Té el nacionalisme català un component supremacista? I si el té, és prou significatiu com per explicar-ho a alumnes de Batxillerat? El professor Francisco Oya de moment no ho seguirà fent, ja que la direcció del centre l’ha apartat dels dos grups que tenia.
Autor: Víctor Saura
Víctor Saura
Periodista i professor de secundària (anglès i història). Exdirector del Diari de l'Educació i secretari de la Fundació Periodisme Plural. Autor de 'La Catalunya més fosca' (Ed. Base)
¿Tiene el nacionalismo catalán un componente supremacista? Y si lo tiene, ¿es lo bastante significativo como para explicarlo a alumnos de bachillerato? El profesor Francisco Oya de momento no lo seguirá haciendo, puesto que la dirección del centro le ha apartado de los dos grupos que tenía.
En el darrer mes diversos articles apareguts en mitjans digitals de tendències oposades han fet aflorar el conflicte latent que es viu a l’Institut Joan Boscà des de l’inici de curs i la jornada de l’1 d’octubre. Han aparegut pintades i escrits amenaçants contra el director. Al mateix temps, un professor, president de Profesores por el Bilingüismo, considera que està sent objecte d’una persecució per la seves idees.
Josep Ferrer és el primer president de l’Associació Col·lectiu Laude, formada pels ex rectors de les universitats catalanes i que es presenta la setmana que ve amb la voluntat de ser una eina de defensa del compromís social de la universitat.
La sala del contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tornat a fallar contra la Generalitat i a donar la raó a una família que s’oposava a que el seu fill anés a un Centre d’Educació Especial, en aquest cas, en règim de compartida. La sentència argumenta que l’administració no ha justificat que la inclusió no fos possible.
La sala del contencioso del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha vuelto a fallar contra la Generalitat y a dar la razón a una familia que se oponía a que su hijo fuera a un Centro de Educación Especial, en este caso, en régimen de compartida. La sentencia argumenta que la administración no ha justificado que la inclusión no fuera posible.
Una imatge distorsionada del cos pot provocar trastorns físics i mentals significatius, així com alguns trastorns de la salut i de l’alimentació. Entre el 40 i el 50% dels infants de 6 a12 anys estan insatisfets amb la seva aparença física.
Sólo uno de cada diez niños catalanes con discapacidad auditiva opta por una escolarización en lengua de signos, el resto lo hace en lengua oral; la visión de unos y otros sobre el trato que reciben de la administración es diametralmente opuesta.
Només un de cada deu infants catalans amb discapacitat auditiva opta per una escolarització en llengua de signes, la resta ho fa en llengua oral; la visió d’uns i altres sobre el tracte que reben de l’administració és diametralment oposada.
Cada año, un centenar de mujeres con discapacidad son esterilizadas en España con autorización judicial y por lo tanto sin necesidad de contar con su consentimiento. “Aparte de ser una vulneración flagrante del derecho de una persona tampoco la estás ayudando, porque evitándole un embarazo no le evitas un abuso o una violación; al contrario, la ignorancia las hace más vulnerables “, opinan desde Down Catalunya
