que confessa que durant les vacances descansarà. Són vuit els instituts que aquest curs…
La mort de Françoise Hardy no és la desaparició d’una icona o d’un personatge representatiu, sinó el fos a negre sobtat d’un reflex de nosaltres mateixos, una generació de catalans i espanyols nascuts als anys cinquanta que van construir una identitat d’una manera inèdita a la història, i ho van fer a través de l’autoreconeixement com a grup a través d’un mitjà de comunicació encara no estudiat com a tal: el disc microsolc i la seva indústria associada. Aquella generació va ser la dels fills de la Guerra espanyola i els primers que no havien de combatre’n una. No només…
Entre el conjunt de frases tòpiques que giren al voltant del turisme –Jo no sóc turista, sinó viatger, El turisme és una conquesta de la classe obrera, o El turisme genera riquesa– la meva preferida és aquella que afirma que Tots som turistes. I és la meva preferida per la senzilla raó que és precisament el seu caràcter directe i breu el que li confereix un poder comunicatiu enorme; un poder tan gran que fa necessari l’elaboració d’arguments relativament complexos a una cosa que es va expressar mitjançant tres simples paraules: Tots – som – turistes. Tots som turistes és…
