Ciutat

La seva posició enclaustrada és una traïció a una sèrie de principis universals, oblidats en excés, com quan, sens anar més lluny, els mandats de Clos i Trias s’inventaren allò de la plaça privada, una contradicció lèxica insuportable

Maravillas Rojo i Pedro Miguel Acebillo acaben de publicar “Aprendre amb les ciutats. Estratègies per guanyar el futur” (Octaedro Editorial), un llibre en el que reflexionen sobre l’evolució de les urbs amb un ull a Europa i l’altra a Amèrica Llatina, tot compartint reflexions i solucions

Mentre no solucionem aquest problema (quelcom senzill, només fa falta voluntat, ja que no costa tants diners), serem una capital de segona i qualsevol comparació amb París, Roma o Berlín farà riure

En el cas de la construcció fruit de la dictadura els patits interiors continuen la seva exhibició de precarietat i els desastres d’una concepció esbiaixada, amb la verticalitat per bandera, la roba estesa i unes deficiències estructurals notades gairebé des de els seus balboteigs. Si romanen dempeus és per la inevitable urgència de tenir quatre parets on desenvolupar una existència, dormir a cobert i acariciar l’esperança d’un demà millor

El conjunt és espectacular en la seva sencillesa i es complementa per altres elements, com una font coetània a la refundació i aquest màgic arquet com a epifania per a qui camini pel barri sense esperar aquell petit món, tan inusual per culpa de l’especulació contemporània

Parlem amb Rafa Burgos, periodista i guia turístic, per a fer una radiografia d’aquest carrer neuràlgic de la capital catalana que s’ha convertit en la “foguera de les vanitats de la burgesia catalana” i paradigma del turisme de luxe

A finals de mes coincidiran a Barcelona diversos esdeveniments internacionals relacionats amb el comerç, transport, logística i distribució de mercaderies. En conjunt, tindran un considerable impacte econòmic sobre la ciutat, però sobretot, segons Pere Navarro, “tindran efectes posteriors importants, perquè es crearan relacions que generaran noves inversions”.

No destacava per desinteres manifest i el mateix succeeix amb tot el barri, més famós per Joan Manel Serrat, les bodeguetes, el carrer Blai dels mil bars i poc més, tot i la seva rica arquitectura. Hom tendeix a pensar en aquesta mandra barcelonesa per a les altures, però alerta, que aquí estem a la base de la muntanya i qui vulgui pot accedir a aquesta perla poc documentada sense cansar-se massa

El turisme d’Airbnb ha arribat a l’antic penya-segat de la fam, anomenat així per la pobresa posterior a la Guerra Civil, quan el Franquisme va destruir l’aspiració de la igualtat per a marcar a foc tots i cadascun dels districtes de la ciutat fins a acceptar la seva divisió entre vencedors i derrotats

És innegable que alguna cosa té el cognom Maragall que retrau i enganxa els barcelonins i barcelonines a la nostàlgia d’un passat que portarà a un futur millor. Amb 76 anys serà el proper alcalde de la ciutat, i li tocarà entendre’s tant amb Colau com, per molt que digui que no, amb la seva ex-familia política. S’acaba una era, una nova ens espera