Autor: Sira Vilardell

La lucha social y la apuesta política por una sociedad libre de violencias de género pide tomar el reto de ampliar la mirada sobre este fenómeno y abordarlo en clave de problemática, no individual, sino colectiva y de raíz estructural

Comptar les assassinades, reivindicar quantes vides de dones i infants són segades per homes; quantes n’acumulem les societats, posa de manifest que encara fallem. I no només no arribem a evitar la violència més extrema. No arribem a desfer-ne els fonaments

Contar las asesinadas, reivindicar cuántas vidas de mujeres y niños son segadas por hombres; cuántas acumulan las sociedades, pone de manifiesto que todavía fallamos. Y no sólo no llegamos a evitar la violencia más extrema. No llegamos a deshacer sus fundamentos

El 35% de les famílies en risc de pobresa són monoparentals. El 80% d’aquestes estan encapçalades per dones, a les quals se’ls sumen les desigualtats estructurals de gènere, que impacten en les oportunitats laborals, en una major precarització dels llocs de treball i una bretxa salarial encara massa elevada

És imprescindible reclamar que es consideri la violència i discriminació per motius de gènere com a motius suficients per a sol·licitar protecció internacional.

A un mes de la huelga feminista del pasado mes de marzo y valorado el éxito de seguimiento, es necesario mantener las reivindicaciones y denuncias. Los datos hacen visibles, tristemente, lo que día a día es invisible, una discriminación cotidiana e invisible, a pesar de ser tan perceptible

A un mes de la vaga feminista del passat mes de març i valorat l’èxit de seguiment, cal mantenir les reivindicacions i denúncies. Les dades fan visibles, tristament, allò que dia a dia és invisible, una discriminació quotidiana i invisible, malgrat ser tan perceptible