Ciutat

Fa dues setmanes que som a la base del turó, quelcom necessari per allò d’introduir la Font d’en Fargues a…

Aquesta història es repeteix generació rere generació, com si les nostres autoritats fossin, potser ho són, unes completes inútils a l’hora de comprendre la importància del passat pels habitants de cada racó de Barcelona, composta als seus marges per antics pobles amb molta personalitat, tanta com per a poder reivindicar, a més de la salvació del que és particular per a no caure a l’homologació del parc temàtic, una ciutat federal

És el torrent de la Carabassa, un camí trencat per una reixa i l’estranya sensació d’ingressar a una realitat paral·lela no només per la sorra del sòl, sinó per la frondosa vegetació, l’existència d’habitatges a la seva base, un mur amb molts punts per a donar a l’entorn la denominació de carrer més estret de la ciutat i una conclusió abrupta, gairebé salvatge

Bacardí pateix, o gaudeix, dels problemes de molts espais semblants a Barcelona, amb les terrasses preponderants, un petit quadrat ocupat pels més petits, una taula de ping-pong, i infinitud de pivots i bancs d’una altra generació, quan es pensava a la conversa de carrer

Ens apropem a la conclusió d’aquesta ruta sense cap element imprescindible per tenir-ne una constel·lació necessària per a entendre la Història i la progressiva ocupació d’unes hectàrees allunyades del rovell de l’ou fundacional, generant-se estructures força variades per la mescla de propostes urbanístiques

El carrer de Salses és un aneguet lleig de Campoamor, gairebé el seu pati del darrere, i gairebé només és…