Lió, amb la seva Maison de la Danse i la Biennale que s’ha celebrat durant la segona quinzena de setembre, és un punt amb personalitat pròpia al mapa europeu de la dansa. I, per convertir-se en un major vector, s’ha engegat una Plataforma Europea on hi participa el festival Grec de Barcelona i les ciutats de Lieja i Porto
Autor: Vicenç Batalla
El català Miquel Dewever-Plana i la madrilenya Catalina Martín-Chico han acompanyat amb la seva càmera dues situacions molt diverses de la realitat llatinoamericana que s’han trobat en exposicions al Visa pour l’Image d’enguany
Si la fotografía puede ser un reflejo del alma, las imágenes del norteamericano Wiliam Wegman con perros de la especie bracos de Weimar nos representan a nosotros mismos. No en vano el título de la exposición en los Rencontres de la Photographie d’Arles 2018 es ‘Être humain’ (ser humano), un juego de espejos en que la figura canina convenientemente disfrazada es irónica y reveladora. También la del cartel de la presente edición, que ha escogido en el recorrido principal como lema America Great Again! (América grande de nuevo).
Si la fotografia pot ser un reflex de l’ànima, les imatges del nord-americà Wiliam Wegman amb gossos de l’espècie bracs de Weimar ens representen a nosaltres mateixos. No en và el títol de l’exposició als Rencontres de la Photographie d’Arles 2018 és Être humain (ser humà), un joc de miralls en què la figura canina convenientment disfressada és irònica i reveladora. També la del cartell de l’edició d’enguany, que ha escollit al recorregut principal com a lema America Great Again! (Amèrica gran una altra vegada).
El leitmotiv de la setenta segunda edición del Festival de Aviñón giró en torno a la identidad de género, sobre una visión transexual de la sociedad. Y, entre la decena de obras que trataban la temática, dos tenían una conexión directa con los territorios catalán y español
El leitmotiv de la setanta-dosena edició del Festival d’Avinyó ha girat entorn la identitat de gènere, sobre una visió transsexual de la societat. I, entre la desena d’obres que tractaven la temàtica, dues tenien una connexió directa amb els territoris català i espanyol
El Festival d’Avinyó (6-24 de juliol) ha engendrat dos directors de teatre, Julien Gosselin i Thomas Jolly, que arribats a la trentena s’han apoderat de l’esdeveniment amb dues obres monstre que dialoguen a distància, encara que en fons i forma són radicalment diferents
El Festival de Aviñón (6-24 de julio) ha engendrado a dos directores de teatro, Julien Gosselin y Thomas Jolly, que llegados a la treintena se han apoderado del acontecimiento con dos obras monstruo que dialogan a distancia, pese a que en fondo y forma sean radicalmente diferentes
A Grito pelao, estrenada en el Festival de Aviñón, es una exclamación que sale de dentro de las entrañas femeninas para afirmar el deseo de ser madre, pese a ser lesbiana, de continuar bailando temporalmente para este nuevo ser, de intercambiar los papeles de baile y cante y de invitar en escena a quien te dio vida.
Grito pelao, estrenada al Festival d’Avinyó, és un crit de dins de les entranyes femenines per afirmar el desig de ser mare, malgrat ser lesbiana, de continuar ballant temporalment per a aquest nou ésser, d’intercanviar els papers de ball i cant i de convidar en escena a qui et va donar vida.

